Anar al: contingut principal »
És important tenir present la manera com les persones volem ser anomenades i escoltar-nos. Els canvis a les nostres societats són constants i configuren una pluralitat que cada cop més abraça la seva diversitat i la seva complexitat.
Reflectir aquesta diversitat també en el llenguatge ens ajudarà a construir un món més just i igualitari. Nosaltres t’ajudem a fer-ho!
En el nostre llenguatge tenim moltes expressions que són conseqüència directa de l’etnocentrisme i el racisme, evitem-les.
Exemples : Racisme i prejudicis ètnics i culturals
Expressions racistes i colonials | Proposem | Reflexió |
---|---|---|
persona immigrant | persona migrant | La migració és un procés que comença i acaba. No és per si mateix un tret definitori. |
immigrant il·legal | persona en situació (administrativa) irregular | Cap persona és il·legal. |
persona de color/negret | persona negra/persona racialitzada/persona afrodescendent | En català persona de color es considera un eufemisme. L’ús de diminutius implica infantilització i menysteniment. |
moro/mora | persona del Magrib/persona marroquina/persona algeriana... | És un insult, evita-ho. |
immigrant de segona generació | descendent de persones que van migrar | La migració no s’hereta. |
terrorisme islàmic/terrorisme gihadista | Al Qaeda, Daesh, Boko Haram... | Utilitzem el nom del grup terrorista concret sense associar-lo a tot l’islam o reduir la gihad a la violència. |
raça gitana | ètnia gitana/poble gitano/poble romaní | Els estudis de genètica demostren que el concepte de raça no és pertinent en éssers humans. Totes les persones pertanyen a la mateixa subespècie d’homínids però tenen identitats i cultures diferents. |
anar al paki/anar al badulake/comprar al xino | anar al supermercat/anar al “nom del supermercat”/comprar a la botiga/comprar al “nom de la botiga” | Definir una botiga pel pretès origen de la persona que la regenta és excloent. A més, paki va sorgir com un insult i no s’hauria d’utilitzar per designar ningú. |
La nostra societat patriarcal té una visió del món i de la cultura que considera tot allò masculí com universal i per sobre de la resta de gèneres; això fomenta la desigualtat.
Expressions excloents | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
els pares, pares i mares | les famílies | Hi ha moltes estructures familiars, totes elles són famílies. |
els avis i àvies | la gent gran | Amb avis i àvies només ens referim a la gent gran que ha tingut descendència. |
mare soltera | mare | Cal anar amb compte de no fer explícit l’estat civil només quan la persona no té parella. Les famílies monoparentals són estructures familiars. |
Expressions homòfobes o sexistes | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
“Que et donin pel cul” | “Ves a pastar fang” | No s’ha de criminalitzar una pràctica sexual generalment associada a relacions gais. |
“Això és una mariconada” | “Això és una ximpleria” | Utilitzar mariconada, que parteix d’un insult, és homòfob. |
“Plores com una nena!” | “Crida i plora tant com vulguis!” | Evita els estereotips sexistes que generen desigualtat. |
Expressions no respectuoses | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
hermafrodita | persona intersexual/persona amb DSD (diferències en el desenvolupament sexual) | Els cargols són hermafrodites... però per designar persones el terme és incorrecte! |
canvi de sexe | operacions d’afirmació de gènere | Les modificacions corporals que fan les persones trans no canvien el seu gènere sinó que (re)afirmen el gènere que han escollit i amb el qual s’identifiquen. |
Expressions androcèntriques | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
els alumnes | alumnat | Cal fer ús de substantius genèrics, col·lectius o abstractes. |
el destinatari/tots fan el que volen | persona destinatària/tothom fa el que vol | Si es parla sempre en masculí genèric s’invisibilitza les dones i es reforça els estereotips. Evita-ho! |
els treballadors | les treballadores i els treballadors | Desdobla el terme. |
Hem d’utilitzar una comunicació respectuosa per incloure i visibilitzar les persones amb discapacitat.
Exemples Persones amb discapacitat o diversitat funcional
Expressions no respectuoses | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
discapacitat | persona amb discapacitat/persona en situació de discapacitat | Posem èmfasi en la persona i no en la discapacitat. |
incapacitat | el nom de la persona: la Laura, en Miquel... | Posem èmfasi en la persona i no en la discapacitat. |
deficient/mongòlic | persona amb discapacitat intel·lectual | Una persona sense discapacitat no és “normal” vers una persona que té discapacitat. El concepte de “normalitat” és una altra forma de discriminació i exclusió. |
minusvàlid/invàlid/ paralític/coix/disminuït | persona amb discapacitat física/persona amb mobilitat reduïda | Una persona sense discapacitat no és “normal” vers una persona que té discapacitat. El concepte de “normalitat” és una altra forma de discriminació i exclusió. |
defecte de naixement | discapacitat congènita | No són defectes, són condicions que poden aparèixer fins i tot abans de néixer. |
el cec/invident | persona cega/persona amb ceguesa | Posem èmfasi en la persona i no en la discapacitat. |
el sord/el sordmut/el sordcec | persona sorda/persona amb sordesa/persona sordcega/persona amb sordceguesa | Posem èmfasi en la persona i no en la discapacitat. Les persones sordes no són mudes. |
llenguatge de signes | llengua de signes | La llengua de signes catalana (LSC), per exemple, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i té unes característiques que la distingeixen com a llengua. |
Una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. Un ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència.
