El Guinardó és un barri residencial que s'estén pel vessant oriental de la muntanya Pelada. Els carrers costeruts es van accentuant a mesura que s'ascendeix pel turó, coronat per un dels pulmons principals de Barcelona, el parc del Guinardó. Tot i que les arrels de la zona són plenament rurals, la inversió de la petita burgesia catalana a mitjan segle XX l'ha convertit en un barri residencial ben equipat i amb un teixit associatiu consolidat.

Tot i que les arrels de la zona són plenament rurals,  avui és  un barri residencial ben equipat i amb un teixit associatiu consolidat.

L’estàtua del Nen de la RutllaFes clic per ampliar la imatge

L’estàtua del Nen de la Rutlla ha esdevingut símbol del barri

Un mas inaugural

L'origen del nucli urbà és el Mas Guinardó, una casa pairal del segle XV situada al Puig Cogoll, que permetia controlar el pla de Barcelona, i que ha estat un punt estratègic pels invasors al llarg de la història. Durant dècades els veïns s'han fet seva la llegenda que deia que hi vivia el bandoler Rocaguinarda. L'activitat d’aleshores era plenament rural i l'única mostra que en queda és la masia Torre Garcini. No va ser fins el 1897 que Salvador Riera, propietari del Mas Guinardó, va aconseguir el permís per urbanitzar la finca, que va comprar a bon preu i que es va revalorar quan el municipi de Sant Martí de Provençals va passar a formar part de Barcelona. A partir dels anys cinquanta, la situació privilegiada va ser un reclam per a l'especulació i es va omplir de blocs de pisos que van elevar exponencialment la densitat del barri.

L'any 1993 va sorgir la Coordinadora d'Entitats davant la necessitat d'organitzar la festa major.

El Mas Guinardó és a l’origen del barri.Fes clic per ampliar la imatge

El Mas Guinardó és a l’origen del barri

Joan Romero, president de la Coordinadora d’EntitatsFes clic per ampliar la imatge

“Els càrrecs els ostentem persones, que estem associades a un altre col•lectiu, i càrrecs que són canviants. D’aquesta manera ningú no vetlla més per la seva entitat.”

Joan Romero, president de la Coordinadora d’Entitats

Un segle teixint xarxa

La creació de l'Associació de Propietaris i Veïns del Mas Guinardó (APV) l'any 1917 va encetar l'associacionisme al Guinardó. "Sempre hem estat un referent, era l’única entitat i aglutinava tota la gent del barri", explica el president, Jordi Pardo. La segona meitat del XX va ser el punt àlgid, en què a poc a poc van néixer agrupacions que encara avui segueixen actives. Per connectar el diàleg intern amb l'Administració, l'any 1993 va sorgir la Coordinadora d'Entitats davant la necessitat d'organitzar la festa major. Una excusa per consolidar un teixit associatiu amb prop d'un segle d’història, garantint la pluralitat de les 35 associacions que en formen part. "Hem hagut de votar poques vegades perquè se sol arribar a un consens, potser perquè compartim un mateix tarannà", explica el president, Joan Romero.

L'Associació de Veïns i Veïnes (AVV) Joan Maragall del Guinardó treballa de manera autònoma i horitzontal recollint les demandes i portant-les al consistori. "La nostra base són els veïns, les persones", explica Mila Alcaina, expresidenta de l’AVV. D'altres treballen en l'estudi del barri i la recuperació de la seva memòria històrica, com és el cas d’El Pou, un grup d'estudis del patrimoni del districte d'Horta-Guinardó. Reviure la història és, sens dubte, una manera d'incidir en la vida diària del barri, com fa des del 1978 la Cooperativa Rocaguinarda, que ofereix alternatives de consum: "Des d'un lloc petit intentem incidir en la manera de viure i consumir al Guinardó". El 2018 celebra el 40è aniversari al barri.

El centre cívic —el primer a inaugurar-se a Barcelona— i els equipaments esportius del seu davant són un punt de trobada important de veïns i agrupacions.

