A l’hora de plantejar un full de ruta en matèria de promoció socioeconòmica a Horta-Guinardó, aquest s’ha d’emmarcar i relacionar amb altres intervencions de desenvolupament econòmic a escala local de ciutat i districte, així com amb els objectius d’altres instruments de planificació estratègica del mateix Districte.


Ens estem referint bàsicament:

  • A la mesura de govern de les Línies d’Actuació del districte d’Horta-Guinardó 2016-2019, que s’elabora en el marc del procés participatiu Programa d’Actuació Municipal (PAM)/Programa d’Actuació de Districte (PAD), com a instrument d’articulació de prioritats dels veïns i les veïnes de Districte, especialment pel que fa a l’impuls de l’activitat econòmica.
  • A instruments de planificació que tenen com a objectiu l’impuls de l’ocupació a Barcelona: l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020, el Pla d’Actuació per l‘Ocupació a Barcelona 2017, el Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020, el Pla d’Acció per l’Ocupació Juvenil 2017, el programa d’inserció Làbora.
  • Altres polítiques, estratègies i plans vinculats al desenvolupament socioeconòmic del territori: el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, l’Estratègia d’Impuls del Consum Responsable 2016-2019, l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019, l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat, el Pla de Barris, el Balanç de l’Economia del Bé Comú d’Horta-Guinardó i el Pla de Dinamització del comerç del Guinardó.

Tot seguit fem un repàs més detallat de cadascun d’aquests instruments. Un repàs que no seria complet sense esmentar la tasca que realitzen les entitats del barri a l’entorn comunitari; sense el seu treball no seria possible considerar les mesures de desenvolupament econòmic des de la perspectiva de la proximitat, tant geogràfica com d’adequació a les necessitats i potencialitats de cada territori.
 

Mesura de govern de les Línies d’Actuació del districte d’Horta-Guinardó 2016-2019

Aquesta mesura de govern recull les actuacions que s’impulsaran en l’actual mandat.


Les actuacions que presentem d’Horta-Guinardó són fruit del treball de la ciutadania, les entitats i el govern del Districte, però s’han de llegir en paral·lel a les de la resta dels districtes i a les de la ciutat, dividides sempre en els següents cinc eixos que han englobat:

  • Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure.
  • Barcelona amb empenta per a una economia plural.
  • Una Barcelona més humana i en transició ecològica.
  • Barcelona participativa que garanteixi el bon viure.
  • Una Barcelona oberta i compromesa amb el món.

El marc actual ve definit primerament pel Programa d’Actuació Municipal i el Programa d’Actuació de districte d’Horta-Guinardó, instruments de planificació encara pendents d’aprovació on es recullen les línies prioritàries, els objectius i les actuacions que el govern municipal es compromet a desenvolupar durant el mandat. Aquests documents essencials s’han elaborat de forma participativa a partir d’un procés enfocat a debatre i construir col·lectivament les actuacions i prioritats de l’acció de govern amb la ciutadania amb especial protagonisme dels barris i la participació presencial i digital dels veïns i les veïnes.

Entre les prioritats de l’actuació en l’àmbit socioeconòmic d’aquests fulls de ruta, tant a escala de ciutat com d’Horta-Guinardó, destaquen la voluntat d’impulsar l’Economia Social i Solidària, l’aposta per diversificar el model productiu, l’impuls de l’ocupació de qualitat i el foment d’una economia de proximitat més arrelada i capaç d’aprofitar les potencialitats existents al territori.

Instruments de planificació que tenen com a objectiu l’impuls de l’ocupació a Barcelona:

Estratègia per a l’Ocupació a Barcelona (EOB) 2016-2020

L’EOB defineix un total de 30 mesures que serveixen com a punt de partida per treballar conjuntament amb les persones clau vinculades a l’ocupació, prioritzant en les intervencions l’atenció a les persones més vulnerables, la proximitat i la territorialització per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral. L’EOB ha estat elaborada per la Taula d’Ocupació de Barcelona, que reuneix a representants d’una cinquantena d’institucions i entitats del sector públic i del món acadèmic, social, econòmic i veïnal, com ara sindicats, patronals, cambres de comerç, administracions, entitats socials, universitats, escoles de negoci o gremis empresarials, entre d’altres. Aquesta estratègia consensuada i compartida de foment per a l’ocupació vol promoure una major articulació i concertació de les polítiques de promoció de l’ocupació, garantint de manera transversal una major perspectiva de gènere i atenció a la diversitat; incrementar les actuacions ocupacionals; transversalitzar la prioritat de l’ocupació al conjunt de les àrees municipals i apropar els serveis al territori i a les necessitats de les persones. L’EOB prioritzarà les actuacions i recursos adreçats a les persones en risc de vulnerabilitat o precarietat laboral: dones, joves, persones majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada, persones discapacitades i persones sense papers. A Horta-Guinardó, l’EOB servirà com a referència per al desplegament d’accions d’impuls de l’ocupació.

