Les cares dels XXIII Premis Vila de Gràcia

09/05/2018 - 19:31

Premis. El 26 d'abril es van lliurar els Premis Vila de Gràcia de la XXIII edició. Parlem amb les persones i entitats guardonades en reconeixement a la tasca que desenvolupen per millorar la qualitat de vida dels graciencs i gracienques.

El 26 d'abril es van lliurar els Premis Vila de Gràcia de la XXIII edició. Parlem amb les persones i entitats guardonades en reconeixement a la tasca que desenvolupen per millorar la qualitat de vida dels graciencs i gracienques.

Ona Llibres (Premi a un establiment o projecte comercial)

La Montserrat Úbeda és la propietària d’Ona Llibres. “Tenir un espai amb tota la literatura en català que es pugui trobar, en tots els aspectes de la cultura catalana, era la meva idea i el meu projecte”, explica. Diu que la llibreria “sempre ha estat la mateixa ja en època de la clandestinitat”. Descriu la llibreria com un “oasi, on la gent et ve a preguntar com està el país, a explicar les seves preocupacions, els disgustos, les emocions”.

Gats de Gràcia (Premi a la millor acció en defensa de la sostenibilitat i el medi ambient)

La Yolanda Van Amersfoort i la Luciana López són voluntàries d’aquesta entitat que es dedica a la protecció i cura dels gats a l’espai públic de la Vila de Gràcia. “Gats de Gràcia és el resultat de l’esforç de moltes persones que fa molts anys vam començar a preocupar-nos pels gats de carrer”, reconeix la Yolanda. Per la seva banda, Luciana López explica com és la tasca que fan: “Cada dia els donem un petit premi, que és una llauneta, netegem la zona on fan les necessitats i controlem que els gats estiguin bé, i tot això amb un gran esforç”. L’entitat busca socis per fer front a les quasi quaranta colònies que hi ha a Gràcia i que sumen uns 450 gats. “Les despeses dels gats, tant veterinàries com d’alimentació, pràcticament corren a compte de les persones que ens en fem càrrec, a més dels ajuts dels associats”, aclareix la Yolanda.

Pep Fornés (Premi a la millor tasca o acció en defensa dels valors cívics)

És el director del Museu Etnològic de Barcelona i un dels autors del llibre del bicentenari de la Festa Major, “L’etern efímer”. Reconeix que sempre ha intentat treballar amb molta altra gent per fer un barri millor. “Sempre he volgut treballar la cultura en comunitat, cultura pública, cultura comunitària. Per tant, la meva tasca com a mestre, com a gestor de la cultura, com a museòleg, sempre ho he fet compartint amb altres veïns i veïnes de Gràcia”, diu.

Observatori de Vallcarca (Premi a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva dels territoris que conformen l’actual districte de Gràcia).

Des de l’Observatori de Vallcarca van fer un rigurós treball audiovisual sobre la memòria històrica de l’antiga editorial Bruguera.  Per al Joan Bernà, l’interès de la recuperació de la memòria històrica va fer possible fer el webdoc. L’Albert Caballero recorda que a l’edifici que acull el Centre cívic abans hi havia rotatives. “Fa gairebé una dècada que tant des del Centre cívic com dels del Grup d’Estudis del Coll i diferents grups d’extreballadores i extreballadores es dediquen a reivindicar aquesta memòria”. Helena Nualart reconeix que s’ha pogut reconstruir la història gràcies a l’aportació de molts extreballadors i extreballadores.

Òmnium Gràcia (Premi a la millor iniciativa en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i/o divulgació o promoció de la llengua catalana).

Helena Vicente recorda que a Gràcia van començar a treballar al 2012. “El nostre objectiu és promoure la llengua i cultura catalanes a Gràcia i sobretot fer treball en xarxa amb les diferents entitats de la Vila i treballar per la defensa dels valors del país com són la democràcia i la llibertat”. Des de l’entitat, participen a diferents activitats, com ara portar la Flama del Canigó per Sant Joan, Sant Jordi, la Petonada, concentracions per demanar la llibertat de presos polítics, etc.

Contes cantats, de l’Orfeó Gracienc (Premi a la millor iniciativa pedagògica esportiva i d’educació reglada i no reglada).

Poire Vallvé comenta que la iniciativa va sorgir perquè volien obrir l’entitat i connectar amb les escoles. “Cada escola intenta inventar un conte, ajuntem totes les idees i entre tots fem un conte comú i després pensem en quines cançons li podrien anar bé”, explica. Al final es fa un concert on canten els nens de les escoles i de l’Orfeó Gracienc. “Potenciem que es conegui què és l’Orfeó i al mateix temps les ganes d’estudiar música”, afirma.

Revista La Salut de Gràcia (Premi a la millor actuació comunicativa o de difusió de l’actualitat dels territoris que conformen l’actual districte de Gràcia).

Aquesta revista del treball comunitari que es fa al barri de La Salut es fa amb voluntàries i voluntaris. “Al 2013 es va fer un diagnòstic del barri on van participar totes les famílies i d’aquí va néixer la idea de fer una publicació per crear xarxa i intercomunicar les diferents entitats del barri”, diu Rosa Maria Miró. Per a Sílvia Roig, membre d’una de les entitats col·laboradores habituals, tenir un espai a la revista és important “perquè els temes arriben a tota la població”. Georgina Rossell està al capdavant del projecte i per ella “és una acció comunitària que es fa per millorar la comunicació entre la gent del barri de La Salut”.

Projecte Minerva-Dones Creadores (Premi d’honor de Gràcia a títol col·lectiu)

La Josefina Altés explica els orígens d’aquesta entitat: “Quan l’any 2011 es va fer la primera trobada de dones de Gràcia es va veure per les pròpies assistents que hi havia una necessitat de les dones creadores del districte de visibilitzar la seva obra i la seva feina. És a partir del moment en què ens coneixem i comencem a treballar juntes”. “No sabíem que hi havia escriptores, ni ceramistes, ni artistes…”, diu Victòria Ibars al mateix temps que recorda que van començar a la pl. de les Dones amb un gran tapís. “Estàvem totes allà teixint i va ser molt maco”, afegeix.

In memòriam a Lluís Brau (Premi d’honor de Gràcia a títol individual).

El Toni Ramon, company a l’associació veïnal ‘Gràcia Cap on vas?’ recorda el Lluís Brau,desaparegut recentment, i reconeix les seves aportacions com a arquitecte urbanista en alguns temes com les seves idees per a la plaça Lesseps. Diu que era un defensor “aferrissat” del carril bici que no es va posar a la Travessera de Dalt i explica que cap als anys vuitanta el Lluís Brau ja va plantejar que els interior d’illa de Gràcia es podien obrir com els de l’Eixample.