Josep Anton Torralba: 'No m'he perdut mai Sant Medir, o he anat a buscar caramels o he anat a llençar-los'

19/02/2018 - 11:24

Sant Medir. Josep Anton Torralba és president de la Federació de Colles de Sant Medir des del 2011. Té 44 anys i combina la seva vida laboral amb un ferm compromís amb les entitats de Gràcia.

Josep Anton Torralba és president de la Federació de Colles de Sant Medir des del 2011. Té 44 anys i combina la seva vida laboral amb un ferm compromís amb les entitats de Gràcia.

Gràcia escalfa motors per celebrar, el proper 3 de març, la festa més dolça de l’any. Entrevistem a Josep Anton Torralba, president de la Federació de les Colles de Sant Medir i ens apropem a la tasca que fa durant tot l’any per fer possible la festa dels caramels.

-Creus que li has donat un segell diferent a la Federació des de que tu hi estàs?
Això no ho hauria de respondre jo, però el que hem intentat és integrar Sant Medir  a entitats i gent del barri, i no només dels barris on es fa Sant Medir, sinó també de Barcelona. Col·laborem als Tres Tombs, al Pride Parade, ajudem a algun pastor…i això crec que és el més maco. Quan hi ha algú que té una idea i la proposa, rarament dic que no, siguin els de Festa Major, els Lluïsos de Gràcia… Hem obert molt Sant Medir, abans crec que era una mica més tancat.

-Com vas arribar a ser-hi president?
És una història llarga, però en resum, va haver un problema amb un anterior president. Es van fer unes eleccions i no va sortir ningú, i a les següents es va tornar a intentar i ens vam ajuntar quatre o cinc persones per fer alguna cosa. Jo ja era president de La colla Tradicional des de que va néixer, fa 18 anys.

-Suposo que a Sant Medir ja hi participaves des de que eres petit.
Sí, no m’he perdut mai Sant Medir: o he anat a buscar caramels o he anat a llençar-los.

-Què ha canviat des de llavors?
Hi havia moltes més colles i més romeus. Per posar un exemple, recordo haver vist 14 camions de la colla Timbaler del Bruc que sortien de Bruniquer, i ara són tres camions. Es llençaven molts més caramels, se n’han arribat a llençar quasi 100 tones. A més, potser l’arrelament es notava més al barri. Suposo que tot era més fàcil, pel tema de permisos. Ara tot és més complicat i hi ha menys  gent  gracienca a Gràcia, i això es nota.

-Com és que al voltant de la festa hi ha també altres activitats: concurs de fotografia, concurs de cartell, dibuix, sopar de germanor, concurs de caramels, pregó…?
Per donar una altra imatge a Sant Medir i fer activitat durant tot l’any. Vam agafar idees d’altres entitats, i vam  començar a fer el concurs del cartell, el concurs de fotografia, i ara ens hem ajuntat amb Festa Major i fem el literari Vila de Gràcia. La idea és fer moltes més activitats, no centrar-ho només al febrer i març, i així tenim feineta i no ens avorrim.

-Creus que tota la gent de Gràcia coneix l’origen de la festa?
No ho sé. Segurament tothom, com a mínim el que és gracienc, sí que coneix Sant Medir, i , fins i tot, és de les festes més valorades. Tothom diu “Sant Medir és un dia” i per a mi això és positiu. Respecte a l’origen, suposo que sí, que una gran majoria coneix els seus orígens.

-La festa conserva tots els elements catòlics: devoció pel sant, benedicció dels caramels, la missa…
Sí, és una festa d’origen religiós i el volem mantenir.

-Sou molt actius, hi col·laboreu amb altres activitats: cavalcada de les carteres reials, Pride Barcelona, Festa Major, Carnestoltes, Foguerons, etc.
Sí i tant, fem el que podem i més. Al final es fa perquè Gràcia sigui la millor, per donar aquest tret diferencial a aquesta vila que té un associacionisme tant fort. Ajuntant-se és més fàcil fer les coses que no sol.

-Al vostre web teniu penjades les característiques dels caramels. És per algun motiu?
Una de les preguntes que més ens fa la gent és sobre el tema del gluten, i per això posem la informació. També hi ha una normativa respecte al pes i ho posem. El leitmotiv de Sant Medir és el caramel i per això el fem protagonista.

-On creus que està el secret  perquè la festa tingui una tradició tan arrelada, de quasi 190 anys?
Suposo que en la il·lusió dels pares, que expliquen als fills com ho vivien ells. Al final, la gràcia de Sant Medir és veure l’aura que es fa entre el que dona els caramels i el que els rep, veure les cares de felicitat.