Infància

Llegirem i pensarem la ciència a través d'un seguit de xerrades i propostes a càrrec de professionals del món de la ciència que han publicat llibres, per tal d'apropar el fruit de les seves investigacions al públic. També serà una bona ocasió per endinsar-nos en el fons documental que tenen les biblioteques relacionat amb la divulgació científica.

Cicle en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, que es durà a terme del 21 al 26 de febrer del 2023.

Espectacle. Molecular Plasticity, la rellevància de les proteïnes dúctils en la salut i la biodiversitat 

Dimecres 22 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’Inmaculada Yruela, investigadora científica (EEAD-CSIC), Laia Mora, ballarina i Roberto Torres (La Ciència al teu Món)

Espectacle interactiu i multisensorial que combina la ciència, la dansa, audiovisuals i la tecnologia interactiva per descobrir un nou paradigma en biologia molecular. Conté un potent missatge d'inclusió i tolerància: “Ser diferent no ha de ser necessàriament un desavantatge”, ja que explica la funció de les proteïnes dúctils en el desenvolupament de processos evolutius i malalties importants. Proteïnes que, al principi, es van descartar per ser diferents o irregulars, i que ara són cada dia més populars entre la comunitat científica per la seva versatilitat i gran potencial pel que fa a nous descobriments. 

Hi col·labora: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i Ajuntament de Barcelona.

Documental i xerrada. Relats del canvi global. El delta de l'Ebre

Dijous 23 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Gabriel García Márquez. A càrrec de Jordi Camp, Esther Garcés (Institut de Ciències del Mar-CSIC) i Roberto Torres (La Ciència al teu Món).

El delta de l'Ebre, així com la resta de deltes, es considera un laboratori òptim per a l'estudi del canvi global, ja que, aquí, els canvis es produeixen de manera accelerada. A través de les històries que expliquen els protagonistes del documental, l'espectador pot connectar amb l'evolució del territori i de la societat deltaica durant l'últim mig segle, així com amb la seva lluita, que va començar molt abans que es parlés de canvi climàtic. Els testimonis es complementen amb les aportacions d'experts de l'ICM-CSIC i de la UPC, fet que permet obtenir una visió global de la problemàtica a què s'enfronten punts especialment afectats pels canvis, com és el cas dels deltes.

Hi col·labora: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

Del genoma a Internet

Dilluns 27 de febrer, a les 18.30 h, la Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert. A càrrec de Ricard Solé, físic i biòleg, autor de Redes complejas .

En els darrers anys, s'ha produït una revolució en l'estudi dels sistemes complexos. Al costat d'un conjunt de dades sense precedents sobre les interaccions en el genoma o Internet, hem contemplat el descobriment de certes propietats universals que hi ha al darrere de la totalitat de les xarxes complexes, tant naturals com artificials. Descobrim així genomes, ecosistemes o xarxes elèctriques que mostren una enorme fragilitat, a més d’una gran plasticitat i eficiència. El càncer o Internet apareixen connectats com a sistemes en què una fallada en un node clau (un gen o un servidor) pot desencadenar el desastre. Trobem al cervell noves autopistes d'informació que estaven ocultes a la nostra visió. Les conseqüències d'aquests descobriments són incalculables i estan modificant amb rapidesa la nostra visió del món.

Les arrels de la humanitat: origen i evolució

Dilluns 6 de març, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de Jordi Agustí, paleontòleg, autor de Genes, cerebros y símbolos: Las raíces de la naturaleza humana.

Com es defineix l’ésser humà? Què és el que ens caracteritza com a primats? La comparació directa amb els nostres parents antropomorfs permet reconèixer una sèrie de característiques distintives, com la possessió d’un gran cervell, l’ús i producció d’eines culturals, la locomoció bípeda, o el comportament cooperatiu i l’existència del pensament simbòlic. En aquesta xerrada, donarem resposta a com es va produir l’emergència d’aquesta sèrie de característiques que ens permeten reconèixer-nos com a “humans”.

Intel·ligència artificial, xarxes socials i ètica

Dimecres 15 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Clot – Josep Benet. A càrrec de Carme Torras, matemàtica, especialista en intel·ligència artificial i robòtica i autora d' Enxarxats .

En aquest cas, la xerrada es basarà en Enxarxats, una novel•la d’anticipació ambientada en el nostre present que narra una història inquietant sobre les possibilitats d’internet i les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa. El llibre inclou un apèndix on es resumeixen de manera entenedora alguns articles científics sobre temes tractats a la novel•la, com els influencers, la ludificació, els jocs d'impacte social, la immortalitat digital, la Internet de les coses, i els dilemes ètics que tot això planteja.

Crims, reis i genètica

Dilluns 20 de març, a les 18.30 h, la Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert. A càrrec de Gemma Marfany, catedràtica de genètica de la UB, autora de L'efecte CSI. La genètica forense del segle XXI.

Què va ser dels Romànov, els últims tsars de Rússia, deposats amb la revolució bolxevic? Es va poder salvar la gran duquessa Anastàsia, la filla petita dels tsars, de l’assassinat dels seus familiars? Van assassinar Tutankamon? De forma similar a la coneguda sèrie Crims, demostrarem com la genètica forense ha avançat molt i actualment permet abordar i solucionar aquests casos històrics sobre els quals tant s’ha escrit.

La història dels números

Dilluns 27 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’Enrique Gracián, matemàtic, autor de Historia de los números.

Què són els números, per a què serveixen, com han impulsat el desenvolupament extraordinari de les matemàtiques i quins misteris ens queden per resoldre? Un viatge estimulant que comença amb l'aparició dels nombres primers (objecte de profundes i sorprenents investigacions matemàtiques al llarg dels segles) i ens porta fins als límits de l'infinit, el nombre més gran de tots i l'únic que aconsegueix que les matemàtiques i la filosofia trobin un lloc comú.

 Hi col·labora: Arpa Editores