Horta - Guinardó

L'Horta actual era, fins el 1904, el municipi independent de Sant Joan d'Horta, a uns sis quilòmetres de la Barcelona antiga i situada a la vall compresa entre el vessant barceloní de la serra de Collserola i els turons de la Peira, d’una banda, i la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll, de l'altra.

Aquell municipi era més extens que el territori d'ara. Arribava fins a Vallcarca, confrontant amb Sant Gervasi de Cassoles (també municipi independent), i amb Cerdanyola del Vallès per l'altra banda. I tot el territori dels barris actuals de Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d'Hebron i gran part del Carmel. L'origen del municipi era la parròquia de Sant Joan d'Horta, que inicialment era sufragània de Sant Genís dels Agudells, però que a l'inici del segle XIII es va constituir en parròquia a part.

Horta ha estat sempre rica en aigua, i per això era un nucli rural ja des de l’època romana. Com que el conreu de la terra ha estat l'activitat principal, d'aquí ve la gran proliferació de masies (més de cinquanta), moltes desaparegudes.

Horta també ha estat lloc d'estiueig per a la gent de Barcelona. I moltes masies i cases de pagès es van transformar en cases senyorials, algunes de categoria i dimensions considerables, com els jardins i el palau del marquès d'Alfarràs (Laberint), la Granja Vella (Seminari de Martí-Codolar) o Can Gallart (el Palau de les Heures).

El fet de tenir una gran abundància d'aigua va propiciar que es desenvolupessin indústries que la necessitaven: fàbriques d'adob de pells, la més gran i important va ser Can Fontaner; la indústria casolana de la bugaderia; la fàbrica de midó de la família Oliver (la torre d'aigua del carrer Cartellà hi pertanyia); bòbiles, o fàbriques de totxos. També proliferaven molts oficis relacionats amb l'aigua: aiguaders, pouataires i tots els oficis ja desapareguts relacionats amb l'adob de la pell: assaonadors, blanquers, pellaires, etcètera.