Barcelona homenatja Francis Picabia

27/05/2022 - 07:00

El proper 8 de juny tindrà lloc la descoberta de la placa literària dedicada a l’artista i escriptor Francis Picabia. La placa estarà situada a l’immoble del número 28 de l’avinguda de la República Argentina, on Picabia va residir durant un temps en els anys de la Primera Guerra Mundial. L’acte s’iniciarà a les 13 h a la Biblioteca Jaume Fuster. Allí la crítica d’art Pilar Parcerisas glosarà la figura de Picabia, i en acabat la comitiva es dirigirà a l’antiga casa de l’artista. La instal·lació de la placa per part de l’Ajuntament forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.

Nascut a París l’any 1879 i mort a la mateixa ciutat el 1953 —és enterrat al cementiri de Montmartre—, Francis-Marie Martínez de Picabia era fill de mare francesa i pare espanyol. Va practicar la pintura, el grafisme, l’escriptura narrativa i la poesia, i també va fer incursions com a director de teatre, guionista, escenògraf, crític, actor i diplomàtic.

S’explica d’ell que tenia un esperit lliure i independent, una personalitat flexible i extravertida, però també un temperament molt canviant i colèric. Tot això es reflectia en les seves obres, ja fossin gràfiques o escrites, i va estar vinculat a moviments molt diversos: el cubisme, el dadaisme, el fauvisme, el surrealisme, el futurisme, l’art abstracte…

Va cercar refugi a Catalunya en el decurs de la Primera Guerra Mundial. La seva presència i el seu art d’avantguarda van influir en alguns dels protagonistes de la vida cultural barcelonina d’aquells anys. Precisament a Barcelona va publicar, l’any 1916 i amb la col·laboració d’Apollinaire, Tristan Tzara, Man Ray i Jean Arp, el primer número de la revista dadaista 391.

En l’àmbit literari, els seus textos, acompanyats de dibuixos i aforismes, es van publicar en una gran varietat de revistes, catàlegs i diaris. Més conegut per la seva obra poètica, Picabia també va ser un crític que no va dubtar a atacar el medi artístic parisenc. Tant els seus poemes com els seus articles crítics es poden trobar avui recollits en diferents volums.