Pla d’Actuació per a l‘Ocupació a Barcelona, 2017

En el marc de l’Estratègia per a l’Ocupació a Barcelona (EOB) 2016-2020, el Pla d’Actuació per a l’Ocupació 2017 considera prioritària l’atenció i el foment de l’ocupació de persones en situacions de vulnerabilitat, com ara les dones, els joves o els majors de 45 anys en situació d’atur de llarga durada, així com les persones migrades, les que tenen un baix nivell formatiu o es troben amb majors dificultats per incorporar-se al mercat. L’EOB defineix un marc de treball consensuat i compartit amb una cinquantena d’actors socials i econòmics que poden incidir en la generació de més i millor ocupació a la ciutat i que formen part de la Taula per a l’Ocupació. A partir de les propostes plantejades des de Barcelona Activa i amb les aportacions dels diferents agents, s’ha definit el Pla d’Actuació per a l’Ocupació 2017 que incorpora mesures d’orientació, formació, contractació i intermediació i que aposta per la territorialització dels serveis quan es consideri adient.

Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020

El Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020 té la missió de promoure l’ocupació juvenil entre les persones de 16 a 29 anys per tal de reduir els desequilibris territorials i les desigualtats de gènere existents, fomentar la capacitació professional i millora competencial dels i les joves i vetllar per unes condicions laborals dignes i una major qualitat de l’ocupació. Aquest Pla està dividit en quatre eixos: foment de l’orientació professional per a un major èxit educatiu i acompanyament al món laboral de la població jove; promoció de la formació i la capacitació professional; foment de l’ocupació i la contractació juvenil; i cura d’un mercat laboral amb condicions dignes per al jovent.

El programa d’inserció Làbora

Làbora és un programa integral de foment de l’ocupació de les persones amb dificultats d’accés al mercat laboral basat en el treball en xarxa de les entitats del tercer sector amb l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona. El programa, implantat a Horta-Guinardó entre altres districtes de la ciutat, posa a l’abast de les persones en risc d’exclusió social un mercat laboral reservat. Les entitats treballen així per fer l’encaix entre els usuaris i les usuàries derivats pels serveis socials i les ofertes facilitades per les empreses, i ofereixen suport, formació i acompanyament en el procés d’inserció laboral.

Altres polítiques, estratègies i plans vinculats al desenvolupament socioeconòmic del territori:

Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019

L’Economia Social i Solidària està vinculada a fórmules empresarials diverses, com les cooperatives, les societats laborals, les associacions, les fundacions o les mutualitats; tanmateix, no es pot reduir aquesta forma de fer economia a una categoria jurídica, ja que aquesta per si
sola no explica la pertinença a aquest paradigma socioempresarial. El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, defineix l’Economia Social i Solidària com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica; són independents respecte als poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són promotores de canvi social.

En l’essència de l’ESS hi trobem valors molt importants per al desenvolupament local i la dinamització dels territoris com a actius que cal potenciar i promocionar. Des d’aquesta perspectiva, tot i que el Pla de Desenvolupament hi té un apartat específicament dedicat, l’esperit de l’ESS és transversal. La seva capacitat de generar ocupació, de mantenir-la i, en general, la seva potencialitat transformadora.

Desenvolupar una estratègia que promogui la territorialització i l’acció comunitària és una de les cinc línies de treball del Pla d’Impuls a què fèiem referència. Una estratègia que es definirà districte a districte.

Estratègia d’Impuls del Consum Responsable 2016-2019

El consum responsable té en compte les repercussions col·lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum. El Pla aposta pel foment del consum (i la vida) de proximitat: comerç de barri, productes i serveis locals i aposta per les PIMES i l’ESS, mobilitat no motoritzada i col·lectiva, oci i turisme de proximitat, reducció de consums i embolcalls superflus. Aquest model aporta beneficis tant a nivell econòmic com en la qualitat de vida de les persones. Es contempla desplegar mesures contra el malbaratament alimentari i per promoure productes ecològics i de proximitat, de la mà de Comerç, Mercats i Mercabarna.

Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019

El Pla marca l’inici d’una nova política local de consum que configuri, per una banda, un relat coherent i integrador amb altres àmbits d’actuació com l’habitatge, l’energia (pobresa energètica), el turisme, o les finances (banca ètica) i, per l’altra, la incorporació d’una nova línia d’actuació i l’impuls d’un nou model de consum, l’anomenat consum responsable.


Les accions que preveu l’Estratègia d’Impuls del Consum Responsable (EICR) estan orientades a aconseguir cinc objectius estratègics, que s’engloben dins de set àmbits d’actuació diferents.


Els objectius que persegueix l’Estratègia d’Impuls del Consum Responsable són els següents:

  1. Estendre la cultura del consum responsable.
  2. Disposar per fer-ho de les regulacions adients.
  3. Impulsar el consum responsable en les actuacions de l’Ajuntament.
  4. Impulsar el comerç i l’empresa locals amb la promoció del seu vincle amb el consum responsable. Promoció del comerç local i del consum de productes de proximitat amb èmfasi en els seus valors en termes de cohesió social i gestió ambiental.
  5. Impulsar l’Economia Social i Solidària mitjançant el reforç del seu vincle amb el consum responsable.

Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat

Aquesta estratègia s’emmarca en la mesura de govern Accions urgents de lluita contra la pobresa: per una Barcelona més justa i equitativa, presentada al Ple de l’Ajuntament el 23 de juliol de 2015. L’objectiu principal d’aquesta estratègia és establir un full de ruta clar i compartit pel conjunt de l’Ajuntament que, més enllà d’actuacions assistencials i de caràcter puntual en alguns plans, permeti avançar cap a una equitat real i efectiva entre dones i homes eliminant els obstacles que aprofundeixen en la feminització de la pobresa i de la precarietat.

La finalitat d’aquesta estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat és la reducció de la pobresa de les dones, a mitjà i llarg termini, a la ciutat de Barcelona. Per tant, aquest document presenta una actuació municipal que posa l’accent tant en les arrels del procés de feminització de la pobresa i de la precarietat com en els instruments i les mesures per combatre’n els aspectes més estructurals.

Els dos principis que de manera transversal inclou són: d’una banda, la interseccionalitat de gènere amb altres categories de desigualtat i, de l’altra, l’empoderament i la participació sociopolítica de les dones.

Mesura de govern per a una Democratització de les cures 2017-2020

Aquesta mesura pretén a mitjà i llarg termini impulsar una altra manera d’organitzar socialment la cura, des d’un punt de vista transformador. Per aconseguir-ho, s’han establert tres objectius principals: reconèixer la cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, promoure la corresponsabilitat de totes les persones actores socials a l’hora de garantir el dret a una cura digna i de qualitat, i reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures.


El gran potencial de la democratització de l’economia de les cures és contribuir a treure la cura de la reclusió i la invisibilització històricament patida, a deslligar-la de la concepció que és un treball propi de les dones a les llars i/o de sectors laborals precaritzats, i a polititzar-la i construir-la com un fenomen objecte d’intervenció pública i d’acció social i econòmica i de responsabilitat social col·lectiva.

Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20) i Estratègies de Gestió Turística als Districtes (EGTD)

El Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20), fruit d’un procés de diagnosi i reflexió compartides amb nombrosos agents de la ciutat, fixa el full de ruta de les polítiques turístiques que està desplegant el govern municipal, amb el propòsit de gestionar la destinació tot vetllant per la seva sostenibilitat, conciliar al màxim els elements en joc i promoure el major retorn social de les activitats turístiques, però satisfent alhora el gaudi de tots i totes les persones visitants de Barcelona.

És també objecte d’aquest pla estratègic afavorir el desenvolupament econòmic local al voltant de l’activitat turística amb la col·laboració del sector compromès amb el foment d’un turisme responsable. El desplegament del Pla ja ha posat en marxa mesures relatives a l’allotjament, la mobilitat o la gestió d’espais de gran afluència, a les quals en seguiran d’altres que aborden el màrqueting de la destinació.


Pel que fa a la declinació territorial del PET20, les estratègies de gestió turística als districtes (EGTD) (mesura de govern durant el primer trimestre del 2018) constitueixen el full de ruta en matèria de gestió turística dels districtes per als pròxims 4 anys (2+2) i han estat elaborades amb un enfocament de baix a dalt. Les EGTD contenen les eines necessàries per facilitar l’acció dels territoris per tal de respondre a les diferents situacions i reptes que presenten pel que fa al turisme. Aquestes sorgeixen amb una finalitat triple:

  1. Repensar i actualitzar l’estratègia de desconcentració territorial de l’activitat turística, que es concretava en els plans de turisme de districte 2013 – 2015.
  2. Materialitzar els principis i directrius continguts en el PET20 a nivell territorial.
  3. Construir de forma coordinada amb cadascun dels districtes del seu pla d’acció/full de ruta en matèria de gestió turística incidint en les seves especificitats, característiques, capacitat d’acollida i atractius de visita.

