Taula rodona 'La ciutat vista des de les perifèries com a contradiscurs'

L’any 1992 van tenir lloc grans esdeveniments a diverses ciutats espanyoles. A Barcelona es van celebrar els Jocs Olímpics i a Madrid, la capitalitat europea de la cultura. En aquell context de grans transformacions urbanes acompanyades de tot un aparell propagandístic, alguns projectes fotogràfics van voler representar aspectes que el màrqueting promocional invisibilitzava, com una mena de fora de camp de les representacions idealitzades de totes dues ciutats. Eren unes representacions deliberadament perifèriques, tant pel fet de situar-se fora del focus mediàtic com per l’atenció que posaven en els barris i les zones històricament marginals de les respectives ciutats. Feien èmfasi en la interpretació de la perifèria com un avançament del futur.  

A la Barcelona d’aquella època, l’arquitecte Josep Lluís Mateo va posar en marxa juntament amb diversos fotògrafs un survey per a la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. I a Madrid, Juan Herreros i Iñaki Ábalos en van realitzar un altre sobre els afores. A mitjan anys noranta, Manuel Borja-Villel, que feia poc que era el director de la Fundació Tàpies de Barcelona, va emprendre, juntament amb el britànic Craigie Horsfield, un altre projecte que incorporava una memòria del moviment veïnal de Nou Barris i explorava la possibilitat de construir una imatge de la ciutat des del punt de vista de la seva perifèria històrica. Aquest plantejament va tenir continuïtat en la prolongada observació duta a terme pel fotògraf parisenc Patrick Faigenbaum, en col·laboració amb l’historiador local Joan Roca, de la transformació dels barris del Besòs afectats per la reforma del Fòrum de les Cultures 2004.