Entrevistem els autors del llibre del Bicentenari

29/11/2017 - 11:03

Llibres. L'historiador Josep Maria Contel i l'antropòleg Josep Fornés han publicat recentment el llibre 'L'Etern Efímer' amb motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia.

L'historiador Josep Maria Contel i l'antropòleg Josep Fornés han publicat recentment el llibre del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. Tot i que aporten visions molt diferents de la Festa Major, tots dos coincideixen en que les dones en són el motor principal.

L’etern efímer. Per què vau pensar en posar aquest títol? Com va sorgir?

Josep Maria Contel. Tant la part del Pep Fornés com la meva, tenien l’efímer com a leitmotiv. Vam optar perquè el títol tingués la paraula efímer, i etern perquè des de fa molts anys que es manté aquesta cosa efímera. Combinen molt bé les dues paraules i defineixen realment el guarnit de la Festa Major.

Josep Fornés. La Festa Major de Gràcia és una festa que es fa i es desfà cada any, durant una setmana, per tant, sempre s’ha parlat d’arquitectura efímera.  Una festa efímera que dura 200 anys és una festa que bé mereix aquest títol.

Què aporta aquest llibre a la pròpia Festa, a  Gràcia i a la ciutat?

JMC. A la festa, aporta coneixement, des de la part antropològica i historiogràfica, i dona a conèixer els orígens d’aquesta festa, el desenvolupament, tots els seus actors, a Gràcia i a la ciutat.

J.F. Bàsicament reflexió, filosòfica i antropològica sobre l’existència humana i la condició humana, sobre els valors de la persona humana com a grup social. Moltes vegades s’ha explicat que la festa cohesiona la societat. En el llibre intento explicar perquè, sense un missatge ni polític ni periodístic.

El llibre té dos enfocaments diferents que es complementen. Com vau fer aquest plantejament?

JMC. Jo podia donar un enfocament historiogràfic, al llarg dels dos-cents anys de festa, i de contingut, a partir dels guarnits, com es composen, com són i quines classes de guarnits s’han fet. I el més important, què hi ha darrere dels guarnits, parlar dels festers, d’aquesta gent que ho dona tot durant mesos perquè al final el dia 15 d’agost llueixin els carrers amb guarnits diferents cada any i transportin els visitants a diferents punts o a diferents il·lusions.

J.C. Jo sóc antropòleg i la meva part ve a ser una mica una aproximació a la antropologia a través de la festa, no només de la Festa de Gràcia, sinó de la festa com un concepte universal.

Tots dos sou graciencs i grans coneixedors de la història de Gràcia. Què heu après mentre fèieu la recerca i el desenvolupament del llibre?

JMC. Personalment, he descobert que a darrere de tot hi ha persones que fan possible la Festa i, avui, són dones. Realment avui les dones són el més important que hi ha a la Festa Major de Gràcia i són un pilar capdavanter o gairebé insubstituïble. Tenen tots els rols, i rols importants. Les dones són la base avui de la Festa Major i gràcies a elles la Festa és possible.

J.F. A mi m’ha sorprès què fàcil va ser comprar l’original del Diari de Barcelona del dia 14 d’agost de 1817, per internet. Pel que fa al contingut teòric i conceptual, no ens ha pogut sorprendre molta cosa perquè molts dels textos ja els havíem escrit de maneres diferents, i per això ha estat possible escriure el llibre en dos mesos de temps.

El llibre és molt visual. D’on prové aquest fons fotogràfic?

JMC. El llibre prové de diferents fons: de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de l’arxiu del districte, de l’antic  fons de del Club Excursionista de Gràcia, de fotògrafs graciencs com el Ramírez, com el Torres o jo mateix, que tinc moltes fotografies, i dels fotògrafs de la Fundació Festa Major de Gràcia.

J.F. Com que respon a les exposicions que vam fer del Bicentenari, vam fer una tria intencionada de les fotografies del J.M Contel i de les meves pròpies. A part, vam consultar al Jordi Cercs, que havia estat arxiver del districte i és el director de l’Arxiu fotogràfic de Barcelona, i entre ell i la Maria Mena, van fer una selecció de fotografies antigues. Altres imatges les vam buscar a l’arxiu del Districte i al Museu Etnològic de Barcelona.

Amb el llibre també es vol homenatjar totes les persones que fan possible la Festa Major. Com ho heu aconseguit?

JMC. Hem intentat que la gent que fa la festa hi sigui present, ja que la Festa Major sense les persones no seria possible. L’essencial de la festa és el seu guarniment que és el tret diferencial, i és fruit d’aquesta conglomeració de gent organitzada que estem aquí a Gràcia i que som capaços cada any de sorprendre als mateixos graciencs i als que ens visiten amb noves propostes de guarnit.

J.F. Hi ha molta fotografia de persones. Normalment tant el J. M. Com jo quan fem fotografies retratem a gent, ens agrada que hi hagi cares que mirin a càmera i gent que expressi sentiments. Al llibre n’hi ha un article d’antropologia visual que parla de la feina del fotògraf com a documentalista de la festa i que està presidit per una foto del Mestre Augé. Aquesta persona té més de 80 anys i és un patrimoni viu, sense ell no s’entendria la festa de Gràcia. És un homenatge especial. Com ell n’hi ha molts i sobretot moltes, perquè la Festa Major de Gràcia és dona. Hi ha molta dona que treballa de forma discreta, callada, dia a dia, preparant guarniments i fent que tot funcioni.