Joves

07/05/2020 - 09:08

Associacionisme. Joves de Barcelona us mostren una possible resposta a aquesta qüestió, des de la seva experiència personal: i si, durant la Covid-19, sou una de les moltes persones que participen de les xarxes de suport dels seus barris?

Tota situació de crisi pot comportar una gran allau de sentiments i emocions. És natural passar per diverses etapes a mesura que anem construint i donant significat a allò que ens passa, ens situem i veiem cap a on volem anar.

Aquests dies s’ha viralitzat a les xarxes socials un vídeo de la Fundació Once amb el títol “Qui vols ser durant la Covid-19?”. Davant aquesta interpel·lació, hi surt un esquema on s’expliquen les 3 fases emocionals davant una incertesa:

• La fase de por, en la qual hi ha present la queixa, la inacció, l’individualisme…
• La fase d’aprenentatge, que es caracteritza per començar a identificar les emocions, intentar veure les necessitats de les altres persones, cuidar-se i cuidar, i tot el que té a veure amb prendre consciència i profunditzar en el moment.
• La fase de creixement, en la qual trobem un propòsit, donem un significat resilient a allò que estem vivint, posem en pràctica la paciència i la creativitat, i ens aventurem a viure situacions noves, aprendre i créixer com a persones.

Créixer i obrir-se al barri des del voluntariat

Inspirant-nos en aquest esquema, compartim a continuació la manera com algunes joves de Barcelona estan fent front al confinament, i li han trobat sentit col·laborant amb les xarxes de suport dels seus districtes.

I és que, a la ciutat de Barcelona, amb una llarga tradició d’associacionisme i ajuda mútua, la resposta comunitària davant la situació d’emergència ha estat àgil, ràpida i contundent. S’han configurat espais oberts on tothom pot participar per donar resposta a la realitat concreta de cada territori i comunitat. Un telèfon, ganes d’aprendre i proposar, coordinar-se i confiar en persones que encara no es coneixen és tot el que es necessita per treure la pròpia creativitat i fer barri. Tots i totes som necessaris.

Hi ha moltes coses coses que podem fer, però també és important saber escoltar-se, tenir en compte i respectar les pròpies necessitats i desitjos, tenir cura d’un/a mateixa/a i de les emocions que van aflorant.

En una situació com l’actual, és normal que ens aclaparin tota mena de sentiments, i és important parlar-ne, treure-ho i poder-nos sentir acompanyats/ades. En aquest sentit, si us cal suport psicològic o emocional, compteu amb el servei d’específic per adolescents i familiars d’adolescents.

Experiències de joves voluntaris

La Marta, el Bryan, la Gemma i el Jan són quatre joves de barris, vides i inquietuds diferents que s’han plantejat qui volen ser durant aquesta època i qui volen ser també quan tornem al carrer.

Tots quatre coincideixen en que estant vivint una experiència vital important que els marcarà per a la resta de la seva vida; que els repta, però que també els impulsa a créixer com a persones.

• Marta (19 anys, del barri del Carmel)

La situació actual ha fet viure a la Marta moltes sensacions: ha passat de la por al contagi propi o de familiars i amics/gues, a l’angoixa per la situació social, a la frustració de no poder sortir de casa i a la tristesa de veure com el seu entorn més proper s’està veient afectat per la crisi econòmica. També s’ha sentit sola i ha enyorat els companys i companyes del grau mitjà de Dinamització cultural que estava cursant, passar les tardes a la plaça Pastrana o les classes de trapezi a l’Espai Jove Boca Nord.

Preguntar-se qui volia ser en aquesta situació extraordinària li var fer pensar que, potser, participar com a voluntària de la xarxa de suport del seu barri la faria sentir millor, com ho va fer amb anterioritat participar en l’ampli teixit associatiu del Carmel (a l’Esplai Makarenko, al Punt Lila i al Boca Nord; organitzant les Festes Majors Joves…).

