X Cicle de concerts 'Musicant el Museu Frederic Marès'

Traductor de google

Enguany celebrem 10 anys del cicle Musicant el Museu Frederic Marès. El Musicant va néixer amb l’objectiu de programar concerts singulars destinats a un públic ampli, per difondre i aportar una nova mirada a les col·leccions del Museu. És un projecte propi i consolidat que ha crescut i evolucionat durant aquesta dècada amb un resultat de 50 concerts realitzats a les sales del Museu i 50 obres seleccionades entre escultures, objectes i documents del fons patrimonial del Museu.

El procés creatiu i artístic amb alumnes, alumnis i professorat de l’Esmuc ha possibilitat un vincle i intercanvi d’informació i recerca que ha estimulat el creixement qualitatiu del projecte, en permanent diàleg entre les col·leccions i la música, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat, recreant l’esperit de l’època i amb diversitat d’estils musicals.

Aquest desè aniversari inaugurarem el cicle amb els membres de The Ministers of Pastime i la seva recerca al voltant de les dones compositores del barroc silenciades. Les celebracions i efemèrides han format part de la nostra trajectòria, per aquest motiu comptarem amb Dichos Diabolos amb un programa al voltant de la commemoració del mil·lenari de Montserrat i els concerts dedicats als aniversaris de l’escriptora i música Aurora Bertrana i del compositor Juli Garreta. El concert del mes de març es realitzarà al Museu Pau Casals del Vendrell, amb l’objectiu de crear noves sinergies entre institucions i reforçar la relació d’amistat entre Pau Casals i Frederic Marès.

Continuarem treballant per no deixar de sorprendre-us amb noves iniciatives i la incorporació de noves temàtiques i obres per assegurar que cada concert matinal de diumenge sigui una experiència musical única.

Concerts:

Pseudonym

16 de febrer de 2025, 12 h

Sala del barroc (Sala 25)

Intèrprets: membres de The Ministers of Pastime: Sara Balasch i Ángela Moro, violins barrocs; Marc de la Linde, viola de gamba; Alberto Jara, violone; Jeremy Nastasi, tiorba i Joan Seguí, clavicèmbal.

Obres de: Mrs. Philarmonica i Isabella Leonarda.

L’exposició temporal Dones de paraula ens convida a reflexionar al voltant de la paraula en femení. Posa en valor la veu de les dones silenciades i oblidades a partir d’una selecció d’obres del Museu i d’altres institucions. The Ministers of Pastime, especialitzat en la interpretació de repertori dels segles XVII i XVIII, ens oferirà un programa que parla de dones cultes i compositores prolífiques del barroc -creadores de música instrumental- malgrat els impediments propis de l’època. El títol Pseudonym respon a l'ús de pseudònims, inicials o altres formes ambigües o neutres com també l’anonimat que moltes d’elles havien d’utilitzar com a única forma d’expressió per a no ser censurades. Aquest és el cas de l’enigmàtica Mrs. Philarmonica una compositora britànica del segle XVIII de qui s’han trobat dotze sonates per a dos violins i baix continu fins al dia d’avui i de la qual escoltarem algunes obres del repertori del concert.

Pau Casals i Frederic Marès. Un encontre a Puerto Rico

16 de març de 2025, 12 h

Museu Pau casals del Vendrell *

Intèrprets: Tempus Trio. Ferran Bardolet, violoncel; Maria Tió, violí i Ricard Rovirosa, piano.

Obres de: Enric Granados i Maurice Ravel.

Una fotografia conservada a l’arxiu del Museu amb Pau Casals (1876-1973) i Frederic Marès (1893-1991) el març de 1969 a Puerto Rico i unes notes manuscrites evocadores de l’encontre, és el punt de partida per rememorar musicalment aquesta trobada. Amb el trio de corda emularem el conjunt format pel violoncel·lista Pau Casals, el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaud, un dels grups de cambra amb més renom i projecció internacional des de primers de segle XX fins que es dissolgué el 1933. Amb motiu de la celebració del 10è aniversari del cicle, aquest concert es realitzarà a la seu del Museu Pau Casals del Vendrell amb l’objectiu de crear lligams de col·laboració institucionals i aprofundir en el coneixement de la relació entre ambdós artistes.

