A primer cop d’ull hom pot pensar que aquest exemplar és un de tants segells amb la representació d’un monarca. I de fet seria així, si no fos pel fet que es tracta del primer segell de correus de la història postal. Tal honor comporta certs privilegis, i en el seu cas és que filatèlicament sigui conegut com a Penny Black (penic negre) o més popularment com a Cap de la Reina.

Victòria pujà al tro a l’edat de divuit anys, després de la mort del seu oncle Guillem IV. Serà la darrera reina de la dinastia germànica dels Hannover, després  donarà pas als Saxònia-Coburg-Gotha.

La història recorda la reina Victòria com una monarca dotada d’excel·lents habilitats polítiques i estratègiques de govern. Així doncs, la seva etapa de regnat es coneix com un dels moments més esplendorosos de la història britànica, conegut pels historiadors com a època victoriana. L’expansió de l’imperi colonial, l’adopció del lliurecanvisme o la regulació del correu postal, entre d’altres, són algunes de les empreses adoptades dintre del seu llarg mandat.  Va exercir les seves funcions durant seixanta-cinc anys, i entre els títols que ostentaria figuren el de reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l’Índia (1876-1901). Les aliances matrimonials i la seva longevitat li farien guanyar el sobrenom de l’Àvia d’Europa.

L’any del seu ascens al tro, el 1837, el que avui dia és considerat l’inventor del segell postal, Rowland Hill, publicava el seu llibret Post Office Reform: Its Importance and Practicability. En ell, s’exposava la necessitat urgent d’emprendre una reforma que regulés el servei postal del país, reduint l’excessiu cost del correu i establint un sistema de prepagament. En aquesta situació, no és d’estranyar que els ciutadans de les classes baixes i mitjanes temessin la presència dels carters, ja que el franqueig, cobrat als destinataris, podia superar el salari d’un dia sencer de feina.

Les problemàtiques entorn del correu van afavorir que la reina organitzés  un comitè per aplicar les mesures propugnades pel mateix Hill. S’endegaria un sistema públic postal que revolucionaria les entregues de cartes. A partir del dia 10 de gener de 1840 qualsevol persona podia enviar una carta a qualsevol lloc del país per només un centau. Aquest fet pren una importància cabdal, en un context d’auge de la revolució industrial, en què l’agilitat en les comunicacions esdevé un factor decisiu en la millora de la producció. A més, per a moltes famílies amb alguns membres desplaçats per qüestions laborals a les ciutats, la carta esdevindria l’única via de comunicació.

El disseny del primer segell de franqueig  mostra el perfil d’una noia jove de quinze anys d’edat amb els cabells recollits amb una tiara, d’aspecte neoclàssic. El fet d’escollir una rostre en lloc de qualsevol altre emblema, va ser perquè consideraren que resultaria més senzill per a l’ull humà reconèixer-hi una falsificació.

El dibuix a partir del qual es van gravar els segells es va encarregar tres anys abans que apareguessin els segells, i commemorava la primera visita a Londres de la reina Victòria després de la coronació. La matriu original per a la producció dels segells del 1840 es troba al fons del British Postal Museum de Londres.

En un moment de ple auge expansionista, el franqueig amb el rostre del sobirà (com si es tractés d’un camafeu) satisfà l’efecte de propaganda política i és un símbol de poder dirigit al control dels extensos territoris conquerits. Els segells colonials amb el rostre de la reina Victoria I podem trobar-los  en colònies britàniques de Nova Zelanda, l’Índia, l’Àfrica o Austràlia, entre d’altres. Possiblement es tracti d’una acció subliminar per dirigir la lleialtat cap a l’imperi britànic? Segurament, la col·lecció Ramon Marull ens permet gaudir d’exemplars tan interessants com els que a continuació us ensenyem.

Victòria I d’Anglaterra, Maurici, 1859. Font: col·lecció Ramon Marull

Victòria I d’Anglaterra, Hong Kong, 1862-1882. Font: col·lecció Ramon Marull

Victòria I d’Anglaterra, Gàmbia, 1898. Font: col·lecció Ramon Marull