Infancia

Aquest curs serà de caràcter presencial. En cas que finalment no sigui possible fer-lo a la Sala Beckett, es farà de manera virtual.

Per què la meva tieta no va al teatre? Per què el meu millor amic pensa que el teatre és avorrit? Per què el meu veí es queixa que al teatre mai no entén res? Si en la percepció de la gent el teatre és considerat com alguna cosa complicada i elitista, probablement és perquè ha perdut contacte amb la societat. Aquí, com en altres països, el problema més gran que el teatre té avui en dia és la seva relació amb el públic.

Quin teatre podem escriure i fer per canviar aquesta percepció, per tornar a interessar la gent i per ser útils a la societat en què vivim?

Aquest curs es planteja reflexionar al voltant d'aquests temes, amb la finalitat de crear dramatúrgies de qualsevol mena que tinguin com a objectiu la recerca d'una modalitat interessant de connexió amb el públic.

Als participants se´ls demanarà presentar-se amb una idea i un esborrany de projecte –sigui en forma de text dramàtic o no– que desenvoluparan durant tot el curs.

A cada sessió tractarem arguments que puguin fer servei per eixamplar els nostres horitzons creatius: farem servir materials textuals i audiovisuals, prendrem en consideració temes de debat social del moment i mirarem enrere en la història del teatre i buscarem exemples actuals que ens puguin ajudar a entendre quin és el millor camí a seguir per a cadascú de nosaltres a l´hora de posar el nostre ofici al servei del públic.

Aquí resideix la responsabilitat del creador: no només oferir a l´espectador determinats continguts, sinó també trobar la forma adequada per expressar-los en cada context segons el que vol comunicar. El teatre pot ser un art polític no quan adoctrina o transmet una ideologia, sinó mentre contribueixi a nodrir el pensament i la crítica en una societat.