Durant un període llarg de temps, l’URSS va emetre i posar en circulació sèries de segells anomenades entre el món filatèlic: Herois de la Unió Soviètica. Aquesta categoria filatèlica té el seu paral·lelisme amb el distintiu de l’Estel d’or de la Unió Soviètica, una condecoració atorgada a les persones que posaven en risc les seves vides a través d’accions heroiques en favor de l’estat.  Convencionalment, la filatèlia divideix aquesta temàtica en tres seccions: les sèries emeses en els anys abans de la Segona Guerra Mundial, dedicades principalment a episodis de rescat en condicions extremes, o expedicions d’exploració polars, entre d’altres. D’altra banda, s’inclouen les sèries dedicades a la Segona Guerra Mundial, majoritàriament a herois de guerra; i per últim, les sèries emeses durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, dedicades principalment a cosmonautes i primeres figures del partit o l’estat.

En el present article, estudiarem les sèries emeses abans de la Segona Guerra Mundial que podeu trobar a la col·lecció filatèlica Ramon Marull.

Els protagonistes d’una de les primeres mostres filatèliques d’aquesta categoria la formen els pilots d’avió que van prendre part en les expedicions de cerca i rescat de la tripulació del Txeliuskin. El vaixell trencaglaç va quedar atrapat a la banquisa del mar del nord durant el setembre de 1933, mentre explorava les possibilitats de navegació dels vaixells no trencaglaç per aquesta nova ruta. Les condicions climatològiques extremes i la manca d’accessibilitat a l’espai plantejava la impossibilitat de rescatar els més d’un centenar de passatgers que portava. El vaixell es trobava encallat enmig d’un bloc de gel, ni tan sols les explosions controlades de dinamita havien aconseguit alliberar-lo. Però davant d’aquesta situació tan desesperada i assumint un gran risc personal, es va endegar una complexa operació aèria de rescat dels passatgers. L’operació del rescat del més del centenar de passatgers del Txeliuskin va durar més de dos mesos, suportant temperatures extremes i vivint situacions al límit. Avui dia, aquesta gesta heroica s’ha convertit en una de les més exitoses de la història aèria, els diaris de tot el món es van fer ressò de la notícia. Els principals protagonistes van ser els aviadors Anatoli Liapidevsky, Sigizmund Levanevsky, Nikolai Kamanin, Vasili Molokov, Mauriky Slepnev, Mihail Vodopianov i Ivan Doronin. Com no podia ser de cap altra manera, tots ells van ser els primers a rebre el recentment instaurat títol d’Heroi de la Unió Soviètica.

Imatge històrica del Txeliuskin, c. 1930. Imatge procedent de: Axis History Forum

Una altra història força curiosa ens arriba per aire. Les expedicions aèries que enllaçaven l’URSS amb els Estats Units d’Amèrica mitjançant rutes directes, van fer mereixedors del gran distintiu als seus pilots. A sota de l’article trobareu una mostra de segells de la primera i segones expedicions que van travessar el pol nord, unint Moscou amb Califòrnia. Els noms d’aquells pilots eren Georgy Baydukov, Valery Chkalov i Alexandr Belyakov de la primera expedició, i Mkhail Grovnov, Andrei Youmachev i Sergei Daniline, de la resta.

La tercera història que us portem de la sèrie d’Herois de la Unió Soviètica és la dedicada al rescat de l’expedició científica Pol Nord-1 (1937-1938). El científic Ivan Papanin i el seu equip (Konstantin Badygin, Trofinov, Mihail Belousov, etc), van romandre més de 200 dies realitzant estudis pràctics a la zona. Els científics havien arribat allí en avió, però a l’hora de tornar, les condicions climàtiques havien empitjorat i es va haver de programar el seu rescat per aigua. Els segells que commemoren la gesta mostren l’expedició científica rebent l’arribada dels vaixells (fixeu-vos amb la bandera). Finalment, Ivan Papanin i tota la seva tripulació van rebre l’honor d’Heroi de la Unió Soviètica.

Finalment, dintre d’aquesta sèrie, us volem mostrar els tres exemplars dedicats a Paulina Osipenko, Marina Raskova i Valentina Grizodubova. Els dies 24 i 25 de setembre de 1938 van completar un total de 5.908,61 quilòmetres (3.671,44 milles) en l’Antonov ANT-37. La seva història és força curiosa i accidentada, però com el final és feliç, mereix ser explicada. Les difícils condicions climàtiques van provocar que es passessin de llarg la pista d’aterratge de Komsomolsk, on tenien previst parar. Quan van adonar-se de l’error, ja no podien tornar enrere, ja que estaven a prop de la costa d’Okhotsk i, a sobre, sense combustible. Davant la crisi, Raskova va rebre l’ordre d’abandonar l’avió, caient a un bosc on va estar perduda més de 10 dies. Mentrestant, Grizodubova i Osipenko van poder provocar un aterratge forçós a Komsomolsk na Amune. Les tres formen (amb tots els honors!) la primera expedició aèria femenina que va enllaçar en vol directe Moscou amb Komsomolsk na Amune, a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica. Una gesta increïble que perfectament la podríem trobar a alguna cartellera de cinema, oi? Queda dit!

D’esquerra a dreta, Paulina Osipenko, Valentina Grizodubova i Marina Raskova.