BITS: la tecnologia com a eina democràtica

Tecnologia. Es presenta a Barcelona un fòrum de reflexió sobre els efectes socials, econòmics i polítics dels canvis tecnològics.

Activistes, acadèmics, periodistes i gestors municipals formen part de BITS, una iniciativa que s’ha presentat a Barcelona i que pretén reflexionar sobre els efectes socials, polítics i econòmics que tenen les noves tecnologies. Per a la presentació del fòrum s’ha organitzat una jornada de debat amb el títol “Sobirania tecnològica: un nou repte per a les ciutats?”, en què ha estat present el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello.

BITS respon a les sigles en anglès de Barcelona Initiative for Technological Sovereignty (Iniciativa de Barcelona per a la Sobirania Tecnològica). La presentació s’ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i té previstes activitats per a aquest any i per al 2017. La principal preocupació dels membres d’aquesta proposta heterogènia és que les noves tecnologies siguin una eina oberta i democràtica i que estiguin en mans de la ciutadania i no de les multinacionals o els estats.

Durant la intervenció, Pisarello ha posat sobre la taula la necessitat de fer una “reflexió crítica” sobre les eines digitals i ha lamentat: “La capacitat per decidir coses bàsiques per a la ciutadania, per exemple, com gestionar l’aigua, l’habitatge, l’energia o la sanitat han passat, per un procés de mercantilització, a mans de grans multinacionals i estats.” Aquest és un punt de partida que es reflecteix en el Pla Barcelona ciutat digital 2017-2020, que el Govern municipal ha presentat aquesta mateixa setmana.

Gerardo Pisarello també ha denunciat que aquestes superestructures han incomplert i precaritzat les lleis. El tinent d’alcaldia ha reivindicat el paper de les “ciutats rebels” per combatre aquesta mecànica.

En la primera jornada d’aquest fòrum han participat dos referents del concepte “sobirania tecnològica” com Evgeny Morozov i Paul Mason. BITS té el suport de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); el Hans Crescent Symposium; l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el CCCB.

Back to top