Gràcia

Pionera del cinema de no-ficció japonès, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes que ha aconseguit fer-se un lloc en un món d'homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels estudis Iwanami, productora de films educatius i pal de paller dels millors documentalistes nipons.

L'any 1976, amb Usuzumi no sakura, la cineasta s'independitza per produir les seves pròpies pel·lícules. Al llarg dels més de seixanta anys en actiu, i amb una obra filmada que comprèn més de cent títols, Haneda tracta temes tan diversos com la preservació de la natura, les arts tradicionals, la desintegració del Japó rural, l'envelliment de la societat o la celebració del treball i la creativitat de les dones.

Amb l'atenció com a principal motor, la seva obra filma sempre amb la mateixa passió, curiositat i ètica dels afectes: "Em deixo guiar per les emocions. M'apropo als temes que m'interessen amb la mateixa cura, siguin objectes o éssers vius. Tot és important. L'interès principal és trobar l'ànima en allò que filmo."  

Fent-se ressò de l'estudi i el reconeixement creixent envers l'obra de Haneda, el cicle proposa un itinerari cronològic per les seves obres més reconegudes que són, majoritàriament, encara inèdites al nostre país.

Consulteu programació en aquest enllaç.