* Aquest concert no té lloc al Museu Frederic Marès, sinó al Museu Pau Casals. Compra l'entrada aquí

Nigra sum. Música per a la verge de Montserrat

27 d’abril de 2025, 12 h

Sala femenina

Intèrprets: Dichos Diabolos. Inés Alonso, soprano; Emiliano Riveroll, corneta; Cristina Altemir, violí; Alfonso Barreno, baixó i baixonets; Dimitri Kindynis, viola de gamba i Marc Sumsi, clavicèmbal.

Obres de: J. P. Pujol, J. Cererols, P. Bruna, J. Barter, G. Menalt, F. Valls, S. Durón, B. de Selma y Salverde, P. Ruimonte i P. Rosés..

L’obra del Museu dedicada a la Mare de Déu de Montserrat del pintor Antonio Arias Fernández (cap al 1614–1684), contemporani de Joan Cererols, inspira el concert programat. L’oli reuneix les característiques del model fixat en la tradició barroca. La Mare de Déu, amb Sant Joan i Santa Margarida, seu sobre un tron, envoltada d’escolans músics tocant el baixó i la corneta, amb el rerefons del detall de la muntanya. La iconografia musical barroca és riquíssima i d’un gran realisme pel que fa al detall dels instruments; la podrem identificar en la formació musical que escoltarem al concert, aquelles “altres veus” instrumentals que sorgiran i creixeran cap a les tessitures greus, establint també una estreta connexió plàstica amb el gust per la foscor del barroc.

Juli Garreta, de Kronos a Kairós

18 de maig de 2025, 12 h

Estudi-biblioteca de Frederic Marès

Intèrprets: alumnes del Màster de Lied de l’Esmuc. Cantants: Héctor Ruiz, Ismael Gamboa, Judit Muñoz, Maria Bañeras, María Carmen Portela i Sara Peinado. Pianistes Alícia Daufí, Georgina Masanes, Joan Espuny, Jordi Juan, Nikola Bommarito i Rafael Soler. Coordina: Assumpta Mateu

Obres de: Juli Garreta, Matilde Salvador, Franz Schubert, Robert Schumann i Richard Strauss.

Juli Garreta, de Kronos a Kairós, ens parla de dues maneres de percebre el temps: kronos és el temps cronològic, el dels rellotges que reparava i construïa Garreta; Kairós és el temps qualitatiu, que transcendeix el rellotge i que es pot trobar en l’instant de creació de l’artista o de l’experiència estètica de l’oient.

El centenari de la mort de Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925) és el punt de partida per a reivindicar-lo en tota la seva plenitud compositiva. Fou un compositor autodidacte i rellotger a temps parcial. Garreta -que va fer exclamar d’admiració a Stravinski l’any 1924 a l’Ateneu de Barcelona en una audició de sardanes-, era un músic dotat d’una estètica molt personal, consolidat i extremadament valorat pels personatges més rellevants de la Catalunya noucentista com Pau Casals, que li estrena i encarrega diverses obres de cambra i orquestrals. En aquest concert es presenten unes peces vocals gairebé inèdites i desconegudes de Garreta, alternades amb les de Matilde Salvador, Franz Schubert, Robert Schumann i Richard Strauss.

Aurora Bertrana , la música viscuda

15 de juny 2025, 12 h

Pati del Museu Frederic Marès

Intèrprets: Elisabet Raspall, piano, veu i composició; Marta Roma, violoncel i veu, i Pepi Izquierdo, viola.

Obres de : Newell Chase, Richard A. Whiting, Vernon Duke, Billy Mayhew i Elisabet Raspall.

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) va ser escriptora, música i periodista, marcadament feminista i aventurera voraç. Entre les seves múltiples inquietuds i facetes la música ocupà una part molt important de la seva vida; instal·lada a Suïssa durant els anys vint del segle passat va formar part del trio Glasser-Bovard-Bertrana, un dels primers trio de jazz femení d'Europa, fet que suposà una manera de reivindicar el paper de la dona en àmbits fins aleshores reservats als homes i una experiència que marcaria la seva trajectòria vital i artística. Amb el trio Raspall-Roma-Izquierdo reviurem aquests anys amb un programa amb obres de la mateixa Raspall i de compositores de l’entorn de l’època en què va viure Bertrana.

Marès i Bertrana van tenir una breu relació epistolar. Vértigo de Horizontes, escrit per Bertrana l’any 1952, es conserva a la biblioteca patrimonial del Museu i conté una dedicatòria de l’autora dedicada a Marès que destil·la un cert to humorístic i de complicitat reflectida també en la correspondència.