Diada Internacional del Poble Gitano

06/04/2018 - 10:52

Diversitat. Coincidint amb la celebració de la Diada Internacional del Poble Gitano, el 8 d'abril, ens apropem a la comunitat gitana de Gràcia.

Gràcia aplega una de les comunitats gitanes més representatives de la ciutat i ha vist néixer i créixer personatges com el Pescaílla, Moncho, etc. Coincidint amb la celebració de la Diada Internacional del Poble Gitano, el dia 8 d'abril, parlem amb gitanos i gitanes de Gràcia que ens expliquen què fan per fer visible la seva cultura i lluitar contra l'antigitanisme.

Consideren que estan totalment integrats, no només a Gràcia sinó també a la ciutat, però creuen que encara queda molt per fer per visibilitzar la seva cultura. Una de les seves actuals batalles és aconseguir que els nens i nenes gitanos no abandonin l’educació.

DRETS HUMANS

El Ricard Valentí (34 anys) és President de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia i jove activista europeu de Roma i, a més, treballa com a promotor escolar de la Fundació Privada Pere Closa amb nens i nenes gitanos del barri d’Hostafrancs per evitar l’absentisme escolar. Es va iniciar en el món de l’activisme quan tenia 27 anys. Viatja per tota Europa per visibilitzar el poble gitano i lluitar contra l’antigitanisme, visitant supervivents dels camps de concentració nazi i fent conferències. “Va ser molt difícil recuperar i redimensionar la imatge i la forma de reivindicar els drets i interessos de la comunitat romaní a Gràcia. Hem realitzat activitats relacionades amb l’educació (classes d’anglès i Romanó), l’antigitanisme, memòria històrica, i participem a les activitats del barri -La Marató de TV3, Banc d’aliments, Festa major a la plaça del Poble Romaní, etc-, sensibilitzar els ciutadans sobre la cultura de Poble Romaní per trencar els estereotips”, comenta.

Enerida Isuf (29 anys) és advocada i graduada en Relacions públiques-Comunicació. És també Presidenta de la Societat Internacional per als Drets Humans a Espanya, coordinadora de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia,  i activista europea dels joves Romanís. “Els gitanos encara s’enfronten a una discriminació normativa en el segle XXI, a la ciutat europea de Barcelona. Estem intentant dur a terme activitats per reforçar la nostra identitat, el nostre idioma romanó, difondre la nostra cultura i augmentar les nostres capacitats en educació, participació política, com a únics instruments d’inclusió social i igualtat. Amb el suport del Pla Integral i districte de Gràcia, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia està adoptant dos projectes  a l’Institut Escola Sant Cosme i Sant Josep de Gràcia, per dinamitzar l’idioma de Romanès i Anglès amb l’alumne romaní”, explica.

ESCOLARITZACIÓ

Per la seva banda, el Joan Escudé Batista, “Pepo” (33 anys), des del treball que fa com a pastor evangèlic, fomenta l’escolarització dels nens i nenes gitanos i promou que continuïn els seus estudis . També dona suport a aquelles persones que es troben en situació de risc per falta de feina. Considera que per la normalització del poble gitano “haurien de desaparèixer algunes desconfiances i no etiquetar segons conceptes populars o el que es veu a la televisió”.

El tema de l’escolarització també preocupa el Francesc Batista Motos, l’“Oncle Motos” (67 anys). Va ser un dels fundadors al 1986 de la Unió gitana de Gràcia i ara continua actiu amb l’objectiu d’ajudar el poble gitano i treballar amb la joventut perquè continuïn els estudis. “A Gràcia estem integrats, però hem de conscienciar els pares perquè els nens i nenes no deixin d’estudiar quan acaben la Primària”, diu.

La Mari Garcia Heredia (36 anys) coneix la importància de l’educació. Va a l’Escola d’Adults i assisteix a les sessions de “cafès a la lluna”, organitzades per Serveis Socials i per la promotora escolar per fomentar l’educació dels nens i nenes gitanos i evitar que faltin a l’escola. La Sara Malla (29 anys) també assisteix a aquestes sessions mensuals. “Ens ha ajudat molt per assessorar-nos i això ha fet que es reduís l’absentisme escolar”, reconeix.

La Margarita Fernández (39 anys) dinamitza aquestes reunions. Formada en grau mig d’infermeria, en mediació intercultural i monitora de temps lleure, és promotora escolar des de fa quatre anys a les escoles Juyol, Vila de Gràcia i Sant Josep i, quan li ho demanen, al Patufet i l’Univers. L’objectiu de la seva feina és reduir l’absentisme escolar i assolir l’èxit escolar fomentant la comunicació entre escola i família. Tot i que és de Nou Barris, coneix molt bé la comunitat gitana de Gràcia. “Des de que vaig començar ha millorat molt l’absentisme escolar i la comunicació entre el professorat i les famílies”.

GENTRIFICACIÓ

La Sandra Batista (33 anys) participa en els “cafès a la lluna”. “Aquí a Gràcia hem treballat molt el tema de la integració amb els veïns però el treball amb l’escola sempre ens ha costat més”, diu. Treballa com a auxiliar de la llar, i en el seu temps lliure dona suport per a la promoció de cursos destinats a les dones per fomentar la seva autosuficiència i la recerca de feina. Actualment, treballa contra els efectes de la gentrificació a Gràcia amb la recollida de signatures per evitar aquest fenòmen.  “Els gitanos estan marxant del barri pels preus dels pisos, perquè els volen convertir en pisos turístics”, lamenta . Reconeix que el tema de les pujades de lloguer és un tema general que afecta a tota la població però, que en el cas de la comunitat gitana, “afecta més perquè s’acostuma a treballar sense una nòmina”.

RUMBA CATALANA

“Som gitanos integrats, fa més de 200 anys que convivim a Gràcia, parlem un català perfecte i no pot ser que encara no estiguem integrats en els estudis”, diu Jonathan Ximenis, 31 anys. Una de les preocupacions d’aquest jove que forma part del grup de rumba catalana “Arrels de Gràcia” és promoure els estudis entre el col·lectiu gitano de Gràcia. Les lletres de les seves cançons també fan referència a la seva cultura. “Sóc català i porto barretina i al que no li agradi li tallo la sardina”, diu una rumba que parla del gitano de Gràcia. Des de la seva posició, reivindica que des de l’Administració es potenciï la rumba catalana amb més mitjans, com es fa amb altres tradicions com la sardana o els castellers.