Mila Alcaina, AVVFes clic per ampliar la imatge

“Fa més de quaranta anys que treballem de manera horitzontal portant a l’Ajuntament les demandes dels veïns.”

Mila Alcaina, AVV

El centre cívic del Guinardó i el camp del Futbol Club MartinencFes clic per ampliar la imatge

El centre cívic del Guinardó i el camp del Futbol Club Martinenc

Un barri equipat però difícil de mobilitzar

"El Grup Torxa neix el 74 per preservar les tradicions i els costums catalans", explica el president, Jordi Iturbe. Històricament el Grup Torxa i l'Associació Xerrac han vehiculat les activitats culturals i de lleure al Guinardó: esplai, diables, timbalers, gegants. "Fem una tasca educativa que cobreix la manca de valors que pot tenir l'educació formal", explica Laia Carrión, monitora de l'esplai. "Utilitzem el lleure per promoure valors com el pensament crític". Encara que l'oferta sigui àmplia, "hi ha poc moviment, costa treure la gent de casa seva", explica Romero. Potser per això no hi ha un centre neuràlgic al Guinardó, però el centre cívic —el primer a inaugurar-se a Barcelona— i els equipaments esportius del seu davant són un punt de trobada important de veïns i agrupacions, com el camp del FC Martinenc.

En l’àmbit associatiu cal destacar el Mas Guinardó, origen del barri i des del 2007, casal, orientat a donar suport a entitats, grups estables i veïns i veïnes del districte. S'hi reuneixen, a més, les diverses seccions de l'APV, entre les quals s'inclouen agrupacions com els escoltes o l'equip de petanca, que han estat campions de Catalunya. Després de demandes constants d'un equipament per als joves, fa prop de dos anys es va obrir el Casal de Joves Girapells, seu de les diverses agrupacions juvenils. Gestionat assembleàriament, "s'ha convertit en un lloc per agrupar tots els joves, veure quines necessitats tenen i motivar-los a entrar en el teixit associatiu", explica la Martina Casanovas, membre de l'assemblea. El recinte modernista de Sant Pau, el mercat i el parc del Guinardó són altres emplaçaments que cal destacar.

L'orografia ha fet que la millora de la mobilitat al barri hagi estat una reivindicació contínua del veïnat. El projecte de millora d'escales i ascensors al carrer del Telègraf, han millorat la situació.

Martina Casanovas de l’assemblea de joves, a l’esquerra de verdFes clic per ampliar la imatge

“He viscut sempre al Guinardó però feia vida al Clot perquè no teníem cap espai per als joves. Ara tenim el casal, però sempre hi ha feina per fer.”

Martina Casanovas de l’assemblea de joves, a l’esquerra de verd

La torre Garcini es convertirà en casal per a Gent Gran.Fes clic per ampliar la imatge

La torre Garcini es convertirà en casal per a gent gran

La memòria històrica, assignatura pendent

L'orografia ha fet que la millora de la mobilitat al barri hagi estat una reivindicació contínua del veïnat, en especial de la gent gran. A poc a poc s'han introduït millores, d’entre les més recents, el projecte de millora d'escales i ascensors al carrer del Telègraf. La necessitat d'un casal per a la gent gran ha estat una demanda històrica de Nou Horitzó, i la Torre de Garcini en serà l’emplaçament. Les demandes no s’orienten sols al present, sinó també a protegir la memòria històrica. Les fonts i masies són els únics testimonis del passat rural del Guinardó, per això des d’El Pou reivindiquen una protecció i restauració singular d'emblemes com la Font del Cuento o el Mas Pla-Ravetllat.

Ascensor carrer TelegrafFes clic per ampliar la imatge

Ascensor inclinat al carrer del Telègraf

El parc del Guinardó és un dels pulmons de la ciutat.Fes clic per ampliar la imatge

El parc del Guinardó és un dels pulmons de la ciutat