El Carmel és un barri determinat per l’orografia accidentada. A més, històricament la seva situació geogràfica hi ha jugat un paper en contra i ha obligat els veïns a mantenir-se organitzats. Limitada pel parc del Carmel, el carrer de Lisboa i la rambla del Carmel, la zona ha estat la inspiració d’artistes i escriptors com Juan Marsé. La bateria antiaèria compartida amb Can Baró limita el sud del barri, i inclou l’espai patrimonial del MUHBA, que conjuga el relat de la Guerra Civil i el barraquisme durant el franquisme. En els darrers anys s’ha convertit en un símbol de la ciutat i una postal imprescindible per als turistes.

Resistint els entrebancs des de les altures

A partir del segle XVI es van començar a establir les primeres masies rurals al turó del Carmel, que posteriorment es van anar convertint en cases d’estiueig. En aquells moments la zona es coneixia com el turó d’en Móra. Va ser l’any 1864, quan el barri encara formava part del municipi de Sant Joan d’Horta, que es va construir l’ermita del Carmel, que va ser la que va donar nom al barri. El 1904 es va afegir Horta al mapa de Barcelona i va deixar la zona encara més aïllada, cosa que va fer urgent la reivindicació de millores socials i urbanes.

Les torres i torretes van servir com a zona d’estiueig fins a la postguerra, quan van començar les cases autoconstruïdes i es van reformar les antigues torres. La densificació màxima del Carmel es va donar amb l’onada migratòria dels anys seixanta del segle XX. Malgrat tot, potser el fet més rellevant de la història recent és l’esvoranc del 2005, a causa de les obres del metro, que va originar una crisi social i política a tot Barcelona. La tragèdia va servir per començar un programa de millores urbanístiques a la zona. La remodelació actual de la plaça de Pastrana n’és un exemple, i avui dia s’ha convertit en punt neuràlgic de la barriada.

Biblioteca El Carmel - Juan MarséFes clic per ampliar la imatge

Biblioteca El Carmel - Juan Marsé

Diàleg i associacionisme com a segell propi

La manca de serveis i l’aïllament des de principis del segle XX va obligar els veïns a organitzar-se, cosa que ha fet perdurar un teixit associatiu sòlid fins als nostres dies. L’Associació de Veïns del Carmel es va constituir legalment el 1972, encara que ja funcionava amb anterioritat “en un barri on estava tot per fer”, explica el membre fundador Antonio González, “vàrem lluitar per portar serveis i equipaments al Carmel, i ara reivindiquem reformes pendents com acabar el Pla dels Tres Turons o la rambla del Llobregós”. Sense dubte, el que va revitalitzar aquest teixit va ser l’esvoranc, ja que va contribuir a fer que el veïnat es tornés a organitzar. El diàleg entre entitats ha estat clau a partir d’aquell moment. El Círculo de Cultura Sinatrahem n’és una altra mostra: “a les manifestacions per l’esvoranc vam coincidir un grup de gent amb interessos artístics similars i que volíem potenciar la marca Carmel com un bé d’interès cultural per a la ciutat”, explica Frank Pérez, president.

 

Antonio González, AVV El CarmelFes clic per ampliar la imatge

“Reivindiquem que es compleixi el Pla general metropolità i s’acabi el parc dels Tres Turons, que estava previst per a l’any 2020 i pràcticament no s’ha fet res.”

Antonio González, AVV El Carmel

Així sorgeix el Replaçart, un mercat d’artesania, art i segona mà que té lloc el primer diumenge de cada mes a la plaça de Pastrana, i on col·laboren diverses entitats del barri, com l’Associació d’Alumnes Ferran Tallada. “Tot i pertànyer a l’institut, els nostres interessos es traslladen al barri sencer”, explica Toni Femenia. Un diàleg que s’ha seguit treballant: el 2014 va néixer la Coordinadora d’Entitats davant la necessitat d’un punt de trobada per a l’organització de les festes majors. “Hi ha 39 entitats a la Comissió de Festes”, afirma Jordi Mitjana, president de la Coordinadora, “però també ha servit per organitzar altres festivitats al Carmel”. En l’àmbit de la integració social, Antonio Novalbos, president de l’Associació Sense Traves, ens comenta: “l’Associació ha lluitat des del 1994 per donar suport a les persones discapacitades del barri i a les seves famílies”.

Toni Femenia, ADA Ferran Tallada Fes clic per ampliar la imatge

“Davant la necessitat d’un espai al qual dirigir-se i expressar diverses qüestions, ens tornem a reunir alumnes dels cicles superiors i de l’ESO. Així vam formar un petit grup per representar les inquietuds dels estudiants.”

Toni Femenia, ADA Ferran Tallada

Jordi Mitjana, Coordinadora d’Entitats Fes clic per ampliar la imatge

Jordi Mitjana, Coordinadora d’Entitats

Mantenir equipaments i guanyar-ne de nous

“La lluita veïnal va portar el clavegueram al barri, l’enllumenat, l’obertura del túnel de la Rovira, la fi del barraquisme, l’ambulatori, la biblioteca”, enumera Antonio González. Una de les conquestes va ser el Centre Cívic del Carmel, que ara és l’equipament principal del barri. “La seva especialitat és el circ, la música, el cinema i la tecnologia”, explica Toni Femenia. Pels joves, el punt de trobada i niu d’activitats és l’Espai Jove Boca Nord. Es tracta d’un equipament juvenil que busca donar resposta a les inquietuds, necessitats i demandes dels joves del Carmel i la ciutat. Actualment agrupa una dotzena d’entitats de tota mena, i destaquen activitats com el CaminART, un recorregut pel barri amb petites actuacions artístiques de tot tipus en què també hi participen el centre cívic i diverses entitats.

L’orografia accidentada fa que el Carmel sigui una terra d’ascensors i escales mecàniques, que s’han anat ampliant al llarg dels anys, com per exemple l’ascensor que funciona com a funicular des del 2010 i que facilita l’accés al CAP i a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé, especialitzada en novel·la barcelonina i amb el centre d’interès Espai Barcelona. La biblioteca és un referent cultural, ofereix diversos clubs de lectura com el de còmic o el d’audició musical, en què cada sessió gira al voltant d’un eix temàtic o intèrpret. A la zona nord del barri, s’hi troben el mercat i el poliesportiu del Carmel. Les reivindicacions actuals se centren en la millora de la mobilitat i la falta d’espais per al barri, a més de la neteja i la seguretat. En aquest sentit, s’han ampliat horaris i s’han renovat els contractes de manteniment dels ascensors. La futura inauguració del casal de barri sembla que suplirà aquesta manca d’espais i permetrà que el Carmel segueixi evolucionant.

Centre Cívic del CarmelFes clic per ampliar la imatge

Activitats al Centre Cívic del Carmel

Barranc/funicular que separa els carrers de la Murtra i dels SantuarisFes clic per ampliar la imatge

Funicular que separa els carrers de la Murtra i del Santuari