El Palau de Comunicacions de Madrid està situat al Madrid històric, al barri dels Jerónimos. Es tracta d’una icona força habitual en les sèries commemoratives del correu postal a Espanya, símbol del progrés i de la modernitat nacional, representatiu del servei postal espanyol modern.

Els orígens de la construcció els trobem tot just començat el segle xx, l’any 1903. La Real Casa de Correos de la Puerta del Sol va quedar-se petita davant les necessitats de creixement dels serveis de correus, telègrafs i telèfon. Per aquest motiu, el govern va plantejar la necessitat de crear un nou edifici de dimensions més grans i més ben situat, per facilitar l’accés dels vehicles de repartiment. Entre les possibles ubicacions, es va escollir situar-lo a un solar cèntric i de recent recuperació urbana, als antics jardins del Buen Retiro. La mesura de govern que propicià la transformació dels terrenys, no va agradar a la ciutadania, que veien la irremeiable pèrdua de gairebé 30.000 m² de terrenys destinats a l’oci, que passarien a incloure’s en el teixit urbà.

Guía nueva de Madrid, 1900. Biblioteca Regional de Madrid

El concurs públic d’edificació fou resolt a favor d’uns joves i inexperts arquitectes anomenats Antonio Palacios Ramilo, Julián Otamendi Machimbarrena i l’enginyer Ángel Chueca Sainz. El projecte constructiu dels 12.207 metres quadrats era el més econòmic dels presentats (4.500.000 pessetes) però també el més monumental de tots. Les obres van iniciar-se l’any 1904, i tenien prevista una duració de 4 anys, però aviat els problemes de finançament i construcció allargarien les obres fins al 1917, amb un cost final de poc més de 10 milions de pessetes.

El Palau de Comunicacions revela les influències de la monumentalitat de l’arquitectura nord-americana, de les composicions volumètriques de l’arquitectura francesa i les reminiscències de l’arquitectura medieval espanyola en els detalls decoratius. Alguns experts també han detectat la influència de l’arquitectura vienesa d’Otto Wagner, de qui Palacios n’era un fervent seguidor.

L’edifici fou concebut sota els criteris de racionalitat i funcionalitat. Un gran pati interior facilitava el trànsit cap als serveis generals de correus, telègrafs i de telefonia, instal·lats a la planta baixa. Les plantes superiors es van reservar per a tasques administratives, les oficines de la direcció, la carteria i una sala de telègrafs que connectava directament amb l’antena de l’edifici, que arribava ni més ni menys que fins a 70 metres d’altura.

Els arquitectes i la maqueta del projecte, 1904. El País

Després de superar les vicissituds econòmiques i constructives que van demorar la construcció, el 14 de març de 1919 el Palau de Comunicacions de Madrid fou inaugurat. La seva omnipresència a l’espai i l’enorme importància d’esdevenir un centre de les comunicacions nacionals i internacionals faria que popularment fos conegut com la Catedral de les Comunicacions. La importància fou tal que amb poc més d’un any de l’obertura, es convertí en la seu internacional de la Unió Postal Universal (UPU).

Existeixen moltes anècdotes i curiositats de l’edifici, una d’elles és que va ser el primer edifici a hissar la bandera republicana el 14 d’abril de 1931, durant la proclamació de la II República. Una altra força curiosa, va ser durant la visita de Lev Trotski als anys 30, al començament del seu exili. Durant un passeig per la capital madrilenya, en veure l’edifici de Correus i Telègrafs va quedar-se tan impressionat per la seva monumentalitat que el va rebatejar amb el nom de “Nostra Senyora de les Comunicacions”.

Des de la seva declaració com a bé d’interès cultural (1993), l’edifici va patir una progressiva decadència que va finalitzar l’any 2005. El Protocol de Col·laboració entre l’Ajuntament de Madrid i el Ministeri d’Hisenda en matèria d’optimització d’usos de determinats immobles, va suposar una injecció econòmica per a la recuperació i transformació del Palau de Comunicacions.

La Nostra Senyora de les Comunicacions o el Palau de Cibeles, tal com es coneix des del 2011, és una de les construccions més icòniques de Madrid i que forma part del seu skyline. Tot i que actualment ja no funciona com a seu dels serveis postals, en les seves diverses funcions mai ha deixat de ser un edifici per atendre al públic, tal com volien els seus arquitectes. Actualment, funciona com a Centre Cultural CentroCentro i com a seu del govern municipal.