Espectacle "aCORdo", a càrrec d'Alice Ripoll

Les barreres que separen els grups socials queden reflectides en aquesta proposta, que va donar a conèixer al món una coreògrafa brasilera especialment compromesa.

Quan li van proposar crear un espectacle que expliqués com havia canviat Rio de Janeiro amb les millores urbanístiques impulsades per a grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de Futbol o els Jocs Olímpics, la coreògrafa Alice Ripoll va optar per respondre indirectament muntant un espectacle amb els ballarins, tots negres i residents a les faveles de la ciutat, amb els quals havia estat treballant en els últims anys. Va néixer, així, aCORdo , la paraula que dona títol a aquesta proposta i que tant vol dir “acord, tracte” com “despertar-se”, entre altres significats com, llegit per separat ( a-cor-do ), “el color de”. I és que els quatre intèrprets d’aquesta proposta coreogràfica procedeixen d’un món i un entorn que segurament no coneixeu en absolut. No és estrany, ja que en les nostres societats el contacte entre grups socials, entre rics i pobres, és mínim i gairebé podríem viure ignorant completament les persones que no pertanyen a la nostra esfera. A Rio de Janeiro, per exemple, els pobres viuen en faveles i els seus moviments estan sotmesos a controls i escorcolls constants amb la finalitat d’intimidar-los i mantenir-los a lloc. Aquests controls funcionen com una mena de frontera i, així, els espectadors d’un muntatge escènic com aquest podem viure en entorns segurs, al marge del caos i la criminalitat, formant part d’un sistema de jerarquies que separa classes i col·lectius. Els intèrprets d’aquesta peça capgiraran aquesta situació per tal de mostrar-nos que l’home que escombra els carrers o la dona que neteja les aules de la universitat a la qual assistim cada dia són, de fet, poetes o cantants de rap, persones malaltes d’amor o ballarins de dansa contemporània... En un espai tancat i restringit, quatre ballarins uniformats crearan un seguit d’imatges i sensacions destinades a trastocar les jerarquies i les relacions a les quals estem acostumats i fer-nos canviar de posició per una estona. Sense necessitat de fer servir les paraules, la dansa s’encarregarà de crear ponts misteriosos i impredictibles entre uns universos aparentment tancats. Qui està robant a qui? Qui comet, de fet, un delicte?

Direcció: Alice Ripoll

Interpretació: Alan Ferreira, Hiltinho Fantástico, Rômulo Galvão, Tony Hewerton

Creació: Alan Ferreira, Rômulo Galvão, Tony Hewerton, Leandro Coala

Ajudantia de creació: Anita Tandeta

Producció: Bem Medeiros

Assistent d’assajos: Thais Peixoto

Ajudantia de producció: Isabela Peixoto

Fotografies i vídeo: Renato Mangolin

Suport: Rafael Machado Fisioterapia

Pla de gira: ART HAPPENS