A ‘Regenerar Barcelona’ es fa un repàs a l’estratègia de regeneració urbana que s’ha anat desplegant i implementant a la nostra ciutat, en el període 2015-2023. Una compilació de múltiples actuacions distribuïdes de manera sistemàtica en els deu districtes; que a la vegada és un procés que actualitza la manera de pensar i fer la ciutat; que incorpora dimensions com l’ambiental, la social i l’econòmica, i ho fa de manera compartida amb la ciutadania. En aquest document també trobarem diversos projectes impulsats per l’IMU, com les actuacions a Can Batlló, Maresme-Besòs o La Marina del Prat Vermell.
L’ Ajuntament de Barcelona acaba de publicar un llibre (en format PDF i paper) on, sota el títol ‘Regenerar Barcelona’ presenta l’estratègia de regeneració urbana desplegada a la ciutat de Barcelona durant els últims anys (període 2015-2023) recull les principals actuacions que s’hi han dut a terme.
Un llibre de mandat encarregat per cada Àrea que hi ha participat, i coordinat pels Serveis Editorials del mateix consistori. Val a dir, també, que algunes d’aquestes àrees han fet l’encàrrec de redacció i producció a Barcelona Regional.
El volum, de 196 pàgines, està estructurat en tres blocs (‘Regeneració sistèmica’; ‘Actuacions’; i ‘Mapa d’actuacions’). Així, en el primer hi trobem una introducció justificativa amb textos de Janet Sanz (Segona Tinenta d’Alcalde); Laia Grau (Gerent d’Urbanisme); i Xavier Matilla (Arquitecte en cap) on es fa un repàs des d’on venim i cap a on es projecta la ciutat; en altres paraules: passat i present; alhora que es mostra la voluntat de millorar l’urbs construïda.
En aquesta regeneració urbana veiem que, quan es parla de la lluita contra l’emergència climàtica, la innovació, o la transformació urbana (superilles, etc.), la nostra ciutat es fa valdre en un context internacional. Posant èmfasi, també, en el fet que Barcelona ha vinculat la innovació en arquitectura i urbanisme a la necessitat de donar resposta als reptes socials, i d’aquí la importància de la regeneració urbana com a resposta. En definitiva, creant un full de ruta per a fer una ciutat més habitable, més agradable. Regenerar, doncs, com remarca Sanz, “és moltes coses : reciclar, refer, repensar, reactivar, revitalitzar. Però, per sobre de tot, és fer de Barcelona una ciutat refugi, on la vida en el futur sigui possible i, per sobre de tot, desitjable.
Mentre que en l’apartat de ‘Regeneració Sistèmica’ es remarca que davant noves necessitats i nous reptes, sota noves òptiques, i mirades diverses, és necessari utilitzar altres eines de disseny, innovar, tenir en compte nous paràmetres i integrar noves disciplines. I perquè el concepte ‘regenerar’ està vinculat a la necessitat de millorar la ciutat existent. Per tant, redreçar el futur del planeta depèn d’actuar en les ciutats, i és urgent començar com més aviat millor. Per això cal donar resposta a l’emergència climàtica, creant noves estratègies locals.
‘Actuacions’: nou apartats que van des del ‘verd’ i la mobilitat sostenible fins als recintes oberts, tot passant per l’habitatge assequible
- Espai Públic Verd i quotidià: aquí hi trobarem, per exemple, les ‘superilles’, els eixos verds i les noves places a les cruïlles de l’Eixample, el programa ‘Protegim les escoles’, i les transformacions de carrers com l’avinguda Meridiana, el carrer de Pi i Margall, la Via Laietana o la Rambla, entre d’altres, són exemples d’aquesta aposta per la creació de nous espais de trobada, que permet impulsar la vida de barri, reactivar l’economia de proximitat, apostar per una renaturalització de la ciutat i fomentar una mobilitat activa i sostenible.
- Mobilitat sostenible: la nostra ciutat aposta clarament per impulsar una mobilitat sostenible i saludable. Un model de mobilitat baix en carboni que prioritzi les connexions de transport públic i els modes actius de mobilitat, que tingui com a prioritat la qualitat de vida urbana i el benestar col·lectiu, així com la creació d’un espai públic confortable que afavoreixi la convivència ciutadana. I en aquest sentit, el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), és l’instrument de planificació que defineix les línies d’actuació que han de governar la mobilitat urbana a la ciutat.
- Grans nodes: hi destaquen projectes com el de la Sagrera i els seus entorns, clau en la reforma ferroviària de la ciutat i la integració urbana dels districtes de llevant, que consolida una nova centralitat, amb una àmplia oferta de nou habitatge (la meitat, protegit), nous equipaments, nous serveis públics i un nou centre d’activitat econòmica i comercial. El projecte d’ampliació de l’estació de Sants, que ha de permetre consolidar l’estació com a gran mode intermodal de mobilitat i millorar-ne l’encaix funcional amb els entorns. O el de la transformació de la plaça de les Glòries Catalanes, per a posar un exemple de reivindicació veïnal.
