A Sant Genís dels Agudells hi ha la darrera cabina telefònica de Barcelona, al carrer del Lledoner, i el veïnat hi està tan implicat que ha celebrat un referèndum per decidir-ne l’ús. Es tracta d’un barri perifèric de Barcelona, i el 70% és dins del Parc Natural de Collserola. Pertany al districte d’Horta-Guinardó i està limitat per la ronda de Dalt, la carretera de l’Arrabassada i la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron, futur Parc de Salut 2022.

La plaça de Meguidó, amb el Centre Cívic Casa Groga al fons.Fes clic per ampliar la imatge

La plaça de Meguidó, amb el Centre Cívic Casa Groga al fons

Fins al segle XX, la parròquia formava el nucli de Sant Genís dels Agudells, juntament amb la rectoria i la masia de Can Safont.

Es tracta del segon barri de Barcelona amb la taxa d’envelliment més alta, amb un 27,8% de persones més grans de 65 anys i que augmentarà fins a arribar al 36% l’any 2021. A més, és un barri petit: la seva població —6.828 persones— representa el 0,42% del total de la ciutat, però té una gran extensió, ja que arriba fins al Parc d’Atraccions Tibidabo.

02-	El bus del barri circula per davant de Can Figuerola, actual Museu Palmero.Fes clic per ampliar la imatge

El bus del barri circula per davant de Can Figuerola, actual Museu Palmero

Juli Fontoba, Col•lectiu AgudellsFes clic per ampliar la imatge

“Ens ha costat molt, en l’àmbit de districte, ser acceptats com una entitat més; la feina de mobilitzar la participació ciutadana al barri ha estat nostra durant molts anys.”

Juli Fontoba, Col•lectiu Agudells

De masies i blocs de pisos

L’església de Sant Genís dels Agudells (consagrada el 931, tot i que l’edifici actual és del 1571) va donar nom al barri, que va prendre el mot carolingi agudells, amb referència als Agudells d’Horta, d’aigua, un terreny d’aiguamolls, però també d’agulla, com un lloc punxegut, agut o afilat. La parròquia és una de les deu primeres de Barcelona i l’única que conserva un cementiri annex, on encara se celebren enterraments. Fins al segle XX formava el nucli de Sant Genís, juntament amb la rectoria i la masia de Can Safont.

Aquesta masia data del segle XV, i més endavant se’n van anar construint d’altres al voltant: Can Barret, Can Besora, Can Borni, Can Figuerola, Can Gomis, Can Gresa, Can Gener i Can Piteu. Amb l’onada d’edificació de la segona meitat del XX, al final del segle ja convivien masies antigues amb grans blocs de pisos. Als anys setanta, la família del pintor Maestro Palmero, artista manxec de l’impressionisme del segle XX, va comprar Can Figuerola en estat de runes i es va encarregar de restaurar-la. La masia deu el nom a la família de l’advocat i polític Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda (1868) i creador de la pesseta (peceta, diminutiu de peça).  Avui s’hi emplaça el Museu Palmero, on s’exposen obres del difunt pintor, i és el seu net, Freddy Palmero, qui regenta la masia: “La reforma es va fer amb molt d’esforç, sense cap subvenció i amb l’ajuda de moltes famílies”, explica.

El Pla de barris vigent ha recollit l’aportació que han fet els joves amb la creació d’un espai al centre cívic i també d’espais esportius a l’aire lliure per als joves als entorns de Can Soler.

 

Taller de restauració al Centre Cívic Casa Groga.Fes clic per ampliar la imatge

Taller de restauració al Centre Cívic Casa Groga

Xavier CivitFes clic per ampliar la imatge

“Aquí tothom es coneix, som com un poble.”

Xavier Civit, president de l’AVV

Des dels vuitanta es construeix l’associacionisme

El caràcter familiar del barri es plasma en les entitats. L’Associació Col·lectiu Ecologista Agudells, nascuda el 1984, va ser una de les primeres a actuar a Sant Genís. “Volem contribuir a l’evolució del barri, de la ciutadania i de la humanitat en general”, explica Juli Fontoba, membre del col·lectiu que lluita “en defensa de Collserola”. Però va ser a la darrera dècada que la zona va viure el moment àlgid del seu teixit associatiu. “El 2010 vam entrar algunes persones a l’associació de veïns”, explica el president de l’AVV, Xavier Civit, “i en un any es va passar de sis a quatre-cents socis”. Des d’aleshores, el diàleg entre entitats i la iniciativa veïnal ha crescut, i ha motivat l’aparició de noves agrupacions.

Arran del foment de l’associacionisme local, es va constituir l’Associació de Joves de Sant Genís, a finals del 2016. “La idea ens la van proposar el Col·lectiu Agudells i l’AVV”, explica Dani Guillef, membre del grup. A través del Pla de barris, ara tenen un espai jove dins del centre cívic. Un dinamitzador s’encarrega d’acompanyar-los, de canalitzar-ne les demandes i de treballar amb altres veïns joves per crear activitat al barri. També en el marc del Pla de barris i mitjançant el programa Baobab, un grup de joves s’està organitzant per crear un espai o agrupament per a nens i nenes al barri.

