L’exemplar que us presentem a continuació té representada la façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona, situada al carrer Ciutat. El clixé del segell es va fer a partir d’un dibuix original que pertany a la família de l’empresari i promotor cultural Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916 – 1986), gran aficionat al col·leccionisme filatèlic i un dels fundadors de l’entitat Òmnium Cultural.

L’any 1399 el Consell de Cent li encarregà al mestre d’obres Arnau Bargués que construís la façana del govern municipal de la ciutat. La confiança amb Bargués radica en l’excel·lència dels seus treballs al Palau de Martí l’Humà de Poblet o a la Catedral de Barcelona, entre d’altres.

La construcció de la façana va estar força condicionada per l’espai que havia d’ocupar. En aquell moment, la plaça de Sant Jaume no existia, i al seu lloc hi havia una església dedicada a Sant Jaume (d’aquí el nom que posteriorment rebria la plaça). D’acord a alguns autors, l’aspecte horitzontal que presenta es deu al fet que no es volia rivalitzar en monumentalitat ni presència amb l’església.

Els motius escultòrics de la façana pertanyen a Jordi Johan, artista molt reconegut del gòtic català. Sobre la porta d’entrada, s’hi ubiquen tres escuts en forma romboïdal que representen les armes de Pere el Cerimoniós, flanquejats a banda i banda per l’escut de l’Ajuntament de Barcelona.  A sobre seu, pren especial protagonisme l’arcàngel sant Rafael sobre una mènsula on apareix un monstre atacat per dues aus. La història de l’art explica que aquesta escultura fou una donació d’un particular al govern municipal, l’única condició que va posar fou que mai fos moguda del seu lloc, i sis-cents anys més tard podem afirmar que la seva voluntat s’ha acomplert. L’obra s’atribueix a Pere Sanglada, per motius d’estil i perquè ell fou l’encarregat de fondre les ales de bronze de l’arcàngel.

La majestuositat d’aquest espai tan singular va tenir dues amenaces de destrucció durant el segle XIX. La necessitat de crear un nou accés a l’Ajuntament es va veure facilitat per la destrucció de l’església de Sant Jaume l’any 1823. Josep Mas i Vila, l’arquitecte municipal, considerà que calia crear una façana més monumental i va manar destruir aquesta façana. La destrucció va poder ser aturada gràcies a la intervenció de dues grans institucions culturals del moment, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Però els intents de destruir-la es reprendrien al 1852 quan la Comisión Primera de Obras va iniciar els treballs de trasllat de la porta a la plaça Sant Miquel. Novament, la pressió social i la premsa varen aconseguir aturar el desmantellament. Malauradament, però, no van poder evitar que la porta fos seccionada d’acord amb l’aspecte que presenta actualment.

A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona trobem testimonis gràfics de la façana gòtica abans de la mutilació, dibuixos, gravats i fins i tot, un quadre de la porta gòtica de l’Ajuntament, és un quadre d’autor desconegut adquirit per l’Ajuntament durant l’Exposició de la Primavera de 1935.

Façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, inv. 04549

Porta gòtica de l’Ajuntament de Barcelona, c.1850. Font: Museu d’Història de la Ciutat Barcelona, MHCB274

Església de Sant Jaume. Font: Arxiu Històric de Barcelona