Expressions no respectuoses | Proposem | Reflexions |
---|---|---|
dement/boig/trastornat/malalt mental/esquizofrènic | persona que té un diagnòstic de.../persona amb problemes de salut mental/persones que tenen o conviuen amb un trastorn mental | Totes les persones som tan susceptibles de tenir problemes de salut mental com de patir qualsevol altra malaltia. Som molt més que un diagnòstic mèdic. |
reclòs/tancat en un manicomi/intern en un psiquiàtric | pacient o persona usuària de centres de salut mental/persona en procés de recuperació | Moltes persones amb un diagnòstic en l’àmbit de la salut mental viuen una vida normalitzada. El seu tractament i recuperació són possibles. |
“Vivim una situació esquizofrènica” | “Vivim una situació complexa/canviant” | Evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. |
“Sembles bipolar” | “Ets molt voluble” | Evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. |
“Avui estic molt depre” | “Avui tinc el dia trist” | Evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. |
El llenguatge no inclusiu d’alguns mitjans de comunicació pot condicionar-nos el pensament, compte!
Exemples Mitjans de comunicació i llenguatge inclusiu
Expressions no respectuoses | Reflexions |
---|---|
“Eivissa desbordada amb l’arribada de cinquanta immigrants en cinc pasteres” | Utilitzar paraules o expressions com allau, onada, flux (d’immigrants), desbordar... és sensacionalista, catastrofista i sobredimensiona la realitat. |
“Un home diagnosticat amb esquizofrènia entra a robar en una botiga de roba” | Cal esmentar els problemes de salut mental només quan són imprescindibles per entendre correctament una notícia. Però hem de tenir clar que un diagnòstic de salut mental no justifica un caràcter o comportament agressiu. Ni tampoc l’origen, la religió o l’ètnia. |
“Juanita Reina, també coneguda com Francisco Moreno Martínez” | Fer referència al nom administratiu d’una persona trans vulnera els seus drets. |
“Es busquen voluntaris per enquestar sensesostres” | Viure al carrer és una situació. Si l’hem d’especificar seria més correcte dir persona sense llar o que dorm al carrer. |
El nostre cos també es comunica, molts cops de forma involuntària. És important ser-ne conscients. Us donem uns quants exemples!
Exemples Comunicació no verbal
Molta gent modula la veu quan parla amb persones amb discapacitat, persones migrants o gent gran com si parlés amb infants. |
Els homes tendeixen a ocupar molt més espai: utilitzen més torns de paraula, s’eixancarren al transport públic... |
En moltes ocasions ens dirigim a la persona intèrpret per parlar amb la persona sorda. |
És molt habitual que el darrer seient a omplir-se al metro sigui el del costat de la persona racialitzada. |
La comunicació amb imatges també ha de ser inclusiva. Vols saber com fer-ho?
Exemples Comunicació amb imatges: vuit punts a tenir en compte
1. Qui s’hi representa? | Hem d’intentar que a les nostres imatges no apareguin només persones blanques, o no només homes. |
2. Hi apareixen famílies i relacions afectives diverses? | Recorda que les famílies són molt diverses: famílies homoparentals, monoparentals, sense descendència, criatures tutoritzades... |
3. Tots els cossos són normatius? | Hi apareixen persones amb discapacitat? Gent que no sigui prima o alta? |
4. Utilitzem estereotips de gènere? | Hem d’evitar relacionar les persones amb uns rols suposadament definits pel seu gènere. Recorda que quan representem dones no hem de cosificar-les ni hipersexualitzar-les per defecte. Faries la mateixa representació amb un home? |
5. Si representem un altre país o parlem d’allò forà ho fem a partir d’estereotips? | No reprodueixis tòpics: informa’t! Si no t’agrada que et representin a partir de prejudicis no ho facis amb els altres. |
6. Hem format un equip inclusiu abans de començar el projecte? | L’autèntica inclusió és comptar amb tothom. |
7. Les persones amb discapacitat són tractades com qualsevol altra persona? | Assegurem-nos de no promoure una visió caritativa/paternalista. |
8. Utilitzem una comunicació accessible? | Subtítols, audiodescripció, text en braille, lectura fàcil... |
Hi ha moltes alternatives per expressar-nos sense haver de recórrer a paraules, expressions o imatges que poden marginar, fer mal i alimentar el prejudici que tenim de moltes persones i col·lectius.
Trobar un llenguatge consensuat ens farà ser una societat més respectuosa i empàtica. Una comunicació més inclusiva ens ajudarà a redefinir el món que ens envolta i a tenir present tota la diversitat.
Aquesta guia et pot donar unes premisses per intentar tenir una comunicació més respectuosa, però sempre cal escoltar les necessitats de la persona a qui et refereixes i consensuar-ne els termes.
Si t’hi fixes, en el text d’aquesta guia hem evitat els marcadors de gènere! És possible.
Anar al: contingut principal »