Districte d’Horta-Guinardó

Quan la companyia de Tranvía de Barcelona a San Andrés y Extensiones va obrir la línia d’Horta, va comprar els terrenys de la masia de Can Xiringall per construir-hi les noves cotxeres.

L’espai era un tancat amb murs a l’antic camí de Sant Iscle i a la riera d’Horta i una central elèctrica que donava servei al nou tramvia inaugurat l’any 1901. Aquesta instal·lació de 17.599 metres quadrats disposava de diferents edificis destinats a allotjar els cotxes i un taller de pintura i de reparació. Després de la guerra del 1936-1939, va servir per emmagatzemar totes les unitats malmeses de via estreta en espera de ser recuperades o desballestades.

Entre el 1947 i el 1951, l’antiga cotxera va ser enderrocada i se’n va aixecar una de més moderna per a vehicles de via ampla, que va ser anomenada de Borbó pel fet d’estar en aquesta avinguda. En tancar-se els tallers centrals de Sarrià, es van habilitar en aquesta instal·lació uns nous tallers centrals. Durant uns quants anys, en aquesta cotxera van conviure els tramvies i els autobusos, fins a la nit del 19 de març de 1971, quan va entrar el darrer tramvia que va circular a Barcelona. Des d’aleshores van guardar-s’hi només autobusos. Després de més de cent anys de serveis, aquesta cotxera, que estava al límit dels districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, va tancar el desembre del 2003.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: La cotxera de tramvies d’Horta, després anomenada de Borbó, l’any 1964.