Exposició "Destructures de poder" de Regina Silveira

Comissària: Isabella Lenzi

Artista multimèdia i figura clau de l’art conceptual llatinoamericà i internacional, Regina Silveira (Porto Alegre, 1939) és una de les pioneres en l’experimentació amb les noves tecnologies de reproducció tècnica i circulació d’imatges al Brasil. Al llarg de més de sis dècades, la seva obra s’ha centrat a analitzar, criticar i desmantellar els sistemes convencionals de representació. Des dels anys setanta, Silveira ha qüestionat i expandit les possibilitats de la percepció visual i de la perspectiva a través d’aberracions, anamorfosis, simulacres i paradoxes. Plens d’ironia i desviaments conceptuals, els seus projectes gràfics, audiovisuals, performatius i tridimensionals comenten el passat, qüestionen l’ statu quo i projecten altres realitats i futurs possibles.

Aquesta exposició comprèn gran part de la recerca, l’experimentació i la producció artística de Silveira. La mostra inclou un important corpus d’obres fetes durant la dictadura civicomilitar brasilera (1964-1985), en un context de censura, violència i repressió. Es tracta d’una part de la seva producció poc coneguda, que dialoga amb els temps presents. Durant un llarg període, la creació i circulació de la seva obra es va produir per contextos i sistemes alternatius i marginals, aliens al mercat. En la seva trajectòria, han estat crucials les xarxes d’intercanvi artístic i l’art postal, de la mateixa manera que la docència i la recerca acadèmica.

Per mitjà de jocs òptics, la deformació d’ombres i la intervenció sobre imatges procedents, majoritàriament, dels mitjans de comunicació de masses i la història de l’art, Silveira crida l’atenció sobre les estructures jeràrquiques i els símbols de poder, incloent-hi el sistema artístic, les institucions i els monuments. Al mateix temps, l’artista convida a desarticular-los. Ja en la dècada de 1970, es va anticipar als debats sobre qüestions socials i ambientals proposant una reflexió crítica sobre la imatgeria colonial exotitzada i associada comunament al Brasil. En la dècada de 1990, va ampliar aquest qüestionament polític i social a tot Amèrica Llatina.

Inicialment bidimensional, de manera gradual la seva producció va començar a respondre al cub blanc, a arquitectures específiques i a espais públics en forma de gràfiques expandides que estimulen la participació i alteren la percepció i l’experiència dels llocs. A més de les seves obres i sèries més emblemàtiques, aquesta exposició inclou esbossos i maquetes d’algunes de les seves intervencions arquitectòniques i urbanes a gran escala, i és que un altre aspecte central en la trajectòria de Silveira és la cerca per dialogar amb l’espai comú i democratitzar l’experiència artística. La mostra desborda les sales i apel·la el públic de la Rambla amb una peça de realitat augmentada que s’ubica al pati del Palau de la Virreina.