El 1915 va néixer la Teixonera, un barri petit però densament poblat, de cases autoconstruïdes, torretes de planta i blocs de pisos que s’enfilen pel turó de la Creueta del Coll, al districte d’Horta-Guinardó. Un nucli aglutinat entre barrancs, amb el carrer d’Arenys com a artèria principal, i amb una orografia accidentada que obliga a un traçat difícil ple d’escales. Aquest desnivell potser motiva que la Teixonera, juntament amb el Carmel, tinguin el preu dels habitatges de segona mà més baix de Barcelona.

01-	Plaça d’Herta Frankel, on es vegi la plaça, la parròquia i el centre cívic, amb veïns i veïnes.Fes clic per ampliar la imatge

Plaça d’Herta Frankel i, al fons, el centre cívic

La Teixonera és un nucli aglutinat entre barrancs, amb el carrer d’Arenys com a artèria principal, i amb una orografia accidentada

La urbanització dels barrancs

Tot i que el seu nom oficial és la Teixonera, el nom no ve dels teixons que hi havia a la zona. Per entendre’n el motiu s’ha de fer al·lusió al seu fundador, Joaquim Taxonera, sabater i propietari de les terres de la zona, que el va urbanitzar entre el 1915 i el 1930 amb cases de planta i torretes. Així es va formar la Colònia Taxonera, organitzada entorn de tretze carrers i una plaça. Tot i això, ja hi havia construccions a la zona, en concret la Bòbila Carmen, coneguda com a Ladrilleria Carmen, que es va fundar el 1906, i que pertanyia a la família Giravent, que la va regentar durant molts anys; de primer, la van arrendar (1947) i després la van vendre a la família Puigfel, al final de la dècada dels vuitanta. És l’únic forn de maons que queda a la ciutat, tot i que inactiu des del 2008. Posteriorment, la construcció de la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron, inaugurada el 1955, dues onades d’immigració als anys quaranta i seixanta, i l’especulació urbanística dels seixanta i setanta —en què es van construir el 65% dels habitatges— han acabat formant un barri de contrastos.

Plaça de la Vall d’Hebron, amb activitat.Fes clic per ampliar la imatge

Plaça de la Vall d’Hebron, amb activitat

Bòbila (Carrer de Segur/plaça de Numen Mestre)Fes clic per ampliar la imatge

La Bòbila (Carrer de Segur/plaça de Numen Mestre)

Als anys vuitanta, el rector mossèn Lladó, de la parròquia de Sant Cebrià, motivava l’associacionisme i cedia els seus locals a la iniciativa veïnal.

Un teixit associatiu en construcció

El veïnat de la Teixonera va començar a agrupar-se als anys vuitanta, en què el rector mossèn Lladó, de la parròquia de Sant Cebrià, motivava l’associacionisme i cedia els seus locals a la iniciativa veïnal. Les reivindicacions les englobava una associació de veïns que volia respondre a les diverses necessitats del barri, però, a poc a poc, es va dissoldre. Van quedar agrupacions vives com l’Associació de Dones, que va sorgir el 1989 per lluitar per l’emancipació i la culturització de les dones de la zona. La Penya Blaugrana també va sobreviure i va fer reviure el teixit associatiu el 2007, en què va aconseguir ajuntar la resta d’associacions per formar una comissió de festes. “El Centre Cívic em va demanar de formar una associació de festes amb totes les entitats”, explica el president de la Penya, Francesc Subirats.

El 2011, davant la desgràcia de l’enfonsament de la plaça d’Isop, es va evidenciar la necessitat de crear una agrupació veïnal forta davant l’Administració. Així, el 2012, un grup de 22 veïns van fundar la nova associació de veïns i veïnes (AVV). “No som empresaris, ni sindicalistes, ni religiosos, ni depenem de ningú. Som veïns i activistes”, explicava el president, Lluís Cairell. L’Assemblea de Joves, però, va sorgir formalment el 2014 amb una proposta assembleària nova, gràcies a una generació d’infants que creixien junts a l’esplai i volien influir en el seu barri.  “Quan vam acabar l’esplai ens faltava alguna cosa, volíem transmetre el nostre tarannà i que els joves no només som festa”, explica Cecilia Galindo.