- Habitatge assequible i Convivència d’usos: l’encariment de l’habitatge condiciona l’accés a un habitatge assequible per a molts dels veïns i veïnes de la ciutat, la qual cosa dificulta la seva permanència en molts barris. Alhora, la proliferació d’activitats de major rendibilitat econòmica en determinats àmbits i carrers de la ciutat posa en perill el comerç de proximitat. El PEUAT, les modificacions del Pla general metropolità que establia el Pla pel dret a l’habitatge o els diferents plans d’usos aprovats en diferents barris de la ciutat, tenen l’objectiu, justament, de regular aquestes dinàmiques.
- Barris cohesionats: en són exemple l’esforç en la millora dels barris i les àrees més vulnerables, gràcies a l’impuls de programes d’intervenció amb lògica integral com ara el Programa de regeneració urbana i el Pla de barris, amb una clara voluntat de millorar les condicions de vida i d’habitabilitat dels veïns i veïnes. Tot plegat, per a revertir greuges històrics (importants dèficits urbanístics i socioeconòmics).
- Recintes oberts: projectes com els de la recuperació de la Model, a l’Eixample, la redefinició del parc de la Ciutadella i de l’àmbit de la Fira a Montjuïc, o la transformació d’antics recintes industrials, com Can Batlló al barri de La Bordeta, la Fabra i Coats a Sant Andreu del Palomar, L’Escocesa al Poblenou i la Mercedes al Bon Pastor, són exemples d’oportunitats per a regenerar espais existents que esdevinguin catalitzadors de noves dinàmiques urbanes.
- Reactivació de teixits productius: la transformació de La Marina del Prat Vermell i del seu entorn en un dels nous pols econòmics de la ciutat metropolitana, l’actualització del 22@ a les noves necessitats socials, econòmiques i ambientals, vint anys després de l’inici de la seva transformació, i la reformulació dels polígons del marge dret del Besòs com a nous referents de la reindustrialització i l’economia verda i circular són tres exemples de com Barcelona readapta i adequa els seus àmbits de vocació eminentment productiva a les noves necessitats i demandes de la ciutat.
- Metabolisme urbà: en aquest apartat hi trobarem projectes relacionats amb la millora de la qualitat de l’aire, la generació d’energia renovable, el perfeccionament de la recollida selectiva de residus o la racionalització del cicle de l’aigua són exemples d’aquesta transició cap a un nou model metabòlic de Barcelona en què la reducció del consum de combustibles fòssils, l’augment de l’autosuficiència del territori, el tancament dels cicles dels materials i la reducció de la càrrega final de residus són els principals objectius.
- Agenda metropolitana: amb el nou Pla Director urbanístic metropolità (PDUM) a l’horitzó, que ha de permetre l’actualització de l’actual Pla general metropolità, l’agenda de projectes que Barcelona desplega a través d’aquestes visions estratègiques defineix el present i el futur de la ciutat metropolitana. Aquí, hi trobarem exemples com el Pla litoral, l’Agenda Besòs, l’Estratègia Delta o el model de futur per al Parc de Collserola, propostes que s’han de concretar en un conjunt de projectes i actuacions.
Mapa d’actuacions
Tancant el llibre i com a compendi visual, hi trobem un mapa on s’ubiquen les principals actuacions urbanístiques, però també socials, ambientals i econòmiques. I gràcies a les vuit llegendes que aquesta carta metropolitana ofereix, és fàcil ràpid i pràctic d’ubicar totes aquestes transformacions que s’estan fent a Barcelona.
S’hi assenyalen, entre d’altres, els grans nodes de la ciutat; els darrers usos aprovats; els recintes que s’estan rehabilitant que aporten habitatge; equipaments i activitats econòmiques, o els processos de Regeneració Urbana que l’IMU està impulsant.
‘Regenerar Barcelona’ forma part d’una col·lecció (amb d’altres sis llibres més) que sota el títol ‘Barcelona en transformació’, posa en relleu el model de ciutat i les pràctiques polítiques innovadores que s’hi han dut a terme entre els anys 2015 i 2023.
Document, doncs, molt interessant i de recomanació obligada per al personal de l’IMU; per a tenir una idea completa i una mirada al detall de les actuacions fetes al llarg d’aquest període.
PS: a l’espera que es faci la corresponent tirada en paper, es pot consultar en PDF a través d’aquest enllaç a través del repositori BcnRoc:
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/129163