Un barri de muntanya, ple de zones verdes. I no podria ser d’una altra manera, ja que el barri de Can Baró se situa al sud del cim del turó de la Rovira. I coronant el puig, la bateria antiaèria que defensava la ciutat durant la Guerra Civil i on es troba l’espai expositiu del Muhba, amb relat sobre la Guerra Civil i el barraquisme de l’època franquista.

El barri pren el nom de l'antiga masia de Can Baró, i als seus carrers han viscut personalitats del nivell d'Antoni Rovira i Virgili  —potser per les cases aixecades per una cooperativa de periodistes—.

Pistes esportives i espais verds entre els carrers de Tenerife i de Francesc Alegre, amb els blocs de la Cooperativa Gracienca d’Habitatges al fons.Fes clic per ampliar la imatge

Pistes esportives i espais verds entre els carrers de Tenerife i de Francesc Alegre, amb els blocs de la Cooperativa Gracienca d’Habitatges al fons

El bus de barri entrant a la plaça de Can BaróFes clic per ampliar la imatge

El bus de barri entrant a la plaça de Can Baró

Els terrenys de la masia de Can Baró van començar a urbanitzar-se al final de la dècada del 1910, i als anys cinquanta i seixanta es van omplir de grans edificis.

Zona d'ibers i barraquisme

Es coneix que els primers habitants de la zona van ser els ibers —entre el segle IV i lI aC— gràcies al descobriment d’uns jaciments als anys trenta. Els terrenys de la masia de Can Baró van començar a urbanitzar-se al final de la dècada del 1910, i el que va començar com una urbanització d'estiueig es va omplir de petits carrers desnivellats amb grans edificis, gràcies a les onades immigratòries dels anys cinquanta i seixanta. Tot i això, abans havien començat a créixer els assentaments barraquistes del final dels anys quaranta, que van densificar la zona, i van arribar a agrupar prop de 570 barraques. El principi de la fi d’aquesta situació va arribar a partir de la meitat dels anys vuitanta, amb la construcció i entrega dels pisos Raimon Casellas, també coneguts com a “pisos verds”.  A més, és una zona on històricament s’han assentat pedreres, com la Casa Vélez i la de Can Baró, enfocades en l'extracció de calç i pedra per a la construcció. Quan una d’aquestes va tancar l'any 1967, es va aprofitar el forat per construir-hi l’antic camp de futbol de l’AC Baronense.

Les dues entitats més antigues de Can Baró van aconseguir una fita en la recuperació de la memòria històrica al turó de la Rovira, a més d'un espai de dinamització al barri.

Pisos verds amb la plaça que recorda les barraques, en primer termeFes clic per ampliar la imatge

Els coneguts com a “pisos verds” amb la placa que recorda les barraques en primer terme

Custodia Moreno, directora del Local Social Raimon CasellasFes clic per ampliar la imatge

“Hem mantingut una sèrie d’activitats, com la jornada del Dia de la Dona, que organitza el grup de dones, o un sopar anual amb tots els veïns i veïnes.”

Custodia Moreno, directora del Local Social Raimon Casellas

Mig segle tapant forats

L'Associació de Veïns de Can Baró va ser la primera entitat veïnal del barri, fundada l'any 1977. “Juntament amb els Escoltes de Can Baró vam iniciar els camps de treball que van desenrunar les restes de la bateria antiaèria”, explica José Luis Petreñas, darrer president de l’antiga Associació de Veïns. Les dues entitats, nascudes als anys setanta, van aconseguir una fita en la recuperació de la memòria històrica, a més d'un espai de dinamització al barri.

L’any 2017 sorgeix una altra associació veïnal, la Plataforma Can Baró, amb l'objectiu inicial de conservar íntegrament la zona verda i els equipaments entre el carrer de Francesc Alegre i el carrer de Tenerife, davant un projecte de construcció de 127 pisos dins del marc del Projecte 3 Turons (fase 0). L'Elisabet Higueras, membre de la Plataforma Can Baró, exposa que “s'ha acceptat la nostra reivindicació i així es reflecteix a les bases del concurs de l'avantprojecte, és a dir, d’on aniran aquests pisos”, i afegeix que “la voluntat de cercar solucions ens ha portat a fer pactes per no perdre la nostra única zona de convivència i cohesió social”.

