El Baix Guinardó és un rectangle gairebé perfecte, delimitat per l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i els carrers de Sant Antoni Maria Claret, Sardenya i Cartagena. Tot i la proximitat amb el Guinardó, l'Hospital de Sant Pau ha exercit de barrera natural entre ambdós barris, cosa que ha facilitat més al veïnat el fet de moure's cap a Gràcia o l'Eixample. Un barri de població jove i ben comunicat, on la trama urbana de la part baixa recorda l'Eixample, mentre que a la part alta els carrers s'adapten a l'orografia del turó de la Rovira.

El parc de les Aigües Fes clic per ampliar la imatge

El parc de les Aigües va ser una de les primeres victòries del moviment veïnal, l’any 1978

Un barri recent però resistent

Tot i començar com una zona agrícola i d'estiueig, el nucli més antic del Baix Guinardó —Bergnes de las Casas— es va començar a urbanitzar a mitjan segle XIX. "La història del barri es pot definir a l'entorn de dos fets que van canviar la seva fisonomia", explica Carles Sanz, historiador del grup El Pou. D’una banda, l'arribada de la Societat General d'Aigües de Barcelona va implicar l'expropiació d'una gran part de les terres que abastien d'aigua tota la ciutat. D’altra banda, el projecte de construcció del Cinturó de Ronda, que passava per sobre de la plaça d'Alfons X el Savi i travessava el barri per la meitat, fet que va accelerar la urbanització de la zona. A poc a poc s'ha anat dignificant la zona, sobretot des de l'obertura del parc de les Aigües el 1978 gràcies a la lluita veïnal, encapçalada pel veí Víctor Ribé. L'enderrocament del pas elevat de la ronda del Mig l'any 2009 va permetre que el Baix Guinardó recuperés els matisos perduts.

Tot i començar com una zona agrícola i d'estiueig, el nucli més antic del Baix Guinardó —Bergnes de las Casas— es va començar a urbanitzar a mitjan segle XIX.

02-	El carrer de Bergnes de las Casas va ser el primer a ser urbanitzat al barri.Fes clic per ampliar la imatge

El carrer de Bergnes de las Casas va ser el primer a ser urbanitzat al barri

Enric Buscarons, president de l'Associació de Veïns i VeïnesFes clic per ampliar la imatge

“Volem que l’Ajuntament tregui unes places de pàrquing reservades per als autocars turístics privats i les destini a aparcament per als residents”.

Enric Buscarons, president de l'Associació de Veïns i Veïnes

Una lluita constant

Aquestes lluites les ha encapçalat l'Associació de Veïnes i Veïns del Baix Guinardó des del 1978. L'any 1994 el districte els va cedir l'actual local al parc de les Aigües. Una figura important en el diàleg entre l'entitat i el consistori va ser la regidora Elsa Blasco, que va donar suport a les iniciatives veïnals, com la urbanització posterior a l'ensorrament del viaducte de la ronda. "Tenim lluites pendents al barri, com els arranjaments a parcs i carrers, guanyar places de pàrquing limitant l'entrada d'autobusos turístics privats o la conservació del torrent del Lligalbé", explica l'actual president de l'entitat, Enric Buscarons. Aquest torrent és clau en la història de la zona i de tota la ciutat. "Miraculosament ha arribat fins als nostres dies una part d'aquest torrent", explica Sanz. Per això es busca dignificar el lloc i conservar els elements per donar-los a conèixer. També hi trobem entitats enfocades a altres temàtiques i que treballen a l'entorn d'un dels últims equipaments guanyats al barri, el casal per a la gent gran.

L’Aula d'Extensió vinculada a la Universitat Autònoma té un espai al casal des del 2009. Des d’aquest espai organitzen conferències setmanals i sortides culturals periòdiques, així serveix de formació autònoma per a la gent gran o per a qualsevol que hi vulgui participar. "La raó de tot és mostrar que una persona quan es jubila continua aprenent coses. Tenim 44 alumnes fixes i sempre hi ha gent que s'hi suma", explica Pere Guzmán, president de l’aula. Les activitats a l’aire lliure també són populars entre les persones grans. El Club de Petanca de l'Alt Guinardó té la seu al parc de les Aigües i està en actiu des del 1985. "Antigament teníem dos equips, on també participaven dones", explica Buscarons, que també n'és president, “va desaparèixer per motius econòmics”. El Baix Guinardó també té un altre club de petanca, els Amics Petanca Gaudí.