Navegant per les xarxes va trobar una crida a persones voluntàries que volguessin participar a la Xarxa de suport del Carmel. Al principi, li va preocupar no poder participar-hi activament, ja que viu amb la seva àvia de 82 anys i no la vol posar en risc sortint de casa més de l’imprescindible… Veure, però, que es pot col·laborar a distància, la va tranquil·litzar i es va apuntar a ser “la parella” de la Yolanda, una dona gran del barri a qui truca regularment per parlar, veure com es troba i recollir qualsevol necessitat que pugui tenir per comunicar-ho a la Xarxa i hi puguin donar resposta.

Ser voluntària ha fet que la Marta se senti més contenta i satisfeta amb ella mateixa: és l’aportació que pot fer en aquesta situació, i això la fa sentir-se útil. També ha guanyat una amiga, la Yolanda, amb qui parlar cada dos dies i compartir tutorials de Youtube i consells sobre com cosir mascaretes.

• Bryan (21 anys, del barri de la Teixonera)

El Bryan de seguida va tenir clar que, si d’alguna manera podia aportar quelcom com a voluntari, era a través dels seus coneixements en disseny gràfic per fer cartells o notes informatives.

Amb aquesta idea, va contactar amb la Xarxa de La Teixonera i es va apuntar a la Comissió de Comunicació, que es coordina via WhatsApp.

Des d’aquí va assumint tasques, que compagina amb el seguiment dels seus estudis d’informàtica en línia.

• Gemma (20 anys, del barri del Congrés)

La Gemma ens explica que, des del Cau Agrupament Escolta Sant Pius X, van començar a moure l’organització de la Xarxa del Congrés i que és el teixit associatiu qui ha impulsat i obert aquesta porta de voluntariat durant el confinament.

En aquests dies, per exemple, ella s’encarrega de rebre i contestar correus, i de fer trucades a les persones voluntàries per acordar quines tasques poden fer.

El que més li preocupa de tota la situació és la incertesa del futur, no saber quan acabarà el confinament i què passarà aleshores. No obstant això, està contenta de veure com es genera xarxa i comunitat, i com, sense sortir de casa, està descobrint les diferents realitats del seu barri, i coneixent gent nova amb qui faran una paella quan acabi el confinament.

• Jan (19 anys, del barri de La Sagrera)

En Jan, estudiant de segon any de Fisioteràpia, militant en un sindicat d’estudiants i en el Sindicat d’Habitatge de La Sagrera, va formar part del grup motor de la Xarxa de la Sagrera, la qual va adoptar el mateix model que altres xarxes de barris de Barcelona, amb trobades de coordinació virtuals, contactant amb agents socials del territori i repartint-se les tasques per comissions.

Ell va apuntar-se a la Comissió de cures, i es dedica a rebre i filtrar les demandes de suport i a posar-se en contacte amb les persones voluntàries.

Quan va començar la situació de confinament, com a tants d’altres, se li van despertar emocions d’incredulitat i incertesa, preocupació i frustració amb el col·lapse de la Sanitat pública, però està convençut que “no tots els joves pensem només en jugar a la ‘Play’ o en sortir de festa… Som molts els que estem compromesos amb la societat” i, entre totes, ens en sortirem.

Llegint els anteriors testimonis, veiem com, a tots quatre joves, el confinament els ha generat fortes emocions i han buscat la manera d’escoltar-se i donar-li resposta. Comparteixen joventut i les ganes de participar de la resposta social i comunitària davant de la crisi de la Covid-19. Si vosaltres també sentiu aquesta crida, no deixeu de participar a les vostres xarxes de suport!

I recordeu que, si us cal, teniu a la vostra disposició un telèfon d’acompanyament emocional per a adolescents i famílies, i tots els serveis juvenils, que us segueixen atenent de manera telemàtica davant dubtes sobre temes laborals, acadèmics, d’habitatge…