You are here

L’IMU visita diversos projectes en què està treballant al sector 22@, Sud-oest del Besòs i el Bon Pastor

Segona visita de l'IMU a diverses obres que està impulsant a la ciutat

En aquesta segona sortida organitzada hi van participar un total de 54 treballadors de l’ens municipal, fent un recorregut que va abastar des de les obres de millora d’un àmbit del 22@, com és la plaça de Dolors Piera; passant per l’edifici de Messina, 11, on s’hi està fent una important tasca de renovació tècnica gràcies al programa de Regeneració Urbana; fins a poder veure ‘in situ’ l’evolució de la urbanització al Bon Pastor, barri històric del districte de Sant Andreu. 

Divendres, 14 d’octubre, l’Institut Municipal d’Urbanisme va tornar a fer una sortida en grup (54 treballadors de l’ens municipal) per a conèixer en primera persona més àmbits de la ciutat on l’IMU està treballant-hi. En aquesta ocasió, es van visitar tres àrees: la del 22@, i en concret la plaça de Dolors Piera, obra ja acabada l’estiu de 2020; el Sud-oest del Besòs, amb parada a l’edifici ubicat al carrer de Messina,11, i que actualment es troba en un procés de rehabilitació urbana; i, finalment, es va visitar la transformació que estan suposant les obres de les últimes fases d’urbanització de les ‘cases barates’ del Bon Pastor, a Sant Andreu.

A primera hora del matí, i de la mateixa manera que es va fer el passat mes de maig, el gerent de l’IMU, David Martínez, va realitzar a la Sala Àgora de l’edifici, una curta introducció de la visita, cedint, tot seguit, el protagonisme als tècnics que participen dels projectes, presentant de manera esquemàtica els motius de les intervencions urbanístiques i de les consegüents millores d’ aquests projectes que s’estan fent a la nostra ciutat.

A mig matí, tot el grup va abandonar l’edifici de l’IMU per a poder desplaçar-se en bus als tres llocs de la visita.

Dolors Piera/Isabel Vila: un àmbit del 22@ que rememora la convicció i la lluita de dues dones del segle XX

La primera parada i visita es va fer en una de les anomenades semiplaces (Dolors Piera-Isabel Vila) que conformen  un espai enjardinat situat a la quadrícula urbana dels carrers de la Ciutat de Granada, Sancho de Ávila, Roc Boronat i Almogàvers,  i en una de les ‘pastilles urbanes’ del 22@. Aquest àmbit vol ser un petit bosc verd en aquesta zona tan compacta –urbanísticament parlant- de la ciutat. Un espai que, en certa manera, reivindicarà l’’horitzontalitat’ vers la ‘verticalitat’.

L’espai té la singularitat que es tracta d’una coberta, ja que es troba al damunt d’un aparcament soterrat; i no obstant això s’ha aconseguit que sigui molt verd, amb un bancal per a horts que gestiona l’associació de veïns, un estany naturalitzat, pèrgoles, una zona de jocs infantils, jocs per a gent gran i, sobretot, molta vegetació.  A més, la zona verda, a banda de respectar l’arbrat existent, inclou espècies arbustives de nova plantació, i un petit jardí d’arbres fruiters. La nova plaça també incorpora un espai de pistes de petanca.

Un conjunt, doncs, de 6.550 m2 (2.052 m2 són verd, amb 400 m2 destinats a hort urbà), i gairebé un centenar d’unitats arbustives de 9 espècies diferents.

Els noms reten homenatge a Dolors Piera (destacada pedagoga i sindicalista lleidatana del segle XX i una de les fundadores de la Federación de Enseñanza de la UGT) i Isabel Vila (republicana gironina i considerada una de les primeres sindicalistes catalanes).

Messina, 11, o els beneficis de com aplicar una bona Rehabilitació Urbana

La segona visita va tenir com a protagonista un dels projectes pilots esdevinguts  d’anteriors intervencions en aquest àmbit històric de Sant Martí, adaptant-ne els projectes als criteris de Regeneració urbana: l’edifici d’habitatges del carrer de Messina, 11.

Prèviament a les tasques de millora, l’IMU va fer una campanya d’inspecció tècnica que va permetre fer una diagnosi de la situació en la qual es trobava el parc d’habitatges. Amb aquesta diagnosi, es va poder definir amb exactitud quines eren les actuacions que calia dissenyar per a regenerar la zona, i establir un ordre de prioritats en aquells edificis que es trobessin en una situació més delicada.

A Messina, 11, s’hi està fent una rehabilitació energètica que intervindrà en els elements següents: aïllament tèrmic de les façanes mitjançant sistema SATE;  renovació de totes les fusteries exteriors dels habitatges per unes de millors en l‘àmbit energètic; substitució de la coberta; instal·lació d’un nou parament pluvial al tester amb aïllament tèrmic; estudi per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta per a la generació d’energia elèctrica; instal·lació de tendals a la façana sud-oest com a mecanisme de protecció de la radiació solar. També, i entre d’altres, es millorarà l’accessibilitat (instal·lació d’un ascensor), així com la reparació de totes les patologies estructurals existents.

El Bon Pastor del ‘futur’ 

Finalment, i com a tancament d’aquesta segona visita de grup, l’equip de l’IMU va aterrar a Sant Andreu, i en concret en el sector on s’estan duent a terme les obres que formen part del ‘compte enrere’ de la Remodelació Urbana de les antigues ‘Cases del Bon Pastor’.

Un àmbit on la filosofia d’urbanització feta fins ara (fases anteriors), ha anat generant macroilles. Un espai que queda inclòs dins del perímetre que conformen els carrers de Mollerussa (al Nord), Biosca (Oest), Sant Adrià (Sud) i Tallada (Est).

Aquesta fase F, la que finalitzarà a finals d’aquest mes d’octubre, inclourà nous traçats de vials i diferents serveis, sistemes de drenatge sostenible mitjançant parterres drenants i una (xarxa de recollida pneumàtica). I pel que fa a la nova mobilitat: es creen dues jerarquies de vials: el de trànsit perimetral d’aquest sector, que generarà ordre; i el de prioritat invertida, que permeten la circulació interior per a veïns i veïnes. A més del que es generi a través del carrer de Novelles, eix vertebrador a l’interior de la gran illa.

En conjunt, tot aquest nou espai serà més accessible, on de Nord a Sud, per exemple, hi haurà itineraris adaptats en tots els vials; i on d’Est a Oest, els recorreguts tindran menys d’un 6% de pendent.