Centre Cívic La Teixonera des de fora, en què se’n veu l’interior. Fes clic per ampliar la imatge

Centre Cívic La Teixonera

Casa Teixonera – Casal de Gent Gran. Carrer del Besòs, 17-19Fes clic per ampliar la imatge

Casa Teixonera – Casal de Gent Gran

Durant anys, la parròquia feia de centre social, fins que el 1995 s’hi va inaugurar, al costat, el centre cívic

Una mancança històrica

La Teixonera ha tingut un dèficit d’equipaments des que va néixer. Durant anys, la parròquia feia de centre social, fins que el 1995 s’hi va inaugurar, al costat, el centre cívic: “La parròquia va estar dècades fent una funció que li pertoca a l’Ajuntament”, explica mossèn Joan Garcia de Mendoza, l’actual rector. Actualment el centre cívic és un equipament saturat, i el casal de gent gran, emplaçat a l’antiga casa de Joaquim Taxonera, ha d’oferir activitats de les entitats. Davant aquesta saturació, han sorgit alternatives com l’ESA Grua, un espai autogestionat obert al barri. “Hem de guardar el material a l’ESA”, explica Yaiza Roman, directora de l’esplai. “Els joves tenim un dèficit d’espais lúdics”.

La parròquia segueix treballant pel desenvolupament social del barri, mantenint projectes com el menjador social o el rober. “Al menjador hi esmorzen diàriament una setantena de persones”, explica el mossèn. També motivat per l’impuls de la parròquia, el 1983 es va crear l’equip de futbol sala de Sant Cebrià, que actualment entrena al pavelló de la Vall d’Hebron. “Ens falta equipament esportiu i estar a la muntanya no ens permet tenir infraestructures al barri“, explica Jesús Campo, president de l’AD Sant Cebrià. L’esport a l’aire lliure ha tingut més sort: el 2003 es va instal·lar al barri l’equip de rugbi de l’Institut Químic de Sarrià, amb el compromís de recuperar el camp de gespa abandonat de la Teixonera.

Escales passatge dels CanadencsFes clic per ampliar la imatge

Escales del passatge dels Canadencs

Escales Mare de Déu dels Àngels/Sant DalmirFes clic per ampliar la imatge

Escales de la Mare de Déu dels Àngels

Es preveu millorar la mobilitat al barri col·locant escales mecàniques a dos punts i s’actuarà també a parcs i places

La bòbila, la solució?

El Pla de barris de l’Ajuntament vol resoldre la manca d’equipaments, i sembla que la centenària Bòbila Carmen pot alleujar la situació. Durant els propers anys s'haurà de fer una valoració per adequar millor aquest espai. En aquest sentit, també es vol millorar la mobilitat al barri col·locant escales mecàniques a dos punts de la zona (passatge dels Canadencs i carrer de la Mare de Déu dels Àngels amb el carrer de Sant Dalmir) i millorant parcs i places que es troben oblidats des dels anys vuitanta (Maties Guiu, Isop, Garrofers i Vall d’Hebron). La cobertura de la ronda de Dalt es troba en procés, després de dècades de reivindicacions dels barris del nord del districte. Es garanteix impulsar l’Esplai de Sant Cebrià després d’haver trencat la seva relació amb la parròquia, i millorar la zona esportiva de la Campa, millorar la qualitat de vida de la gent gran amb projectes relacionats amb l’envelliment saludable, i construir una escola bressol al solar públic al costat de la plaça d’Herta Frankel, una demanda històrica al barri. Així, nens, joves i gent gran són presents al Pla de barris.