La pandèmia impacta sobre el padró municipal del 2020

10/10/2021 - 10:35

Padró. La covid-19 dispara la mortalitat, retalla el nombre de naixements i frena els fluxos migratoris.

La xifra de persones empadronades a Barcelona l’1 de gener de 2021 se situa en 1.660.314, 6.200 menys que l’any anterior, i trenca una tendència de cinc anys de creixement suau. Això és conseqüència de l’impacte de la pandèmia de la covid-19 en la demografia, que ha disparat la mortalitat, ha reduït el nombre de naixements i ha frenat els fluxos migratoris.

Segons la lectura del padró municipal a 1 de gener de 2021, publicat per l’Oficina Municipal de Dades, la causa principal del descens del 0,4% de la població és l’augment del 31,7% de la mortalitat per la pandèmia. De les 15.000 morts de mitjana dels darrers anys s’ha passat a prop de 19.000, fet que representa una sobremortalitat de 4.305 persones, que ha afectat més dones que homes i que va tenir com a pic els mesos de març i abril, coincidint amb la primera onada de la pandèmia.

D’ençà del 1900 mai no havien mort tantes persones a la ciutat, amb les excepcions dels anys de la Guerra Civil (28.000) i de la grip espanyola (22.800). El nombre de persones centenàries a la ciutat s’estanca en el màxim històric assolit l’any passat, amb 864 persones, un 23,1% més que el 2016.

El descens de la població s’explica també per la caiguda de la natalitat, que ha assolit el segon valor més baix dels darrers cinquanta anys, 11.753 naixements, un 6,4% menys que l’any anterior.

Si bé des del 1985 Barcelona registra cada any més defuncions que naixements, la pandèmia trenca les trajectòries relativament estables que seguien tant les defuncions (al voltant de 15.000 anuals) com els naixements (una mitjana de 13.500 en els darrers deu anys).

Saldo migratori neutre

Després de sis anys en què el saldo migratori positiu actuava com a motor de creixement de la població, el 2020 frena aquesta tendència i el saldo migratori i administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) queda pràcticament neutre i creix tan sols en 1.492 persones, gairebé un 80% menys en relació amb la mitjana dels deu anys anteriors.

Pel que fa al perfil de la immigració, no ha variat gaire i els fluxos més nombrosos amb origen a la resta d’Espanya són els originaris de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa. De l’estranger, els principals punts d’origen són l’Argentina, Colòmbia, el Regne Unit, Itàlia, el Pakistan, el Perú i Hondures. Destaca el Regne Unit, que ha avançat des de la vuitena posició que ocupava el 2019, just abans del Brexit, fins a la tercera.

Sí que ha canviat el perfil de l’emigració i les preferències de destinació. El 2020 eren sobretot persones joves que van marxar majoritàriament a la resta de Catalunya, la majoria a ciutats grans de l’entorn metropolità com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès, i a la resta d’Espanya, especialment Madrid.

En comparació amb anys anteriors, ha augmentat la preferència per emigrar a la resta de Catalunya. I aquí és on s’introdueix un canvi qualitatiu respecte a l’emigració d’anys anteriors. Després de la fase més severa del confinament, un cop es va aixecar el confinament domiciliari i es van relaxar les restriccions de mobilitat, l’emigració es va intensificar: en el període de juny a desembre va créixer un 27% en relació amb l’any anterior i va concentrar el 72,8% dels fluxos anuals.