La Revolució Industrial iniciada durant la segona meitat del XVIII va suposar un fort impacte en les estructures socials i econòmiques. Des d’aquell moment i fins ben entrat el segle XIX, l’aposta per les millores tecnològiques suposarien un augment de la producció que, acompanyada d’una millora de les xarxes i els mitjans de transport, afavoriren l’obertura i expansió cap a noves rutes comercials. Les economies de mercat dels països van forçar a les respectives indústries a produir de manera eficient amb maquinàries similars o superiors a les dels seus competidors. En aquest context, des de les primeres transformacions econòmiques els butlletins – en primer lloc- i posteriorment, la premsa escrita van esdevenir mitjans essencials per conèixer les activitats del sector privat i les seves novetats.

Venedor de diaris, Londres, finals del segle XIX.

Els primers butlletins econòmics de la història van aparèixer al Regne Unit i els Països Baixos entre els segles XVI i XVII, eren els anomenats Price currents. En realitat eren com un llistat de productes o matèries primeres amb l’equivalent econòmic, s’utilitzaven sobretot en els intercanvis comercials de les ciutats portuàries. Amb el pas del temps, la premsa econòmica va experimentar una notable millora amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi comercial entre les parts. Durant el segle XIX naixen diaris especialitzats com ara The Economist, Financial News o Financial Times, entre d’altres. El progrés cap a una economia capitalista estava en marxa.

Amb tot això, les accions dels mercats resultaven molt llamineres per a petits inversors que volien enriquir-se fàcilment tot confiant-hi els seus diners. Aquesta caricatura ens mostra un grup de lectors que corren cap a la borsa a comprar accions. De fons, el broker encaixa la mà de l’editor del diari. La notícia que li ha passat per publicar ha tingut l’efecte desitjat, i com no, tanquen el tracte amb el regal d’un lot d’accions.

The subsidized newspaper, J.S. Pughe, 1902.

Les publicacions periòdiques especialitzades –aquí parlem de les econòmiques, però podien ser de qualsevol altra matèria– esdevenien una oportunitat econòmica per als governs. Tant va ser així que van establir-se unes tarifes postals d’imports reduïts per cobrir el transport per correu. Naixeria així una nova varietat filatèlica: el segell per a diaris.

Aquesta nova tipologia de segell es podia considerar “de segona” respecte a l’emissió ordinària. No gaudia del mateix prestigi, ja que es considerava una mera taxa de transport, amb un valor inferior a l’altra. A més, el segell per a diaris va gaudir de certa exclusivitat perquè el públic corrent no podia adquirir-los, només estaven en mans de les editorials i de les autoritats emissores del país.

Com sempre els inicis de qualsevol activitat solen ser rudimentaris, i en el cas dels segells per a diaris també va ser així. Resulta curiós el fet que durant els primers anys de curs d’aquests segells s’enganxaven d’un a un a cada diari. Una feina feixuga i clarament ineficaç, una paradoxa si tenim en compte que la informació a transmetre –els valors econòmics– és de caràcter efímer. Aviat es van adonar que resultava inviable seguir amb aquesta pràctica. Per això, va gestar-se un acord entre les editorials i les autoritats postals per generar una nova tarifa de franqueig per caixa o caixes de publicacions, no per unitats. La millora del nou sistema permetria que només fos necessari enganxar un sol segell de prepagament al full d’entrega dels paquets de diaris, vindria a ser com un comprovant de pagament.

Segell austríac de 1856. Font: Stamp Circuit

Els primers segells per a diaris van emetre’s a Àustria l’any 1851, a la col·lecció filatèlica Ramon Marull en tenim uns quants exemples. Com no podia ser d’una altra forma, l’efígie de Mercuri o Hermes, missatger dels déus i patró del comerç, és qui posa la cara d’aquests segells.

La iniciativa empresa des d’Àustria tindria ressò en altres països d’Europa i també de fora. En el cas dels Estats Units d’Amèrica van començar a circular l’any 1865, amb un valor facial de 100 dòlars, una petita fortuna en aquests anys. Malauradament, l’1 de juliol de 1898 l’administració nord-americana va suspendre l’ús de segells emesos per a diaris, i l’estoc va posar-se a la venda per a col·leccionistes.

La selecció de segells que us presentem a continuació dóna bona idea de la diversitat existent de segells d’aquest tipus. La majoria estan datats entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. A més dels associats a la distribució de premsa econòmica, també en trobem de l’antiga Iugoslàvia, per a trameses internes de l’Imperi Austríac, del ducat de Mòdena o de la ciutat de Tarnów, entre molts d’altres.

Actualment els segells per a diaris poden trobar-se amb certa facilitat al mercat filatèlic, acostumen a provenir de liquidacions dels romanents de les administracions postals i de la venda de rebuts o llibres de registre empresarials.

No són els més macos ni els més rars ni els més cars, i per tot això no desperten molt d’interès dintre del món col·leccionista. Però, per què no trenquem una llança a favor seu: van néixer per recolzar la premsa escrita en totes les seves especialitats, són llavors els actors secundaris en el creixement de la comunicació escrita… Tampoc està malament, oi?