Exposició 'IA: Intel·ligència artificial'

Traductor de google

La intel·ligència artificial és intel·ligència? Per què en diem artificial? La intel·ligència dels humans, entesa com allò que ens permet comprendre el món que ens envolta i on desenvolupem la nostra vida, ja no és una intel·ligència exclusivament humana. Es tracta d’una intel·ligència híbrida i distribuïda, que comprèn neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algoritmes. A mesura que utilitzem la intel·ligència artificial (IA) per entendre la nostra pròpia existència, el límit entre nosaltres mateixos i la tecnologia es fa més difícil de veure: on acabem nosaltres i on comença la IA?

Fins a quin punt la IA s’assembla a la intel·ligència humana? És realment capaç d’aprendre? I si ho és, com ho fa? És creativa? És sostenible? Sabem que pot emmagatzemar moltes més dades que el nostre cervell, i processar-les molt més de pressa: és per això que coneix el futur millor que nosaltres? Pot prendre decisions sense la participació humana? I si és així, tenim res a témer?

L’exposició «Intel·ligència artificial» s’endinsa en un recorregut que aborda els primers somnis de la intel·ligència artificial, analitzant com el desenvolupament de la IA ha estat influenciat per molts factors diferents, tant pel que fa a aspectes antropològics de civilitzacions antigues com per l’impuls de l’ésser humà cap a l’experimentació científica.

Els humans sempre han estat fascinats per la idea de crear éssers vius artificials fets a la seva imatge i semblança, amb poders especials, ja sigui mitjançant la màgia, la ciència, la religió o la ficció. Aquestes representacions han estat expressades de manera diferent per les civilitzacions al llarg del temps. En donar vida als éssers que no en tenen, els humans han explorat el seu lloc al món, de vegades sentint-se poderosos, i d’altres, temorosos d’un món que no poden controlar. Les tradicions religioses del judaisme i el sintoisme, les ciències de l’alquímia àrab i les primeres matemàtiques, i les filosofies gòtiques continuen influint en la nostra percepció de la tecnologia actual.

El desig d’utilitzar la tecnologia per recrear el funcionament del cervell va agafar impuls durant els segles XIX i XX, amb la convicció que el pensament racional es podia formular en un nombre finit de regles. Durant la dècada de 1940 l’ambició de desxifrar el cervell es va veure superada per la idea d’imitar-ne el funcionament. Inspirats pel comportament de les neurones, els científics van desenvolupar la primera xarxa neuronal artificial, una tecnologia capaç d’ensenyar-se a si mateixa i sorprendre amb la seva aparent creativitat i la seva capacitat de veure, sentir i moure’s. L’exposició mostra l’evolució de la computació des de les primeres màquines de càlcul fins a l’explosió de dades en el tombant del segle XXI, quan neix l’aprenentatge automàtic i el que coneixem com a deep learning (o aprenentatge profund).

Així mateix, l’exposició analitza com la IA ens envolta modelant les nostres vides en l’espai públic i privat, a través dels mitjans de comunicació i els productes que comprem. Mentre podem ser conscients d’algunes de les manifestacions de la IA, d’altres estan fora de la nostra vista, entrellaçades en sistemes globals tan complexos que són impossibles d’entendre completament. Aquesta creixent proximitat de la IA planteja qüestions ètiques. Com afectarà la IA a la privacitat, la llibertat i la veritat? Aquesta secció ens apropa a la IA, emfatitzant el seu funcionament més ocult, que ens revela un futur sovint apassionant i a la vegada inquietant.

Finalment, l’exposició obre una porta a la recerca i la transversalitat de les aplicacions de la intel·ligència artificial, i a la fusió amb altres disciplines científiques i artístiques. Cap àmbit de la vida en queda al marge. Un clar exemple n’és l’A-Life, una àrea de recerca que treballa amb un conjunt molt més ampli de processos naturals, incloent-hi la biologia humana i animal, i la ciència ambiental. En aquest escenari, comença a canviar la nostra idea d’allò que és «natural»: la vida orgànica no es fixa en néixer. A mesura que es creen noves parts del cos, nous entorns vitals i nous éssers, queda més clar que el nostre món està en canvi permanent.

La IA ajuda a definir el nostre futur, pot portar-nos cap a noves formes de vida, algunes que reconeixem i d’altres que no. Això és alhora descoratjador i alliberador. Ens convida a considerar un món on la nostra intel·ligència no és l’única. Un món on les possibilitats de la intel·ligència són més que humanes.

Exposició original comissariada i organitzada pel Barbican Centre. La City of London Corporation és la propietària, fundadora i principal patrocinadora del Barbican Centre. Coproduïda per Forum Groningen, Països Baixos. Aquesta versió de l'exposició ha estat adaptada en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Comissari local: Lluís Nacenta

Assessor científic: Jordi Torres

Comissàries convidades del Barbican Centre: Suzanne Livingston i Maholo Uchida

Horarios

	Days	Hours	Preus
	Dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge i festius	d'11:00 h a 20:00 h	Entrada general: 6 € (entrada a 1 exposició) Entrada 2 exposicions: 8 € Entrada reduïda: - 4 € (1 €xposició) - 6 € (2 €xposicions) . Carnet Jove . Carnet de Biblioteques . Famílies nombroses i monoparentals . Grups (mínim de 15 persones) . Jubilats . Menors de 25 anys Entrada gratuïta: . Diumenges de 15.00 a 20.00 (cal reserva prèvia) . Aturats . Carnet de docent . Amics del CCCB . Jubilats amb Targeta Rosa . Membres de l'ICOM . Menors de 12 anys . Periodistes acreditats . Carnet de Discapacitat