Innovació democràtica

El passat 20 de novembre, el Canòdrom – Ateneu d’Innovació digital i democràtica va acollir la jornada: “Balanç Comunitari, un eina d’innovació democràtica”. La trobada va aplegar més d’un centenar de persones, entre personal tècnic municipal i representants d’una trentena d’entitats, que van participar en presentacions, converses i tallers al llarg de tota la jornada.

L’acte va permetre presentar públicament el Balanç Comunitari com una de les eines centrals del Programa de Patrimoni Ciutadà, i obrir un espai per contrastar les necessitats, reptes i oportunitats identificats en l’Informe de Resultats 2024-2025. Les entitats coorganitzadores van insistir en el caràcter de punt de partida que suposa aquesta primera edició de resultats del Balanç Comunitari per avançar en una agenda conjunta de col·laboració publicocomunitària al voltant dels projectes associatius i comunitaris de la ciutat.

Què és el Balanç Comunitari?

El Balanç Comunitari és una eina d’autoavaluació i de diagnosi col·lectiva que permet a les entitats i projectes comunitaris analitzar el seu funcionament intern, la seva incidència al territori i la seva contribució al bé comú. Creat col·lectivament entre l’Ajuntament de Barcelona i el teixit associatiu vinculat a la XEC i el CAB, el Balanç com a qüestionari està allotjat a la plataforma Ensenya el Cor, i ofereix un marc de criteris i indicadors compartits per mesurar aspectes com la participació democràtica, l’arrelament al territori, el retorn social i la cura de les persones i l’entorn.

Més enllà d’una eina d’avaluació, el Balanç Comunitari és també una metodologia d’innovació democràtica que fomenta la transparència, la coresponsabilitat i l’aprenentatge mutu. Permet a les entitats identificar horitzons de millora i compartir bones pràctiques, i a l’Ajuntament, disposar d’una visió global del valor social i comunitari que generen les iniciatives ciutadanes en els espais municipals.

Una nova lògica de valoració: del servei municipal al projecte comunitari

Un dels consensos compartits durant la jornada va ser el canvi de mirada que proposa el Balanç Comunitari. No es tracta d’un tràmit administratiu addicional, sinó d’una eina que reconeix la tasca social, participativa i comunitària que desenvolupen les entitats en els espais municipals. Aquest enfocament permet valorar aspectes sovint invisibilitzats en procediments administratius convencionals: l’arrelament d’un projecte al barri, la implicació de la ciutadania, la cura interna o la capacitat de generar relacions comunitàries.

En aquest marc, el Comissionat de Participació Ciutadana, Pedro Aguilera, ha anunciat l’impuls d’una nova Mesura de Govern dirigida a l’enfortiment del Patrimoni Ciutadà i la gestió cívica, amb l’objectiu de dotar d’un marc estratègic estable aquesta col·laboració publicocomunitària.

La radiografia del 2024: fortaleses i reptes pendents

Els 104 balanços realitzats durant 2024 i 2025 ofereixen una primera imatge del conjunt de projectes associatius que desenvolupen la seva activitat en locals i equipaments municipals. Les dades confirmen la potència del sector: una gran capacitat de mobilització, un arrelament i enxarxament dins barri des del que s’actua (el 92% de les entitats coorganitzen activitats amb altres agents) i una composició fortament feminitzada (el 67% de les treballadores i el 59% de la base social són dones).

Aquestes dades també permetran orientar aquells àmbits amb recorregut de millora des dels que entitats i Ajuntament cal focalitzar recursos de formació, capacitació i acompanyament. Per una banda, en com promoure  la diversitat en els òrgans de decisió dels projectes associatius, fent front als biaixos i barreres de classe i origen. Com diversificar i mantenir simultàniament els diferents nivells de participació i implicació del voluntariat en el projecte. I finalment, com millora els mecanismes de rendició de comptes o transparència davant la ciutadania en general.

L’associacionisme com a escola de participació ciutadana

Durant l’intercanvi d’experiències, amb veus de la Lleialtat Santsenca, Casal de Joves de Can Ricart, Casal de Joves de Roquetes i Casal de Barri de La Verneda, s’ha reivindicat el paper dels espais comunitaris com a “escoles de democràcia o de participació ciutadana”. És aquí on la ciutadania aprèn a corresponsabilitzar-se dels afers comuns, de les necessitats del territori i de les persones de l’entorn. En aquest sentit és que es va identificar en els projectes associatius i la gestió cívica d’equipaments un valor afegit en relació als altres tipus de gestió, referit a la implicació de la ciutadania mes enllà dels encàrrecs tècnics o professionals i més enllà de les activitats dutes a terme en els equipaments.

En aquest sentit, les entitats van compartir eines per sostenir la participació: protocols d’acollida, espais informals de trobada, mecanismes per facilitar relleus ràpids i saludables, i metodologies de cura interna que permeten evitar jerarquies invisibles. Alhora, es van identificar aquells reptes que afecten especialment els projectes de gestió comunitària, com l’excés de càrrega administrativa, les dificultats de relleu en entorns juvenils o la necessitat de garantir espais adequats, accessibles i amb finançament estable.

Antecedents d’autoavaluació i nous reptes

A la recta final, es van posar en valor els antecedents i el llegat de l’associacionisme de la ciutat pel que a l’elaboració d’eines d’autoavaluació com el Codi Ètic de les Associacions, el Pam a Pam o el Balanç Social, que han esdevingut el camí que ha portat a l’elaboració final del Balanç Comunitari actual. La jornada va tancar amb un taller participatiu pràctic en el que es van buscar solucions als reptes de participació en els projectes associatius: com acollir millor?; com implicar en major grau les persones que s’apropen?; com gestionar els diferents nivells d’implicació de forma simultània? com garantir el relleu sense saturar? Es tracta de reptes conjunts, publicocomunitaris, que al cap i a la fi pretenen ajudar a enfortir la democràcia des de les comunitats i la ciutadania.

La jornada va ser organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC), la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), el Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i la federació de Casals de Joves de Catalunya (CdJC).