La colònia del Sàhara Espanyol es va constituir l’any 1924, a partir de la unió administrativa dels dominis regionals de Río de Oro i Saguia el-Hamra. El territori va ser reconegut l’any 1958 com una província més d’Espanya, però gairebé vint anys després, l’any 1975, va ser abandonat davant l’ocupació efectiva per part del Regne del Marroc. La situació va acabar provocant una reacció política, social i armada per part de la població sahrauí.

El pròxim 14 de novembre es celebraran els quaranta anys de la signatura de l’Acord Tripartit de Madrid, també conegut com la Declaració de principis entre Espanya, Marroc i Mauritània sobre el territori del Sàhara Occidental. La declaració es va crear per liquidar la presència espanyola al territori, però també per garantir una sèrie d’acords administratius sobre el territori. Escassament un mes abans, la Cort Internacional de Justícia, en el seu Dictamen Consultiu del 16 d’octubre de 1975, havia declarat que no hi havia vincle de sobirania del Marroc o Mauritània amb el Sàhara, per tant s’aplicaria la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de l’ONU, sobre el procés de descolonització dels territoris ocupats.

Tot i la ràpida descolonització espanyola del territori i la posterior ocupació militar marroquina, contra tot pronòstic, el 27 de febrer de 1976 es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). El nou estat seguiria les fronteres marcades per l’antic Sàhara Espanyol. Tot i que el seu reconeixement és limitat, fins avui en dia, ha estat reconegut per més de cinquanta països, fins i tot està inscrit des del 1984 a l’Organització per a la Unitat Africana.

Aquest fet cabdal va marcar l’inici d’un conflicte que va evolucionar des de l’ocupació militar del territori per part del Marroc fins a l’oposició armada dels sahrauís a través del Front Polisario (Front Popular d’Alliberament de Saguia el-Hamra i Río de Oro). En aquest context històric i polític, Marroc inicia la construcció de l’anomenat Mur del Sàhara Occidental, també anomenat Mur de la vergonya, l’any 1980. Es tracta d’un construcció feta amb sorra, pedres i protegida per mines, amb una extensió superior als 2.720 quilòmetres i una mitjana de 3 metres d’alçada. El mur construït al desert divideix el Sàhara Occidental i el sud-est del Marroc, separant així les àrees controlades pel govern i l’anomenada Zona Lliure del Front Polisario.

Mur del Sàhara Occidental, 2002. Imatge extreta de Cultura Colectiva. AFP PHOTO / PATRICK HERTZOG

Les resolucions dictades per l’Assemblea General i el Consell de Seguretat de l’ONU, des del 1975 fins a les més recents, afirmen sistemàticament que la solució final al conflicte passa pel reconeixement de l’autodeterminació del poble del Sàhara Occidental, referèndum inclòs. Malgrat això, la situació actual és la paralització de la resolució del conflicte. Una situació que afavoreix al Marroc, especialment per l’explotació dels recursos naturals, i la substitució cultural i social de la població autòctona.

Per altra banda, la manca de resolució de la problemàtica ha generat una greu crisi humanitària. El desplaçament massiu dels refugiats sahrauís cap a la zona de Tindouf, una àrea desèrtica i inhòspita en territori algerià, suposa l’amenaça a la supervivència de moltes persones que han de sobreviure en condicions pèssimes. Les xifres exactes de desplaçats varien en funció de la font consultada, però, en general, es quantifiquen en desenes de milers d’habitants. Alguns d’ells fa més de trenta anys que viuen en aquestes condicions. Altres, formen part de la tercera generació i per tant, no han trepitjat mai sòl sahrauí.

El conflicte del Sàhara Occidental és avui un conflicte oblidat. La pressió marroquina, impedeix que ocupi el primer pla de la premsa internacional, malgrat els gairebé quaranta anys de la seva ocupació pel Marroc. És un territori que no forma part del Marroc i que resta a l’espera de la descolonització.

La col·lecció filatèlica Ramon Marull disposa del testimoni de la presència espanyola al territori. La gran quantitat d’emissions identifiquen clarament la divisió administrativa del territori del Sàhara Occidental, futur referent territorial de la nació sahrauí.