Creixen l’alumnat a preinfantil i les graduacions a l’ESO

17/07/2019 - 17:29

Educació. Es fa públic el segon Informe d’oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona.

Progressió a l’alça de l’equitat educativa a la ciutat. L’escolarització i les taxes d’assoliment de competències, superiors a la mitjana catalana, creixen, malgrat que a Ciutat Vella i Nou Barris es duplica la mitjana de l’alumnat que no assoleix les competències bàsiques. Així ho il·lustra l’Informe d’oportunitats educatives de la infància i l’adolescència 2018-2019.

L’informe, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB), que forma part de Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), es va començar a fer l’any 2016 amb l’objectiu de disposar d’indicadors periòdics de la situació de l’educació amb una mirada de ciutat i també per districtes i amb una atenció especial a l’equitat educativa. Analitza els factors explicatius, compara els indicadors de la ciutat amb els del conjunt de Catalunya i identifica les tendències, els reptes i les experiències rellevants de la ciutat.

Perfil de l’escolarització dels infants de 0 a 2 anys a Barcelona

L’escolarització dels infants d’entre 0 i 2 anys manté un creixement sostingut i arriba al 44,3% el curs 2017-2018, 8 punts més que el curs 2006-2007 i un 1,8% més que el curs 2015-2016. Els districtes amb rendes més baixes continuen tenint percentatges significativament més baixos d’escolarització en l’etapa d’educació infantil de primer cicle.

L’escolarització en els centres públics se situa en el 46,7% el curs 2017-2018, un 0,4% menys que el curs anterior. Els districtes de Gràcia (+6,7%) i Horta-Guinardó (+4,8%) són els que presenten més creixement, mentre que a Sants-Montjuïc (5,3%) i les Corts (2,1%) és on ha baixat més.

Centres públics o privats, segons la renda

Més de la meitat dels infants de menys de 3 anys escolaritzats continuen en llars d’infants privades (53%), excepte als districtes de rendes més baixes, on la majoria va als centres municipals i, a més, hi ha menys escolarització.

La taxa d’escolarització dels infants de 0 a 2 anys nascuts a la ciutat és 3,5 vegades superior a la dels estrangers (52% i 15%, respectivament). Mentre la població estrangera de la ciutat de menys de de 3 anys representa un 21%, la població estrangera escolaritzada només suposa el 7% del total.

La incorporació de la tarifació social a les escoles bressol municipals (preu públic variable segons la renda familiar) ha comportat que en el primer any de funcionament el 65% de les matrícules tinguin un preu inferior que en el sistema anterior, que el 9% mantinguin el mateix preu i que el 26% siguin més cares.

Quants estudiants aproven l’ESO a Barcelona?

La taxa de graduació dels nois i noies de Barcelona se situa en el 91,1%, 4,4 punts més que la mitjana catalana i 2,3 punts més que en l’informe anterior.

Barcelona continua tenint millors taxes d’assoliment de competències bàsiques que el conjunt de Catalunya a sisè de primària i a quart d’ESO, tot i que hi ha diferències notables entre districtes: a Ciutat Vella i Nou Barris es duplica la mitjana (9,8%) de nois i noies que no assoleixen les competències bàsiques a l’ESO i hi ha prop d’un 4% de centres de secundària en els quals més de la meitat de l’alumnat no assoleix les competències bàsiques.

El nombre d’alumnes dels cicles formatius de grau mitjà ha augmentat un 43%, mentre que el nombre dels que cursen batxillerat ha disminuït lleugerament, un 1,5%.

Tant al batxillerat com als cicles formatius de grau mitjà i els programes de formació i inserció, el percentatge de la matrícula pública a la ciutat és molt inferior (30 punts) al de la mitjana catalana. La matrícula pública a batxillerat només és majoritària en tres districtes, mentre que, en el cas dels cicles formatius de grau mitjà, tan sols ho és en quatre dels deu districtes.

A Sant Andreu, Gràcia i les Corts no hi ha cap centre públic que ofereixi cicles professionals, i un 25% del total dels centres públics només ofereix un únic grup de batxillerat, fet que pot condicionar negativament les oportunitats d’aprenentatge.

Creix la demanda de l’educació pública

Es consolida el canvi de tendència segons el qual les famílies prefereixen l’educació pública en tots els nivells educatius, que per primera vegada supera la demanda dels centres concertats. A P3 s’ha produït un increment del 2,5% de sol·licituds a l’escola pública en els darrers dos anys, que han passat del 48% el curs 2015-2016 al 50,5% el curs 2017-2018.

El 79% dels centres públics de la ciutat tenen una demanda equilibrada, mentre que un 17% tenen una demanda baixa i un 4% tenen una demanda molt superior al nombre de places que ofereixen.

La proporció es redueix a mesura que s’avança en el nivell educatiu: la matrícula pública en el segon cicle d’infantil és del 47%, en l’educació primària és del 43,4% i en l’ESO arriba al 36,3%. Tot i el canvi de tendència, el pes del sector privat continua sent molt superior al de la mitjana catalana en tots els nivells educatius.