El Carmel, una ermita entre Gràcia i Horta
L’ermita del Carmel, que ha donat nom al barri, va ser construïda per Miquel Viladoms en honor de la verge del Carme en els contraforts del turó de Can Mora i a prop del coll del Portell, confluència, llavors, dels límits de Gràcia, Sant Martí i Horta, i lloc inhòspit fins que es va construir la carretera, entre el 1874 i el 1881.
L’11 d’abril de 1864 el bisbe Pantaleó Montserrat la va autoritzar per al culte. Per raons testamentàries, el santuari va passar a dependre dels rectors de Sant Joan de Gràcia i Sant Joan d’Horta, i aquest darrer era el que l’administrava. En una època determinada, el servei i la custòdia van anar a càrrec d’un sagristà laic, que també servia menjar. Finalment, l’ermita va passar a dependre d’Horta i, al seu costat, es va aixecar l’església de la Mare de Déu del Mont Carmel.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto 1, abans: L’ermita del Carmel al final del segle XIX.
Peu de foto 2, ara: La natura amaga l’ermita.