La Biblioteca Mercè Rodoreda ja fa 20 anys que serveix d’epicentre cultural per al Baix Guinardó, però també per a Can Baró i el Guinardó.

 

Interior de la Biblioteca del Guinardó – Mercè RodoredaFes clic per ampliar la imatge

Interior de la Biblioteca del Guinardó – Mercè Rodoreda

Pere Guzmán, president de les Aules d’Extensió UniversitàriaFes clic per ampliar la imatge

“Toquem tots els temes: art, música, BSO, història, una mica de tot”.

Pere Guzmán, president de les Aules d’Extensió Universitària

Desdibuixant les fronteres

El casal per a la gent gran és, doncs, el principal equipament públic que ofereix activitats al veïnat. "Tenim una ocupació dels espais del 97%, i amb el restant fem cessions d'espais", explica Carles Pineda, coordinador i dinamitzador del casal. Tot i que sobretot es treballa amb la gent gran, davant la falta d'un centre cívic o un centre social, el casal intenta suplir aquesta carència. "És interessant que es desdibuixin una mica les fronteres i es puguin oferir activitats tant a persones de 90 anys com de 26", apunta Pineda. Antigament el Centre Estanislau de Kostk, situat a la plaça de Lligalbé, tenia una funció social clau al barri. Creat i portat pel senyor Vicente García des de l'any 1943, organitzava activitats per al barri i recollia menjar per a les famílies necessitades. L'any 2006 l'espai va passar a mans d'una immobiliària que va fer fora el centre, cosa que en va provocar la desaparició. Cal destacar el paper de la Biblioteca Mercè Rodoreda, que ja fa 20 anys que serveix d’epicentre cultural per al Baix Guinardó, però també per a Can Baró i el Guinardó. “Sempre hem treballat amb la implicació i la integració del territori, participem en el barri i el volem fer partícip del nostre espai”, afirma la directora, Isabel Minguillón.

Els principals punts de trobada veïnal estan repartits pel Baix Guinardó: el parc de les Aigües, els jardins del Baix Guinardó i la plaça d'Alfons X el Savi.

 

Carles Pineda, coordinació i dinamització del casal per a la gent granFes clic per ampliar la imatge

“A nivell de xarxa hem col•laborat amb més de 50 entitats. Intentem fer una feina d’obrir-nos cap a fora”.

Carles Pineda, coordinació i dinamització del casal per a la gent gran

El torrent de Lligalbé, clau en la història del barriFes clic per ampliar la imatge

El torrent de Lligalbé, clau en la història del barri

La festa major, que se celebra a principis de juny, s'ha convertit en un reclam per als joves davant la manca d’equipaments juvenils. "Si els joves no tenen un espai al barri, no tenen coses a fer i això es mor", reclama Buscarons. "Per això és tan important la festa major i per això l'enfoquem de cara al jovent". La falta d'equipaments se supleix amb els punts de trobada veïnal repartits pel Baix Guinardó: el parc de les Aigües, els jardins del Baix Guinardó i la plaça d'Alfons X el Savi. També amb els serveis públics que es concentren al barri. "La seu del Districte, l'OAC, els serveis socials, una zona d'esbarjo i d'exercici, habitatges socials, el servei de convivència, l'EAIA, el Centre de Normalització Lingüística", enumera Carles Pineda, "en aquest sentit som un barri bastant complet".

Jardins del Baix Guinardó.Fes clic per ampliar la imatge

Jardins del Baix Guinardó

La Casa de les AlturesFes clic per ampliar la imatge

La Casa de les Altures, emblemàtic edifici del barri i actual seu del Districte d’Horta-Guinardó