Exposició 'Cervell(s)'

Enrere

El cervell humà és l’objecte més complex que coneixem i és, també, el teixit dels somnis i l’experiència conscient. Ens permet explorar i canviar el nostre entorn, recordar el passat mentre inventem futurs diversos i entendre l’univers amb una minuciositat sense precedents. «Cervell(s)» explora no només com els humans l’han estudiat i representat, sinó que també ressegueix l’anàlisi del conjunt d’activitats que aquest desenvolupa, com ara el pensament abstracte, el llenguatge, la consciencia, la imaginació o els somnis. Com crea la realitat? Quina naturalesa i quins orígens té l’experiència conscient? Podria una màquina imitar la creativitat humana? Tenen consciència els animals no humans? Pot un formiguer o una planta comparar-se a un cervell? Som els humans una societat de cervells similars a una intel·ligència col·lectiva?

La dualitat ment/cervell que va establir la ciència moderna occidental, influïda per la divisió cristiana entre ànima i cos, ha quedat superada pels descobriments de la neurociència, i avui sabem que totes dues coses són inseparables. Fins al punt que actualment científics i filòsofs afirmen que la ment humana, amb totes les seves capacitats, és fruit de l’evolució biològica i respon als mateixos criteris adaptatius que altres aspectes de la vida. Què sabem, doncs, d’allò que realment ens fa humans? Què passa a la nostra ment/cervell quan som capaços de parlar, crear i emocionar-nos?

Aquestes i moltes preguntes més són a l’inici d’un projecte que el CCCB, la Fundación Telefónica i la Wellcome Collection han engegat juntament amb una extensa xarxa d’investigadors, creadors i pensadors. A través de projectes artístics, experiments de laboratori, tallers de mediació i debats públics, «Cervell(s)» qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet.

Filòsofs, poetes i artistes fa segles que estudien i qüestionen l’estructura, la funció i l’evolució del cervell. Fa relativament poc que la neurociència s’ha unit també al debat. Ara, cent anys després que Ramón y Cajal descobrís que la neurona era la unitat bàsica de l’arquitectura cerebral, el ritme del descobriment s’ha anat accelerant. En les últimes dècades, els grans avenços han millorat molt la nostra imatge del que Charles Sherrington va anomenar «el teler encantat». I malgrat que els científics han definit el mapa més detallat de la matèria grisa que mai ha existit, encara no sabem com funciona. No tenim una teoria de la consciència. Estem lluny de crear una màquina intel·ligent.

L’exposició «Cervell(s)» s’endinsa en aquestes qüestions i moltes més mitjançant l’observació del ric paisatge de la cognició i el seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als sistemes creats per l’home. A partir de diferents enfocaments i disciplines, el projecte expositiu relliga les mirades d’artistes contemporanis amb dibuixos originals de Santiago Ramón y Cajal, primeres edicions de René Descartes, invents i maquinaris de científics visionaris com Leonardo Torres Quevedo o José Manuel Rodríguez Delgado, còmics i pel·lícules, com també amb projectes de centres de recerca científica de referència.

Apartats de l'exposició

El recorregut de l’exposició comença en un apartat que analitza els orígens, com el registre fòssil i l’art rupestre desvelen l’aparició de la ment simbòlica. Fent un repàs del plantejament clàssic basat en les descripcions anatòmiques, abordem velles qüestions associades a la rellevància de la mida del cervell, i a com una visió distorsionada i ideològica d’aquest aspecte va provocar l’augment de la frenologia i l’eugenèsia. Utilitzant les diferents analogies tecnològiques, ens situem en la perspectiva de la xarxa moderna de les ments, en la qual els cervells es converteixen en sistemes reals i la visió reduccionista del món esdevé obsoleta.

Un segon apartat analitza el cervell i la consciència com a processos segons els quals la memòria és un element fonamental. En gran mesura, som la nostra memòria, que té molt poc en comú amb la utilitzada en les màquines. Quan la memòria falla, els nostres mons es poden ensorrar. El nostre jo comença a tenir problemes. Més enllà d’alguns llindars, la pèrdua de memòria significa la pèrdua de consciència. Les noves tecnologies, com ara la realitat virtual, ofereixen maneres inesperades de trobar respostes.

En el darrer espai de l’exposició qüestionem l’estatus únic del nostre cervell. La biosfera cognitiva no es limita als nostres cervells. Comencem a adonar-nos que respondre les grans preguntes podria implicar haver de buscar agents cognitius que desafiïn la nostra intuïció: cèl·lules simples que resolen problemes matemàtics complexos o robots vius que tenen comportaments sense cervell.

«Cervell(s)» és una exposició desenvolupada a partir de dues mostres originàriament independents programades a la Wellcome Collection de Londres: «Brains: The Mind as Matter» (2012) i «States of Mind: Tracing the Edges of Consciousness» (2016). 

Una coproducció de:  CCCBFundación Telefónica (Madrid) i  Wellcome Collection (Londres)

Comissariat:  Emily Sargent i  Ricard Solé

Horaris

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça:
C Montalegre, 5
Districte:
Ciutat Vella
Barri:
el Raval
Població:
Barcelona
On
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Quan
Des de 27/07/2022 al 11/12/2022

Telèfon

Tel.:
933064100
Fax:
933064101

You may also be interested in...