Avui dia, els veïns d'aquesta vila encara parlen de "baixar a Barcelona". Horta, un barri on encara sobreviuen les edificacions baixes i compactes, amb carrers que parlen del seu passat i recorden que Horta abans era un poble independent. Té una església, un cementiri i, fins i tot, una riera que creua la població, i ubicacions on es desenvolupa la vida veïnal, com ara la plaça d'Eivissa o la plaça de Santes Creus. Limitat per gran part de Collserola —que inclou el parc del Laberint—, l'avinguda de l'Estatut, el carrer del Llobregós i el passeig de Fabra i Puig. Horta, poblet convertit en barri amb un caràcter propi molt diferent a la resta de la ciutat.

Una vila fèrtil

Fins a finals del segle X, només es coneixien vil·les romanes dedicades al conreu a la zona que avui ocupa Horta. Una d'elles era Can Cortada, propietat de la família que donaria nom a la zona: la família Horta. Els terrenys fèrtils van propiciar que durant segles la zona, de finques i masies, fos plenament agrícola. Així es va començar a crear un nucli antic, que encara es conserva actualment entorn de la plaça d’Eivissa. No va ser fins a l'arribada del tramvia, l'any 1901, que la fisonomia d'Horta va començar a canviar.

Així, al principi del segle XX, la zona es va especialitzar en la rentada de la roba: moltes dones es van establir com a bugaderes i van convertir aquesta activitat en motor econòmic del barri. Les bugaderes d’Horta van obtenir molt reconeixement entre les classes benestants barcelonines, que en aquella època van convertir el barri en un destí d'estiueig.

Les edificacions defineixen el barri d'Horta. Sols cal passejar-se pel carrer d'Aiguafreda, un museu de l'antiga Horta, per imaginar-se com era la zona. Masies centenàries com Ca l'Eduald, Can Mariner o Can Gras conviuen amb blocs de pisos més contemporanis.

Teixir xarxa per guanyar lluites

L'Associació de Veïns d’Horta és el principal agent en la participació ciutadana al barri des del 1973. "Som partícips de tots els moviments i reivindicacions veïnals, formem part de totes les coordinadores del barri", explica Mokhtar Ayouni, l'actual president. La Coordinadora d’Entitats és, doncs, el punt de trobada de les diverses entitats d’Horta des de fa mig segle. “L’esdeveniment més important de l’any és la festa major”, explica la presidenta, Roser Vallhonesta, “hem aconseguit sumar també les entitats juvenils i organitzem més de cent actes en una setmana”. “Aquest darrer any hem treballat en el disseny del projecte de superilla, la remodelació de la plaça d’Eivissa i la reivindicació del Bloc 17", explica Ayouni. El Bloc 17 és la darrera lluita guanyada, sobretot pels joves, però secundada per la majoria d'entitats. Es tracta d'un immoble situat a la plaça d’Eivissa, centre neuràlgic d'Horta, que des del 1988 ha estat la seu del Consell de la Joventut del districte. Els darrers anys, la nova titularitat de l’edifici per part dels bancs va portar a un seguit de mobilitzacions per defensar-lo. L'actual compra de l'immoble per part de l'Ajuntament ha solucionat aquest tema de manera definitiva.

 

Mokhtar Ayouni, Associació de Veïns i Veïnes d’HortaFes clic per ampliar la imatge

“Sembla que s’escoltaran les organitzacions de joves gràcies a l’actuació de l’Ajuntament en la compra del Bloc 17. Sempre hem tingut una falta d’espais per a les entitats.”

Mokhtar Ayouni, Associació de Veïns i Veïnes d’Horta

Roser Vallhonesta, Coordinadora d’EntitatsFes clic per ampliar la imatge

“La Coordinadora sorgeix amb el primer govern democràtic, amb els Lluïsos, l’Ateneu, el Foment i el Tennis. Va aconseguir aglutinar entitats amb plantejaments ideològics i intel•lectuals completament diferents.”

Roser Vallhonesta, Coordinadora d’Entitats

En el teixit associatiu esportiu es pot destacar el Siuranenc d'Horta, un club de bitlles catalanes fundat l'any 1994. "El setembre del 2017 vam poder inaugurar el nou terreny de joc, un espai que ens ha cedit el Districte a la plaça de Botticelli", explica Enric Vidal, antic president del club. També cal destacar el paper de la Unió Esportiva d’Horta, que va néixer el 1953 amb el nom de Club de Natació Horta, i que ara ocupa el Centre Esportiu Municipal d’Horta. El Siuranenc, per la seva banda, també treballa el component social: "Més enllà de l'esport donem suport a les reivindicacions socials que creiem justes". El mateix passa amb l'Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, fundat l'any 1983, "en un barri molt associatiu i a través d'una manera de treballar molt fidel al model escolta tradicional", explica el monitor Marco Fernández. Pel que fa a la cultura, els Diables d'Horta han crescut exponencialment des que es van crear el 2006, quan "hi ha una necessitat de tenir una colla de diables al barri, i un grup d'amics fundem Diables d'Horta", explica Álex Palazón, membre de la colla.

Temple de Sant Joan d’HortaFes clic per ampliar la imatge

Temple de Sant Joan d’Horta

Un eix comercial per a la ciutat

S’ha de tenir en compte, dins el teixit associatiu, el fet que Horta és un dels quatre eixos comercials de Barcelona. Això va propiciar que l'any 2000 les associacions de comerciants s'agrupessin sota la Federació Cor d'Horta, una entitat de comerciants que busca que “el veïnat de la zona i barris limítrofs vinguin aquí a comprar, perquè existeix una concentració, una organització i una oferta prou àmplia en tots els sectors", explica l'actual president del Cor d’Horta, Joan Guillem. Una funció comercial que s'evidencia amb la importància del Mercat d'Horta dins el districte, i la seva implicació dins la mateixa barriada. “Complim una funció comercial, social, i recentment hem afegit la cultural, perquè el 2018 és l’any de la cultura i el comerç”, explica Vicenç Bailón, president de la junta del mercat.

I no es pot parlar d'Horta sense fer referència a l’Ateneu Hortenc i als Lluïsos, dues entitats històriques orientades a fomentar la cultura, l'esbarjo i la formació. L’Ateneu va ser fundat per un grup de veïns el 1863, amb una orientació plenament social i cultural, i és l’entitat amb activitat continuada més antiga de Barcelona. Cinc anys més tard van néixer els Lluïsos. "Som el que som a través de les demandes dels socis, que són la gent de la barriada", explica la vicepresidenta, Núria Font. Amb més de set-cents socis, s'utilitza la totalitat de l'espai en activitats de tota mena i espectacles oberts a la ciutat. També cal destacar el Foment Hortenc, nascut el 1917 com una societat instructiva i recreativa. La seva principal activitat ha estat el teatre, fet que els ha portat a rebre la Medalla d’Honor de Barcelona. La llarga trajectòria d’aquestes entitats defineix el barri d'Horta: antic, arrelat i consolidat.

Carrer d’AiguafredaFes clic per ampliar la imatge

Carrer d’Aiguafreda

Plaça de Santes CreusFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Santes Creus