Horta - Guinardó

En canvi, les característiques del medi ambient d’Horta-Guinardó (orientació, temperatura, poca pol·lució, proximitat a espais lliures...) es poden considerar privilegiades per a determinats usos. Les activitats residencials i de lleure s’hi poden desenvolupar amb facilitat sempre que aquest desenvolupament es porti a terme d’una manera adequada.

El territori que avui ocupa el districte d’Horta-Guinardó s’ha integrat tardanament a l’espai barceloní. No el va afectar el procés d’industrialització del pla de Barcelona al segle XIX, ni va patir el creixement urbà d’altres nuclis de la ciutat (fins ben entrat el nostre segle, Barcelona creix pels sectors sud i oest).

És a partir dels anys cinquanta que va començar a urbanitzar-se la major part del territori d’Horta-Guinardó. Aquest període de temps és el de màxima expansió poblacional de la ciutat.

Les modalitats d’ocupació del sòl per a residència han estat, però, molt diverses, i s’ha combinat l’edificació caòtica de zones sense condicions i l’existència de nuclis de barraques amb la creació d’algunes àrees residencials de qualitat.

Elements singulars

A més de les funcions residencials que exerceix, al districte s’hi han establert alguns elements singulars que presten servei al conjunt de la ciutat, són els que s'anomenen elements-ciutat. Entre aquests elements-ciutat d’Horta-Guinardó, hi figuren la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron, les Llars Mundet o l’Hospital de Sant Pau. Es tracta de grans equipaments que es van ubicar al districte per la disponibilitat d’espais lliures que hi havia en aquell moment.

També les grans àrees de lleure existents a Horta-Guinardó s’han de considerar elements d’abast ciutadà. Aquí hi figuren des del parc de Collserola, el dels Tres Turons o el del Laberint d’Horta, fins a l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron, amb instal·lacions esportives com el Centre Municipal de Tennis, el Palau Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron o el Velòdrom d’Horta.

Accessibilitat

Tot aquest conjunt d’elements s’ha de considerar com a punts estratègics del districte d’Horta-Guinardó, que ha estat, durant molts anys, una àrea d’accessibilitat difícil. Actualment, però, el transport públic ofereix un servei adequat en la major part del districte, ja que hi donen servei les línies de metro 3, 4 i 5, i les línies d’autobús arriben a tots els barris. En els darrers temps, s’han posat en funcionament també dues línies d’autobús de barri a Can Baró i a Sant Genís.

La xarxa viària bàsica del districte, la que el connecta amb la resta de la ciutat, també ha millorat en gran manera els darrers anys. Aquesta xarxa viària possibilita la connexió ràpida d’Horta-Guinardó amb la resta de la ciutat, i crea dos espais de centralitat fonamentals per al desenvolupament: la zona del parc de la Vall d’Hebron i la de la plaça d’Alfons el Savi - torrent de Melis, units per l’eix que formen el túnel de la Rovira, la rambla del Carmel i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya. Durant el mes de març del 1999, han entrat en funcionament tres noves infraestructures viàries que garanteixen definitivament la connexió en el sentit Besòs-Llobregat: el carrer de Lisboa, el carrer del Llobregós, que s’ha eixamplat, i la ronda del Guinardó.

Demografia

L’evolució demogràfica del districte està marcada per un punt d’inflexió, l’any 1981, a partir del qual el creixement que experimentava la població del districte fins aleshores es va transformar en un descens, fins i tot més acusat que el que es va produir al conjunt de Barcelona.

Aquest descens el van motivar tant els valors negatius del component migratori com el decreixement vegetatiu, tot i que, contràriament al que va passar a la ciutat, aquest últim component estava una mica més equilibrat. Horta-Guinardó presenta una estructura d’edats relativament jove en relació amb el conjunt de la ciutat, tot i que les franges de població infantil i juvenil han anat perdent força els darrers anys, d’acord amb la reducció generalitzada de la natalitat.

La població activa del districte treballa majoritàriament en activitats terciàries, però en una proporció inferior a la del municipi. D’aquí que es pugui parlar d’un caràcter més industrial de la població activa a Horta-Guinardó. Tanmateix, els actius del districte se situen per sota dels de la ciutat en activitats més dinàmiques o especialitzades com les de finances i assegurances i educació, tot i que cal destacar les proporcions més grans de població activa a Horta-Guinardó en activitats relacionades amb la sanitat.

Estructura econòmica

La ubicació perifèrica del districte al sector nord-est de la ciutat el situa a una certa distància dels principals eixos terciaris de desenvolupament de Barcelona: passeig de Gràcia i avinguda de la Diagonal fins a la Gran Via de Carles III i bona part de l’Eixample, àrees on es concentren les activitats terciàries més especialitzades (finances i assegurances, comerç de luxe, etcètera).

L’estructura econòmica del districte es basa fonamentalment en els serveis de consum, concretament en el comerç minorista i altres serveis al consumidor, mentre que els serveis destinats a les empreses són molt poc significatius, i representats fonamentalment en els serveis distributius (comerç a l’engròs i magatzems).

De la mateixa manera, si bé l’activitat industrial gaudeix d'un pes relatiu considerable, la majoria de sectors que la componen tenen un caràcter residual. Aquesta estructura econòmica va lligada a la funció urbana residencial pròpia del districte, és a dir, aquest territori s’ha dotat principalment de tota una sèrie de serveis orientats a satisfer les necessitats bàsiques dels seus habitants.

D’altra banda, l’existència d’infraestructures hospitalàries grans, d’establiments que fabriquen productes farmacèutics i d’activitats generades a partir d’aquestes implantacions, atorguen al districte un caràcter específic i un cert nivell d’especialització en temes sanitaris i farmacèutics.

Unitats territorials

La conjugació de la topografia del medi físic propi del territori on se situa el districte i l’evolució del procés urbà han donat com a resultat una morfologia territorial molt fragmentada.

L’estructura interna d’Horta-Guinardó està formada per una pluralitat de barris molt heterogenis i desvinculats entre si. Les unitats territorials bàsiques del districte són les següents: el Guinardó, el Baix Guinardó, Can Baró, la Font d’en Fargues, el Carmel, la Teixonera, Horta, la Font del Gos, la Vall d’Hebron, Sant Genís dels Agudells, Montbau i la Clota.