Al peu de la serra de Collserola, i dins del campus de Mundet de la Universitat de Barcelona, s’hi troba el palau de les Heures, construït per encàrrec de Josep Gallart Forgas, en tornar de Puerto Rico el 1895, on havia fet fortuna.

Quan va morir, el 1898, l’edifici va quedar abandonat, fins que en plena Guerra Civil la Generalitat de Catalunya el va confiscar per convertir-lo en la residència del president Lluís Companys.

El palau, emparat per la muntanya i allunyat del centre de la ciutat, es podia considerar com un lloc segur dels atacs aeris que patia Barcelona, sobretot per part de l’aviació italiana, aliada dels franquistes. Tot i que les condicions de l’emplaçament eren òptimes, els encarregats de la seguretat del president construïren un refugi antiaeri sota el jardí. El refugi disposava de dues entrades, l’una situada al soterrani de l’edifici i que es va obrir a la paret mestra d’aquesta construcció, i l’altra dissimulada al mig del jardí. Aquesta construcció, no gaire gran, estava formada per un túnel d’un metre i escaig d’amplada per uns dos metres i escaig d’alçada, construït a cel obert i a poca profunditat, cosa que va permetre folrar fàcilment les parets de la petita rasa amb maons. Al final d’aquesta galeria, se n’obrien dues més, l’una a la dreta, que conduïa al pou de ventilació, i l’altra a l’esquerra, que duia a una petita estança folrada de maó, on podia refugiar-se el president i d’on sortia el túnel que portava a la segona entrada.

Afortunadament, el refugi encara es pot visitar amb permís previ de la Fundació Bosch i Gimpera.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto: Imatge de l’estança principal del refugi. (Fotografia: Josep M. Contel)