És el barri més petit de Barcelona i un dels nuclis habitats més antics del districte d’Horta-Guinardó. També és el barri amb menys densitat de població de la ciutat. Amb prop de mil habitants, la singularitat de la Clota ve donada per la seva ubicació i per haver arribat als nostres dies amb una fisonomia semirural impensable a la resta de la ciutat.

Cases amb hort al barri de la Clota. Al fons, Ca n’Andalet.Fes clic per ampliar la imatge

Cases amb hort al barri de la Clota i, al fons, Ca n’Andalet

L’origen del barri el trobem a la plana de Can Tarrida, una antiga masia del segle XIII ja desapareguda.

Els tres torrents que la travessen l’han convertida històricament en un dels terrenys més fèrtils de tot Catalunya, i els horts que omplen el barri en són testimoni. La forma triangular queda delimitada per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer de Lisboa. Els barrancs de densa vegetació, els carrers estrets i les humils cases unifamiliars defineixen aquest poblet dins Barcelona.

Vista de la Clota des del carrer de Lisboa, a l’altura dels carrers del Capcir i de la PuríssimaFes clic per ampliar la imatge

Vista de la Clota des del carrer de Lisboa, a l’altura dels carrers del Capcir i de la Puríssima

Promoció de pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge a la cantonada del carrer de Marcel•lí amb l’avinguda de l’Estatut de CatalunyaFes clic per ampliar la imatge

Promoció de pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge a la cantonada del carrer de Marcel•lí amb l’avinguda de l’Estatut de Catalunya

El terreny més fèrtil de la ciutat

L’origen del barri el trobem a la plana de Can Tarrida, una antiga masia del segle XIII ja desapareguda. L’abundant aigua superficial n’ha determinat una història de conreu, bugaderies i un creixement urbà quasi nul. Moltes cases conserven l’origen rural, d’altres les van construir els seus habitants posteriorment, i encara s’hi troben antigues torres d’arquitectura singular. La desapareguda bòbila de Can Grau va ser referent a la zona, juntament amb altres magatzems i espai de venda de materials de construcció.

Al principi del segle XXI, la Clota no arribava al mig miler de persones. No obstant això, la construcció d’un bloc de pisos el 2016 en va duplicar la població. No es pot obviar l’aïllament que han patit els seus habitants al llarg dels segles, amb una precarietat important de serveis. Això, juntament amb la resistència del veïnat als projectes de reforma amb què es volia enderrocar moltes cases històriques, ha creat una forta consciència de barri.

El veïnat va aconseguir protegir els seus habitatges i es va reconèixer la Clota com un barri independent.

 

Àngels Corselles, presidenta de l’associació de veïns i veïnesFes clic per ampliar la imatge

“A banda d’organitzar la festa major, ens dediquem exclusivament a temes d’urbanisme. A la junta tenim veu i vot, i opinem en funció dels interessos de la majoria de la Clota.”

Àngels Corselles, presidenta de l’associació de veïns i veïnes

Raúl Lerones, director del Centre Juvenil Martí-CodolarFes clic per ampliar la imatge

“És un barri molt poc conegut, hi ha molt bona relació amb l’associació de veïns i amb les comissions tècniques que proposa el Districte.”

Raúl Lerones, director del Centre Juvenil Martí-Codolar

Una singularitat que cal protegir

Aquest sentiment de barriada es trasllada a l’Associació de Veïns i Veïnes de la Clota. Àngels Corselles, que fa 28 anys que viu al barri, n’és la presidenta. “Davant el Pla de reforma urbanística del 2008 els veïns ens vàrem organitzar per tal de protegir al màxim la singularitat del barri”, explica l’Àngels. D’aquesta manera, el veïnat va aconseguir protegir els habitatges i es va reconèixer la Clota com un barri independent. Aquest aïllament, però, ha fet que el veïnat participi en entitats dels barris adjacents, com ara Horta o la Teixonera, que tenen un teixit associatiu més divers.

Si la lluita s’ha centrat en la protecció de la barriada, ara es treballa en la dignificació. “La fisonomia del barri no ha canviat gens”, manifesta l’Àngels, “però a poc a poc ens han anat arribant els serveis bàsics”. Aquest 2019 s’han iniciat les obres de reurbanització dels carrers d’Alarcón i de Bragança, que inclouen la renovació de la xarxa de clavegueram. El Centre Juvenil Martí-Codolar és una residència salesiana, un equipament de ciutat que ofereix projectes educatius i de prevenció, i un agent clau en el teixit de la Clota. “La presència dels salesians al barri es remunta al 1954”, explica Raúl Lerones, director del centre. “Ha anat evolucionant cap a una entitat social amb plans d’acció que inclouen des de nadons fins a població adulta, passant pels adolescents i els joves.”

Des del 2018, hi ha una nova entitat a la Clota que s’anomenarà Associació Humans a la Terra. Aquest grup de persones gestiona el Tros d’en Marcel·lí, un espai de més de 1.200 metres quadrats d’hort que rep el nom del veí que hi treballava i que ara, a més, està obert a activitats i tallers relacionats amb l’horticultura.

Malgrat la familiaritat de la Clota, hi ha un equipament que dona servei a tota la ciutat: Torre Jussana, un edifici d’estil neoclàssic que data del 1825.

Joan Vilaplana, tècnic de comunicació de Torre JussanaFes clic per ampliar la imatge

“Volem aprofitar el canvi de model a gestió cívica entre l’Ajuntament i el Consell d’Associacions de Barcelona per participar més activament en la vida comunitària de la Clota.”

Joan Vilaplana, tècnic de comunicació de Torre Jussana

Carrer de la PuríssimaFes clic per ampliar la imatge

Carrer de la Puríssima

Equipaments a l’altura de Barcelona

El punt de confluència veïnal és, com a qualsevol poble petit, el bar: El Raconet. Fins fa poc hi havia, també, El Rincón, però va tancar al principi del 2018. Malgrat la familiaritat de la Clota, hi ha un equipament que dona servei a tota la ciutat: Torre Jussana, un edifici d’estil neoclàssic que data del 1825. L’any 1995 es va convertir en el Centre de Serveis de les Associacions de Barcelona. Així, es dona servei a totes les associacions de la ciutat, que pugen a la Clota per assistir a cursos de formació, assessoraments, etcètera. “La nostra relació amb el barri es basa en l’ús que fan del centre les associacions de la Clota”, explica Joan Vilaplana, tècnic de comunicació de l’equipament. “D’altra banda, hem col·laborat cedint els espais interiors i exteriors del centre per a activitats de la festa major; l’equipament sempre ha procurat teixir complicitats amb el barri”. La Clota és, en definitiva, un barri petit, rural i familiar; però amb serveis necessaris per a tota la ciutat.

Passatge de Sant JaumeFes clic per ampliar la imatge

Passatge de Sant Jaume

Passatge del Marquès de CastellbellFes clic per ampliar la imatge

Passatge del Marquès de Castellbell