Poeta, novel·lista i crític, Alexandr Puixkin (Moscou, 1799 – Peterburg, 1837) esdevé un dels pilars fonamentals sobre els quals s’estructura la cultura moderna del seu país. Està considerat com el millor poeta rus de tots els temps i el pare de la literatura russa moderna.  Va ser un autor polifacètic, de gran força i optimisme, que va comprendre els múltiples aspectes del caràcter del seu poble.

Per a la literatura russa Puixkin va crear un estil que participava del drama, el romanticisme i la sàtira i que va influir de forma essencial en les posteriors figures literàries de Rússia,  com Nikolai Gògol, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi o Fiódor Tiúttxev, així com en els compositors russos Piotr Txaikovski i Modest Mússorgski.

Tot i tenir uns deixebles tan famosos, les seves creacions no són tan reconegudes fora del seu país natal, a causa sobretot de la dificultat per traduir-les a altres llengües.

La seva obra més coneguda és Eugene Onegin, una història d’amor situada en un entorn realista i contemporani que està considerada com la primera de les grans novel·les en llengua russa, tot i que està escrita en vers.

El drama històric Boris Godunov va gaudir d’especial acceptació entre el públic majoritari. S’hi explica la vida d’aquest governant que va arribar a ser tsar a finals del segle XVI. Entre les nombroses interpretacions que s’han fet, cal destacar la producció que va fer Serguei Diaghilev l’any 1908 a l’Òpera de París. El pare dels ballets russos va iniciar una carrera professional brillant a partir d’aquesta posada en escena.

Una altra peça destacada és el poema Ruslan i Liudmila, basat en els contes populars russos que havia escoltat a la seva infantesa. Una òpera amb el mateix nom basada en aquest llibre va ser composta per Mikhaïl Glinka.

La seva biografia podria ser la d’un dels seus personatges romàntics.  Descendent d’una família noble, va ser un home controvertit, estimat pel poble, però a la vegada perseguit per les seves idees. La seva vida va ser intensa, amb episodis on hi cabien les aventures amoroses, les gelosies, la defensa de la llibertat, les fugides i les desgràcies. I va ser així fins a la seva mort, derivada de les ferides sofertes en un duel, per defensar l’honor de la seva esposa.

Actualment, Rússia el recorda a través de monuments, sèries filatèliques  i també donant nom al Museu de Belles Arts de Moscou.