Districte d’Horta-Guinardó

Durant les obres de l’Exposició Universal del 1929, van arribar a Barcelona nombroses persones, provinents d’altres indrets d’Espanya. Es van escampar per la ciutat i la majoria vivien en condicions precàries. Poc temps abans de la inauguració de l’Exposició, les autoritats van decidir construir quatre grans polígons d’habitatges per albergar part d’aquesta massa humana i allunyar-la del centre de la ciutat.

Un d’aquests polígons va ser el de Ramon Albó —avui Can Peguera—, conegut popularment com les Cases Barates d’Horta, al peu del turó de la Peira, a la finca de Can Peguera. Allà, en un terreny de 10,47 hectàrees comprat el 1928 a la marquesa de Castellbell, s’hi van construir 534 cases projectades per l’arquitecte Xavier Turull. Eren 200 cases de 58,2 metres quadrats i 334 de 43 metres quadrats, agrupades en diferents illes. Tot i la urgència de tenir enllestits els habitatges en poc temps, la seva construcció, que va costar 9.628.701 pessetes, no es va acabar fins a la primeria del 1931.

Conjuntament amb les cases, es va construir també una caserna de la Guàrdia Civil, una església i una escola, que va rebre el nom d’Hermenegildo Giner de los Ríos i que també va donar nom al conjunt dels habitatges durant el període republicà. Durant els primers anys d’aquest polígon, als carrers se’ls va assignar un número, però el 1945 els números van ser canviats per noms de diferents pobles de les comarques gironines. Dos anys després, el 1947, l’Institut Municipal de l’Habitatge va construir 116 cases més de 60 metres quadrats i jardí, al llarg del passeig d’Urrutia, i el 1949, un nou bloc amb 31 nous habitatges, al costat de l’església.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: Construcció de les Cases Barates de Can Peguera el 1929. (Arxiu del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona)