Recuperada la Casa de l’Aigua i el pont dels Tres Ulls

09/03/2015 - 08:26 h

Arquitectura. La casa rehabilita els dipòsits com a museu, en un itinerari que pujarà fins al pont recuperat.

El pont dels Tres Ulls tornarà a ser la icona visible del barri de la Trinitat Nova. L’Ajuntament ha confirmat que el pont que unia aquest barri amb Collserola continua intacte, malgrat que va ser sepultat a la dècada dels setanta. Aquesta actuació s’emmarca en el projecte de rehabilitació de tot l’itinerari i renaturalització de lentorn. El barri recupera també la Casa de l’Aigua, que s’ha restaurat per convertir-la en un casal de barri provisional i en un museu dedicat a tot el sistema de canalització, emmagatzematge i distribució d’aigua al segle XX.

D’aquesta manera l’Ajuntament rehabilita pràcticament tot el sistema hidràulic construït entre el 1915 i el 1919, format per la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, el túnel que la connecta amb la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella per sota de la Meridiana, els dipòsits i sistemes d’emmagatzematge i la sala de claus, així com el pont dels Tres Ulls i una part del túnel que hi condueix i que es conserva a trams.

Les obres a la Casa de l’Aigua han repassat els colors de l’edifici basant-se en el seu origen. Els dos edificis que conformen el conjunt s’han unit a través d’un vestíbul fet amb vidre i fusta, que possibilitarà en el futur recuperar els dos edificis originals. A l’interior s’ha cobert la piscina de cloració amb fusta pel mateix motiu. També se n’han recuperat com a museu els dipòsits d’emmagatzematge i distribució d’aigua, després d‘una restauració respectuosa amb la història i l’estil modernista, i un sanejament dels dipòsits i túnels. En una fase posterior està previst instal·lar-hi unes plataformes per poder circular per dins del dipòsit amb una accessibilitat millor.

Les obres engloben també la recuperació del pont dels Tres Ulls, un aqüeducte molt característic que es va convertir en un símbol de la barriada. La història d’aquest pont es remunta a principis del segle XX quan la Societat d’Aigües de Barcelona va decidir dur a terme un projecte que portaria les aigües de l’estació de bombeig de la Trinitat Vella fins a Vallcarca. El pont dels Tres Ulls era el punt més elevat de l’aqüeducte alt de Montcada i servia per salvar un barranc a la serra de Collserola. Era un aqüeducte molt característic pels tres forats que té i que recorden tres ulls. Aquests tres ulls del pont eren deixaven pas a les avingudes d’aigua que baixaven dels torrents de la muntanya. Aquest pont, però, va desaparèixer a la dècada dels setanta, suposadament per la perillositat que comportava la seva alçada.

L’Ajuntament ha engegat paral·lelament les obres per renaturalitzar la franja propera a la Casa de l’Aigua amb dues feixes agrícoles, que d’una banda serviran per enllaçar d’una forma amable la Trinitat Nova amb el mirador i el castell de Torre Baró, i de l’altra, per connectar els veïns amb el passat rural de la zona d’un segle enrere. A més de les dues feixes, Parcs i Jardins gestionarà un camí d’arbres fruiters, amb la participació veïnal. Un cop acabades les obres, el veïnat podrà passejar des de la Casa de l’Aigua fins al castell de Torre Baró, resseguint el que era el recorregut dels aqüeductes que duien l’aigua fins a l’estació de la Casa de l’Aigua.

 El projecte de l’aqüeducte alt de Montcada

Barcelona, des de l’època medieval s’abastia amb l’aigua provinent del rec ComtalA finals del segle XIX, amb el creixement de la ciutat es necessitava augmentar el cabal d’aigua. Va ser llavors quan l’Ajuntament va millorar les instal·lacions del rec Comtal, que extreia l’aigua de Montcada. La pressió de l’aigua, però, era insuficient per abastir tota la ciutat i per això va sorgir el projecte de l’aqüeducte alt de Montcada. Aquesta obra, que es va iniciar l’any 1983, havia d’elevar l’aigua i transportar-la per una galeria a través de Collserola fins al barri de Vallcarca. Des d’allà es canalitzaria cap al centre de la ciutat.

L’any 1917 es va construir una infraestructura clau per posar en marxa aquest projecte, l’estació elevadora coneguda com la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella, en un edifici d’estil modernista, que actualment és un centre d’interpretació del Museu d’Història de Barcelona.

El cabal del rec Comtal pujava per un túnel fins a un segon edifici, la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. En aquest edifici s’emmagatzemava l’aigua en dos dipòsits grans. El dipòsit de la Trinitat Nova tenia capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua, en un solar de 6.800 metres quadrats. Aquesta xarxa abastia d’aigua la ciutat de Barcelona, però amb el sistema de canalització d’aigües modern les instal·lacions van quedar obsoletes. El 31 de març de l’any 1989 els dipòsits de la Companyia d’Aigües de la Trinitat van tancar definitivament.

Muntanya amunt trobem un segon tram de galeria, actualment partit en dos per les obres que es van realitzar posteriorment a la zona. El túnel sortia a la llum en el punt més elevat. Allà es va construir el pont dels Tres Ulls per salvar un barranc a la serra. Malgrat la forta inversió, el túnel que connectava amb Valldaura mai va entrar en servei.