Al final dels anys setanta, Paco González, que era el vocal de barraques de l’Associació de Veïns del Carmel, va impulsar la creació d’un espai per a l’ensenyament de persones adultes, al nucli de barraques Los Cañones, ubicat a dalt del turó de la Rovira.

Per a aquest menester es va escollir l’antic pavelló d’oficials, construït durant la Guerra Civil per allotjar els oficials que estaven de servei a la bateria antiaèria que defensava la ciutat dels atacs d’avions enemics. Anys després que acabés la guerra, quan el turó va ser envaït per una munió de persones que cercaven un tros de terreny per construir-s’hi un habitatge, el pavelló va ser ocupat per dues famílies, i quan aquestes en van marxar, i davant la dificultat d’enderrocar l’edifici per la seva solidesa, es pensà a convertir-lo en una petita escola d’adults que facilités l’accés dels residents de la zona, ja que l’escola d’adults pròpiament dita estava més allunyada. El projecte va tirar endavant amb l’ajut dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Van netejar el local, van posar un terra nou, van pintar les parets, van canviar la porta i les finestres i van adequar l’interior com a escola, amb una pissarra, taules, cadires, prestatgeries, etcètera, i van habilitar també un petit lavabo. Oberta al públic, la seva mestra va ser una tal Carmen, i entre el seu alumnat hi havia Encarnació Martínez la Mamachón, que amb gairebé 80 anys va aprendre a escriure el seu nom. Altres alumnes van ser la Filomena, una dona del carrer de Marià Labèrnia, la Josefa, la Llibertat, tres noies de Francesc Alegre, etcètera. Malgrat tota la bona voluntat del projecte, va durar pocs anys.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: Imatge que oferia l’escola d’adults del turó de la Rovira, el 17 de novembre de 1980. (Paco González)