Infància

La Capella exhibeix aquesta exposició permanent sobre la seva història, que té l’origen en la creació de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. L’espai era un dels edificis de l’hospital i es va a començar a utilitzar com a església el 1440.

L’església no només servia per als interns de l’hospital, sinó també per a tots els veïns del Raval. Aquí s’hi oficiaven, a les cinc de la matinada, les misses més matineres de la ciutat, a les quals assistien “les persones que havien d’emprendre viatge i els obrers que entraven al treball”, segons va recollir l’etnòleg Joan Amades.

L’any 1947 els arquitectes municipals Adolf Florensa i Antoni Falguera van dirigir una profunda rehabilitació de l’edifici, després de la qual la capella va obrir-se al públic com un espai municipal on se celebraven tot tipus d’actes, conferències, concerts i exposicions.

La sala es va especialitzar en l’organització d’exposicions de caire artístic, com els Salons de Maig que s’hi van celebrar entre el 1956 i 1969, llavor del futur Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Després de la instauració de l’Ajuntament democràtic, a partir del 1994 La Capella ha centrat els esforços pel que fa a la promoció de les noves creacions d’artistes emergents de la ciutat.