El 2018 ha estat clau per aconseguir un model de barri amb la implicació de tothom, gràcies a la coordinació entre entitats. El grup gestor, format per la Plataforma Can Baró (que amplia els objectius inicials) i una desena d’entitats, treballa activament per reclamar els mitjans públics necessaris per fer front a les necessitats del barri. José Luis Petreñas, que actualment president Can Baró Cultural, argumenta que “ens preocupa, sobre manera, l’atenció a les persones grans que viuen soles. Som un barri molt envellit i amb problemes de mobilitat, pels pendents dels carrers i pels fluxos de gent que comporta la proximitat amb el Park Güell”. Realitats que també donen impuls al treball conjunt: “Davant certes problemàtiques com la construcció de l’L9 i l’organització de la festa major, que afectaven totes les entitats del barri, vam decidir crear la Coordinadora d'Entitats”, explica l'actual president, Xavier Simó. Avui dia agrupa totes les entitats del barri. Pel que fa al lleure, els Escoltes de Can Baró han estat un referent des del 1974. Tot i això, no es pot obviar el paper de l'Associació Cultural La Finestra, nascuda el 2004 i que agrupa les colles del món del foc i els timbals al barri: les Fures i els Trons de Can Baró, i la popular bèstia de foc, el mosquit de Can Baró. A més, des de l'entitat s'ha motivat la creació d'una cooperativa ecològica de consum que agrupa 25 famílies, a més de grups de teatre. “L’objectiu és fer d'entitat paraigua i ajudar els grups del barri a constituir-se com a associació, que tirin endavant amb nosaltres o sense”, explica Quim Martín, president de l'associació.

La bona convivència entre equipaments i entitats ha connectat el Local Social Raimon Casellas amb el Casal Pirineu.

 

El Casal de Barri Pirineu, a la dreta, amb la seva zona verda i l’antiga pedrera que va ocupar el camp de futbol del Baronense, a l’esquerra.Fes clic per ampliar la imatge

El Casal de Barri Pirineu, a la dreta, amb la seva zona verda i l’antiga pedrera que va ocupar el camp de futbol del Baronense, a l’esquerra

José Luis Petreñas, Can Baró CulturalFes clic per ampliar la imatge

“El grup gestor de Can Baró estem treballant un pla de barri amb l’Administració. Ens permetrà analitzar tots els aspectes de la vida comunitària i potenciar amb mitjans públics allò que està poc cultivat”.

José Luis Petreñas, Can Baró Cultural

Equipar un terreny desnivellat

El Local Social Raimon Casellas és l'equipament amb la trajectòria més llarga del barri. “Sorgim l'any 85, moment en què la lluita veïnal aconsegueix l’entrega dels pisos verds per tal d’erradicar definitivament el barraquisme a Can Baró”, explica la directora de l'espai, Custodia Moreno. “Sempre hem estat un punt de trobada al barri, avui dia amb 161 famílies associades”. La bona convivència entre equipaments i entitats ha connectat el Local Social amb el Casal Pirineu, l’altre equipament clau, cogestionat entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del barri. L’espai es va aconseguir gràcies a la lluita veïnal, i el 2019 acabarà un procés de millora i adequació dins el Programa d’acció municipal. Una fita indispensable per mantenir l’activitat de la quinzena d’entitats que treballen al Pirineu. Uns altres punts de trobada són el Casalet de la Font Castellana i l’Esplai Sanllehy, espais per a la gent gran.

A Can Baró hi ha tres centres educatius i un casal infantil. “De cara al jovent tenim una falta d'equipaments esportius i culturals”, explica Xavier Sespluges, president de l'AMPA Escola ACIS Martorell. Els centres neuràlgics de nens i joves són la pista poliesportiva i la recent plaça de les Pedreres, que s’han hagut de defensar davant el consistori. La majoria de comerços i serveis es concentren a la part baixa del barri, fet que suposa un entrebanc per a bona part del veïnat, que troba a faltar una millora de la mobilitat dins el barri. L’organització entre els comerciants va ser cabdal per fer acció conjunta i reclamar la cobertura de les obres de la plaça de Sanhelly i l’L9.

Elisabet Higueras, Plataforma Can BaróFes clic per ampliar la imatge

“És un barri amb moltes carències —però unes vistes molt maques—, que funciona com un petit poble.”

Elisabet Higueras, Plataforma Can Baró