El turisme, sempre que es desenvolupi sota criteris de sostenibilitat, constitueix una oportunitat clau per obtenir un major retorn social i per esdevenir un generador d’activitat econòmica a escala local i una palanca de canvi i dinamització del territori.


En el cas del districte d’Horta-Guinardó, tot i que el PDE no contempla un eix concret sobre turisme, es tindran en compte les sinergies de projectes entre l’estratègia i el Pla.

Pla de Barris de Sant Genís dels Agudells i Teixonera

El Pla de Barris contra les desigualtats, iniciat l’any 2016 amb una durada estimada de cinc anys, és una de les principals mesures del govern municipal en clau social. Preveu invertir fins a 150 milions d’euros en 10 Plans de Barris a zones especialment sacsejades per la crisi, amb l’objectiu principal de reduir les desigualtats. Es marca reptes com recuperar l’activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics o apoderar el veïnat, a partir d’actuacions coproduïdes entre el teixit veïnal de la zona i el consistori en el seu conjunt.


Els barris objecte d’aquest programa s’han determinat analitzant variables com el nivell de renda mitjana, els indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris, però també punts com els dèficits urbanístics o l’estat del parc d’habitatge. Estan repartits entre els districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. En el cas d’Horta- Guinardó, els barris amb Pla de Barris són: Sant Genís dels Agudells i la Teixonera.

Tot i que els recursos provenen en gran part del pressupost municipal, el Pla de Barris contra les desigualtats recupera a grans trets els eixos principals de l’anterior Llei de barris 2/2004, en aquest cas amb especial èmfasi als quatre eixos d’intervenció: educació, drets socials, activació econòmica i medi urbà. El conjunt d’actuacions definides en l’eix d’activació econòmica per a cadascun dels territoris quedarà integrat en el mateix Pla. En el moment de redacció d’aquest document les corresponents a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera són:

  • Promoure projectes de formació i ocupació en l’àmbit dels serveis sanitaris, la salut i les cures.
  • Promoure l’Economia Social i Solidària: projectes d’acompanyament a gent gran, dinamització de Can Soler i la Campa i difusió de l’ESS.

Balanç de l’economia del bé comú

Durant l’any 2016, el districte d’Horta-Guinardó va impulsar una anàlisi de tota la seva activitat sota els paràmetres del balanç del bé comú, que mesura les activitats de les organitzacions mitjançant l’encreuament de valors com la solidaritat, la participació o la sostenibilitat ecològica, amb agents vinculats a una activitat com les persones o empreses que proveeixen, el personal que treballa, la ciutadania o qui finança. Moltes empreses arreu d’Europa ja ho estan posant en pràctica i l’Administració pública, amb la seva essència de servei públic i atenció ciutadana, convergeix en aquesta pauta de mesura per trobar línies de millora en el sistema de gestió i desenvolupament dels seus projectes i serveis.

Pla de Dinamització del Comerç del Guinardó

Durant el període 2016-2017, s’ha dut a terme un estudi de la situació actual del comerç al Guinardó amb l’objectiu d’implementar el Pla de Dinamització del Mercat del Guinardó i de l’Associació Comercial de l’Entorn del Mercat del Guinardó.


Aquest estudi és la base per definir i prioritzar els temes que cal abordar, coordinar les iniciatives i propostes i definir els mitjans que cal proveir per impulsar-les.
 

Pla de Desenvolupament Comunitari del Carmel

Un Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) és el conjunt d’accions socials dissenyades i desenvolupades de forma col·lectiva per millorar la cohesió i la qualitat de vida d’un territori. Un PDC entén que tothom qui hi conviu i hi treballa (veïnat, professionals d’equipaments i serveis, entitats...) és corresponsable del seu benestar i ha de tenir instruments per promoure’l de forma col·lectiva. És per això que els PDC estableixen mecanismes i espais de trobada (grups i comissions de treball o activitats) perquè tots aquests agents diagnostiquin els problemes del barri, sumin esforços i acordin accions conjuntes per abordar-los des de diferents àmbits (salut, educació, treball, urbanisme, cultura, convivència...).


En el cas del districte d’Horta-Guinardó, el barri que compta amb un PDC és el Carmel.