Exposició "Josep Pons "Director Musical"

Traductor de google

"La música és la veu més profunda de l'ànima humana; només cal saber-la escoltar." Amb aquestes paraules, el mestre Josep Pons ha resumit sovint la seva filosofia artística, una concepció que ha marcat profundament la seva trajectòria com a director i la seva relació fructífera amb el Gran Teatre del Liceu

Nascut a Puig-reig, Josep Pons és considerat un dels directors d'orquestra més destacats del panorama internacional, amb una carrera que combina la passió pel repertori clàssic amb un compromís fervent amb la música contemporània i la recuperació del patrimoni musical. La seva col·laboració amb el Liceu es remunta a dècades enrere (assistint el mestre Antoni Ros Marbà en la producció de The Duenna, de Robert Gerhard), però va adquirir una dimensió especialment significativa el 2012, quan fou nomenat director musical del teatre

Des de llavors, Pons ha liderat l'Orquestra Simfònica del Liceu amb un estil que combina precisió tècnica, profunditat expressiva i un enfocament intel·ligent sobre el significat de cada obra. El seu llegat al Liceu inclou produccions emblemàtiques que han captivat tant el públic com la crítica. Se'n poden destacar interpretacions memorables de L'Anell, Parsifal o Tristan und Isolde, de Wagner, en què Pons va explorar amb mestratge les textures orquestrals

Un dels seus grans mèrits ha estat l'aposta per la innovació i la inclusió d'autors del segle xx i contemporanis, obrint les portes del Liceu a nous llenguatges musicals i a una visió renovada del repertori tradicional. Aquesta combinació de tradició i modernitat és un reflex del seu desig d'acostar l'òpera al públic del segle xxi, sense perdre l'essència del que fa d'aquest art una experiència universal. Així, destaquen títols com The Turn of the Screw, de Britten; D.Q. Don Quijote en Barcelona, de Turina; Gaudí, de Guinjoan; Lessons in Love and Violence, de Benjamin; Wozzeck, de Berg, o Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx, entre d'altres. També cal mencionar els inoblidables muntatges de La ciutat invisible de Kítej, de Rimski-Korsakov; Elektra, de Strauss, o el War Requiem, de Britten.

Amb la seva direcció, Josep Pons ha esdevingut un autèntic ambaixador de l'excel·lència artística i ha consolidat el Liceu com un espai de referència cultural, on la música es transforma en una experiència transformadora i atemporal. Hauran estat 14 anys d'un viatge excepcional. Revisem gràficament aquesta aventura. Gràcies, Josep