Estàtua de Johann Strauss, Viena. Font: all-free-photos.com

Viena és una de les ciutats europees amb major vinculació amb la música clàssica. Passejant per la ciutat el visitant repara en la gran oferta cultural de concerts, produccions operístiques, orquestres o cors. Un passat que deixa la seva empremta en l’urbanisme amb edificis tan majestuosos com l’Òpera estatal o el Theater an der Wien. Però quin és l’origen d’aquesta relació?

La Casa Reial dels Habsburg va dominar durant segles bona part del centre i del sud-est d’Europa. Molts dels seus membres eren veritables amants de la música. D’acord amb les investigacions de la historiadora Elisabeth Fritz-Hilscher, ha documentat que els emperadors Ferran III, Leopold I, Josep I o l’emperadriu Maria Teresa I portaven el seu gust musical fins al punt de compondre i interpretar peces musicals A partir del segle XVIII, la cort va atreure als millors compositors, alguns d’ells representats als segells que ens ocupen. En aquest cas, els homenatjats són Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732 – Viena, 1809), Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 − Viena, 1791), Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 – Viena, 1827), Franz Peter Schubert (Viena, 1797 – 1828), Anton Bruckner (Ansfelden, 1824 – Viena, 1896), Johann Strauss (Viena, 1825 – 1899) i Hugo Wolf (Windischgraz, 1860 – Viena, 1903).

MGPB001780

MGPB001781

MGPB001782

MGPB001783

MGPB001784

MGPB001785

MGPB001786

El 24 d’abril de 1922 les autoritats postals van emetre aquesta sèrie filatèlica dedicada als compositors nascuts i/o estretament vinculats a la cort austríaca. Aquesta primera iniciativa, amb una tirada de només 480.000 sèries completes, va sorprendre tant als usuaris del correu postal com als aficionats a la filatèlia. Fou la primera de moltes altres sèries dedicades als músics, artistes i obres teatrals. Quatre anys més tard es va emetre una altra exitosa sèrie dedicada a l’òpera dels Nibelungs.

Els retrats dels compositors estan fets amb calcografia, una tècnica de llarga tradició en la filatèlia austríaca. Des de la primera sèrie de segells emesos l’1 de juny de 1850 i fins ben entrat el tercer quart del segle XX, els dibuixants i gravadors austríacs han gaudit d’un gran prestigi i reconeixement públic i, de fet, històricament, se’ls denomina com l’Escola de Viena. L’exquisida execució tècnica i el gust pels detalls i la decoració va aconseguir atreure encàrrecs més enllà de les pròpies fronteres.

Però, a més del gust artístic inherent a aquests segells, cal afegir altres característiques de caire històric i polític. Durant el període de la Primera República (1918 – 1938), Àustria, com d’altres països centre-europeus, va experimentar una hiperinflació econòmica. Aquest fet es reflecteix de forma molt evident en els segells alemanys, per exemple, els valors milionaris dels quals demostren la increïble devaluació de la moneda (Si us interessa el tema podeu llegir el singular “Segells que valien milions”). Doncs bé, en el cas dels austríacs, aquesta circumstància es detecta pel preu de venda. A diferència d’altres sèries del mateix any (per exemple, la d’Art i Ciència, té valors de fins a 2000 corones), els valors nominals no manifesten valors molt alts, però sabem que el preu de venda era deu cops superior al valor nominal. Aquesta sobretaxa econòmica va servir per a recaptar fons en benefici dels músics austríacs necessitats.

A partir d’aquest moment, en anys posteriors, les emissions filatèliques incrementarien considerablement el seu valor. Per exemple, seria el cas de la de 1924 emesa en benefici dels artistes, va portar sobretaxes des de 300 fins a 3000 corones.

MGP001808

MGP001809

MGP001810

MGP001811

MGP001812

Així doncs, els set segells són testimonis històrics, polítics i artístics d’un moment conjuntural força complex del país. Aquestes mateixes característiques els converteixen en objectes molt valorats entre els col·leccionistes filatèlics de temàtica musical.