Os proponemos utilizar la app Toontastic para dar vida a un cuento. Esta herramienta permite diseñar historias animadas y registrar audios para crear el vídeo que imaginéis.
Para ello, antes tendréis que imaginar el cuento y escribirlo dividiéndolo en tres partes: introducción, nudo y desenlace, tal y como hemos hecho nosotros. ¡Os presentamos a Loreia y sus nuevos amigos!
INTRODUCCIÓ
Un dia d'estiu, la Laia i els seus amics estaven jugant a agafar pedretes de colors a la platja de la Barceloneta. La Laia, que era molt bona nedadora, va veure una pedreta molt lluent al fons del mar i va decidir submergir-se per agafar-la. En nedar cap al fons, de cop i volta, es va veure en una ciutat submarina que mai havia vist! De seguida va venir una habitant d'aquesta ciutat a donar-li la benvinguda: "Hola, sóc la Loreia i això és Atlantis, una ciutat submarina que només els infants que respecten el medi ambient poden veure", va dir la Loreia.
Després d'això, es van fer molt amigues i la Laia va convidar-la a visitar la seva escola: "Tinc molta curiositat, mai he sortit d'Atlantis i m'agradaria veure la vostra ciutat i la teva escola" va demanar la Loreia.
NUS
L'endemà, la Laia i els seus amics van quedar amb Loreia per fer un passeig fins a l'escola i com mai havia vist una ciutat van haver d'explicar-li què eren la vorera, la calçada i els passos de vianants: "La vorera és la zona segura per on poden caminar tranquil·lament els vianants. Funciona igual que la bombolla d'aire que envolta Atlantis" va explicar la Laia. "I què és la calçada?" va preguntar la Loreia. "És el lloc per on passen les motos, els cotxes... imagina que és per on passen els taurons" va dir un dels amics.
Després, la Loreia es va interessar per les curioses franges blanques de la calçada i Laia va explicar-li que eren un dels llocs segurs per poder travessar la calçada, tot i que primer s'havia de mirar molt bé als dos costats: "Ostres, s'assemblen molt als túnels d'aire submarins per on passen els peixos perquè no els atrapin els taurons" va dir la Loreia.
Quan anaven a creuar pel pas de vianants es van trobar un cotxe de la Guàrdia Urbana. Dos agents els hi van donar pas però la Loreia no entenia qui eren: "Tranquil·la, imagina que són com els vostres dofins! T'ajudaran sempre que ho necessitis i pots posar-te en contacte amb ells trucant al 112" van dir els amics mentre reien.
DESENLLAÇ
La Loreia va gaudir molt de la visita a la ciutat i l'escola, però a la classe va fer una observació molt interessant: a diferència d'Atlantis, la gent de la ciutat anava amb moltes presses a tot arreu. La Laia i els seus amics li van donar la raó. Entre tots van arribar a la conclusió que les presses et poden distreure i posar en perill en moltes situacions: sortir del cotxe per la porta que dona a la calçada, no estar alerta a la sortida dels pàrquings quan vas caminant, no comprovar que no passin cotxes abans de travessar la calçada…
Abans d'acomiadar-se fins a la propera, van decidir sortir al pati a jugar, però sense presses! ;)