L’associació de comerciants es va formar de la mateixa manera el setembre del 2017, per crear diàleg entre comerciants i veïnat. “La gent marxa a comprar a altres barris amb més teixit comercial”, explica Luis Galerias, president. “Volem que ens recordin i ens vegin com el que som, gent del barri”. A més, a Sant Genís dels Agudells també hi és present el Col·lectiu Feminista Las Periférikas, que duen a terme xerrades i tallers i coordinen els punts liles en diverses festes.

Al final dels vuitanta el veïnat va reivindicar un espai per organitzar-se i celebrar-hi activitats, i es va proposar l’antiga masia de Can Gresa. Quan va ser enderrocada, el barri es va mobilitzar i es va aconseguir, el 1991, que s’edifiqués el Centre Cívic Casa Groga.

 

Tere Cabello, dinamitzadora del casal de gent granFes clic per ampliar la imatge

“Els veïns van lluitar tallant la ronda cada dia, manifestant-se per aconseguir aquest equipament.”

Tere Cabello, dinamitzadora del casal de gent gran

Entrenament de futbol femení al camp de futbol de Sant Genís.Fes clic per ampliar la imatge

Entrenament de futbol femení al camp de futbol de Sant Genís

Mig segle de reivindicació d’espais

“Aquí no ens han regalat res, ens ho hem hagut de guanyar”, defensa Xavier Civit. I els equipaments de Sant Genís en són el resultat. Al final dels vuitanta el veïnat va reivindicar un espai per organitzar-se i celebrar-hi activitats, i es va proposar l’antiga masia de Can Gresa. Quan va ser enderrocada, el barri es va mobilitzar i, gràcies als actes de protesta, es va aconseguir, el 1991, que s’edifiqués el Centre Cívic Casa Groga. Avui dia, el centre cívic i la plaça de Meguidó són el centre neuràlgic de Sant Genís. “Totes les activitats s’organitzen aquí i la seva ubicació el fa un punt de trobada comunitària”, diu la directora del centre, Meritxell Rodríguez. Un altre lloc important és la masia de Can Soler, que actualment és la seu del Col·lectiu Agudells, la Fundació Tres Turons i l’Escola de Disseny Floral i Paisatgisme. La millora de l’entorn, on es troba l’antic camp de futbol, és un dels tres projectes motor del Pla de barris, per transformar-lo en un espai de convivència d’horts comunitaris, pràctica esportiva i oci saludable per a les famílies, amb accessos segurs i confortables tant per a vianants, des de Can Piteu, com per al trànsit rodat, des del carrer de Cànoves.

El nou camp de futbol, per als més joves, és la seu del Club de Futbol Penitents - Sant Genís, l’entitat més antiga del barri, amb més de mig segle al darrere. Després de contínues inundacions a l’antic camp de futbol, el club va aconseguir que se’n construís un de nou al costat de l’Institut Vall d’Hebron. El Club de Petanca de Sant Genís s’ha fet seu el camp de petanca, que a més és un espai de socialització per als no tan joves. Al costat s’hi va inaugurar, el setembre del 2017, el casal de gent gran, també impulsat gràcies a la mobilització veïnal. “És un lloc perquè la gent gran faci activitats, però sobretot perquè es creï unió entre ells”, explica Tere Cabello, coordinadora del casal.

Potser la petició més recurrent del veïnat és la millora de la mobilitat als carrers. El veïnat va aconseguir que a Sant Genís s’hi implantés el primer bus de barri de Barcelona.

 

Activitat a Can SolerFes clic per ampliar la imatge

Activitat a Can Soler

Meritxell Rodríguez, directora del Centre Cívic Casa GrogaFes clic per ampliar la imatge

“La ubicació del centre el fa un punt de trobada comunitària.”

Meritxell Rodríguez, directora del Centre Cívic Casa Groga

La mobilitat, una assignatura pendent

Als anys vuitanta, els activistes del barri van passar a l’acció: van segrestar l’autobús 19 i finalment van aconseguir que a Sant Genís s’hi implantés el primer bus de barri de Barcelona. A la mateixa època ja es demanava la cobertura de la ronda de Dalt. Després de mobilitzacions constants, actualment hi ha un pla en marxa que pretén cobrir-la, des de l’avinguda de Vallcarca fins a Mundet. Però continuen havent-hi demandes, com ara que s’afegeixi el nom de Sant Genís a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Potser la petició més recurrent del veïnat és la millora de la mobilitat als carrers. “Amb tanta gent gran i dos hospitals al costat, hauríem de moure’ns sense entrebancs”, reclama la Montserrat, que viu al barri des del 1963. El Pla de barris proposa diverses accions per millorar la qualitat de vida de la gent gran, especialment de les persones grans que viuen en situació d’aïllament, amb projectes relacionats amb l’envelliment saludable.

L’avinguda del Jordà, punt d’entrada al barri, a l’altura del passeig de la Vall d’Hebron.Fes clic per ampliar la imatge

L’avinguda del Jordà, punt d’entrada al barri, a l’altura del passeig de la Vall d’Hebron